Francesc Ribas i Soberano
Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) fou un metge i polític català. Pertanyia a una família modesta que el 1907 es traslladà a Barcelona. El 1915 es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona. El 1928 marxà a París per a especialitzar-se en malalties pulmonars i cardíaques i treballa a l'Hôpital de la Charité et Ténon com a deixeble dels professors Emile Sergent i Camille Lian, alhora que es familiaritzava amb el sistema suec de seguretat social i visitava centres contra la tuberculosi del nord d'Europa.
La seva amistat amb Lluís Companys, de qui n'era metge, el va dur a afiliar-se a ERC el 1931, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou escollit diputat per Barcelona. Participa activament a les Comissions de Sanitat, Pressupostos i Justícia. El 1932 funda i dirigeix el sanatori per a tuberculosos de Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja, on hi va estar internat Màrius Torres. El 1934 fou nomenat representant de la Generalitat de Catalunya a la Junta Administrativa de l'Hospital Clínic de Barcelona, però fou substituït al poc temps arran els fets del sis d'octubre. Recuperà el càrrec poc abans de laguerra civil espanyola, durant la qual organitzà l'Hospital Clínic com a hospital de guerra. Hi destacà per la creació del servei d'urgències i crear el primer centre de transfusió sanguínia. També el 1936 presidí una comissió del Parlament de Catalunya per tal de redactar un projecte de llei d'Assistència Social.
El 23 de desembre de 1938 marxà amb la seva família a Oceja (Catalunya del Nord), però el 1943 tornà clandestinament i s'amagà a Centelles fins el 1945. Es va entregar a les autoritats franquistes, que el 1947 el condemnaren a ser desterrat a Alacant, on va exercir com a metge fins el 1962, any que va poder tornar a Barcelona. Va morir d'una angina de pit el 1965.