Francesc Rovira-Beleta
Francesc Rovira-Beleta o Francesc Rovira Beleta (Barcelona, 1912-1999) fou un director i realitzador de cinema català. El 1942 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, però el 1948 es dedicà plenament al cinema. Assolí reconeixement internacional el 1962 amb el seu mític Los Tarantos, una versió innovadora i musical del Romeo i Julieta en clau gitana (o del lorquià Bodas de sangre) basada en una obra de teatre de l'aragonès Alfredo Mañas (Historia de los Tarantos, estrenada tot just l'any anterior a la pel·lícula, el 1962)[1][2], qui va col·laborar en adaptar-la al cinema. Los Tarantos està ambientada a la Barcelona marginal, principalment al Somorrostro i Montjuïc, i protagonitzada, entre d'altres, per Antonio Gades, Carmen Amaya, Sara Lezana, El Chocolate[3], Antonia 'la Singla', Aurelio Galán 'El Estampío'[4] i Peret, i que fou candidata a l'Oscar al millor film de parla no anglesa, nominació que repetí el 1967 amb El amor brujo. Aquesta última pel·lícula està ambientada a Cadis, i conté escenes d'una mena de flamenco-psicodèlia amb un marcat to dels 60.
Rovira-Beleta ha estat president honorari del Col·legi de Directors de Catalunya, fou guardonat amb la Medalla d'Or a les belles arts del ministeri de cultura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia del Cinema el 1996, i el 1999 rebé el premi Carles Duran de Cinema i la Creu de Sant Jordi a títol pòstum.
El reconeixement internacional li arribà el 1962, quan el film Los Tarantos (1962) va ser nominat a l’Oscar al millor film de parla no anglesa. Inspirada en l’obra teatral d’Alfredo Mañas, la pel·lícula està ambientada en la cultura gitana instal·lada als barris barcelonins del Somorrostro i Montjuïc. Els protagonistes són Antonio Gades, Carmen Amaya, Sara Lezana i Peret, entre altres músics i ballarins reconeguts del flamenc i la rumba com El Chocolate, Antonia “la Singla” o Aurelio Galán “El Estampío”. L’Oscar finalment se’l va endur Federico Fellini amb Vuit i mig, però Rovira Beleta tornaria a ser nominat el 1967 amb El amor brujo.
Francesc Rovira Beleta morí el 1999 i, a títol pòstum, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Per voluntat de la família, els fons documentals que recullen tota una vida dedicada al cinema estan dipositats a la Filmoteca de Catalunya, que en aquests moments treballa en un projecte d’exposició.[5]
Filmografia
- Doce horas de vida (1948)
- Luna de sangre (1952)
- Hay un camino a la derecha (1953)
- Once pares de botas (1954)
- El expreso de Andalucía (1956)
- Familia provisional (1958)
- Los atracadores (1962)
- Los Tarantos (1962)
- La dama del alba (1966)
- El amor brujo (1967)
- La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua (1969)
- No encontré rosas para mi madre (1972)
- La espada negra (1976)
- Crónica sentimental en rojo (1986)
Fonts i notes
- ↑ Article sobre Los Tarantos a la pàgina de la Generalitat de Catalunya, secció cultura, pel·lícules indispensables. Consultat el 4 d'abril de 2011.
- ↑ Fitxa d'Alfredo Mañas Navascués a la Gran Enciclopedia Aragonesa (en castellà). Consultat el 4 d'abril de 2011.
- ↑ Víctor García Ruiz, Gregorio Torres Nebrera: Historia y antología del teatro español de posguerra (1940-1975), pàgina 230. (en castellà)
- ↑ Fitxa de Los Tarantos a Flamenco World (en castellà).
- ↑ La Filmoteca commemora el centenari del naixement de Francesc Rovira Beleta, el director de 'Los Tarantos'