Josep Lluís Ortega i Monasterio

Josep Lluís Ortega i Monasterio
Josep Lluís Ortega i Monasterio
Naixement	8 d'agost de 1918; Santoña (Cantàbria)
Defunció	18 de gener de 2004 (als 85 anys); Barcelona (Catalunya)
Art	Música
Obres destacades	El meu avi, Escolta es vent

Josep Lluís Ortega i Monasterio^[1] (Santoña, Cantàbria, 1918 – Barcelona, 2004), també conegut com a José Luís Ortega Monasterio, ha estat un dels grans mestres compositors d'havaneres, de les quals en va fer una cinquantena, i és l'autor de la més coneguda, El meu avi. A més de cantant, també va ser instrumentista de guitarra i acordió.

Biografia

Fill d'una família de llarga tradició militar, Ortega Monasterio va néixer el 8 d'agost de 1918 a Santoña. Va passar part de la seva infància a Mutriku (Guipúscoa), fins que va quedar orfe de pare i mare. Llavors va traslladar-se a Palol d'Onyar, on a l'escola ja componia peces de música com Estrellita marinera; a més, cantava al cor de la catedral de Girona. Als nou anys interpretà el paper principal de la comèdia musical Xao al Teatre Principal de Girona. Va ser en aquesta època que entrà en contacte amb la llengua i la cultura catalanes. A l'any 1942 fundà el grup d'havaneres Los Gringos.

Passada la Guerra Civil entrà a l'exèrcit. Va estar destinat al Cos de Regulars al Nord d'Àfrica, a Ceuta i Larache, i estudià a les acadèmies militars de Saragossa, Guadalajara i Toledo. Ja capità, en els anys cinquanta va estar assignat a l'Escola Militar de Muntanya, de Jaca. Passà després a Puigcerdà, com a Cap de la Guàrdia Civil de Fronteres, tasca que compaginà amb la de professor d'educació física a La Molina. A començaments dels 60, ja comandant d'infanteria, fou enviat a Menorca, on compongué cançons per al grup Los Parranderos, col·laborà en el Festival de Canción Menorquina d'Alaior, i deixà un gran record en general. El 1964 fou traslladat a Palamós, a la Costa Brava. Fou un dels organitzadors de la primera Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell (1967). A l'any següent va compondre l'obra que li donaria més anomenada, l'havanera El meu avi. Conjuntament amb Evarist Puig i Joaquim Simó fundà el 1972 el Festival de Cançó Marinera de Palamós.

En els anys setanta participà en la fundació de la Unión de Militares Demócratas. En ser enxampat el 1976 amb unes octavetes de propaganda de la formació, un judici militar el condemnà a cinc mesos de presó militar a Cadis. Tres anys més tard va ser expulsat de l'exèrcit per "ofensa a l'honor". El 1984, el govern revisà el judici i el restituí a l'honor i grau de coronel; tot i amb això, en Josep Lluís no reemprengué la carrera militar perquè ja tenia una altra ocupació: havia fundat el grup d'havaneres Cavall Bernat el 1975, i es dedicava plenament a la música, cantant i component havaneres. Es jubilà del conjunt el 1995. Cal dir l'aportació de la seva música a molts indrets de Catalunya, Espanya i del món. Aquesta fou caracteritzada per l'angelament de les seves lletres i una música senzilla o planera que com a tal arribà a molta gent. La tendresa de les peçes com p.e. La Balada d'en Lucas o Na Nena, la fortor i empenta del Canó de Palamós o la més famosa arreu del món El meu avi ( arribant a indrets impensables com a Corea del Nord o Estats Units i interpretada en diverses versions com l'Orquestra de la Sinfònica de Londres) ens dona una idea d'on arribava la seva creativitat i riquesa d'aquesta musica "ensisadora".

Envers la seva personalitat que arribava a qualsevol tipus de gent, de persones o classes socials. Des de ser professor d'esqui del Rei Joan Carles, amic de la Duquesa d'Alba a tot tipus de gent de ciutat o poble com a Jaca, on va crear la mùsica per el seu himne: " Viernes de Mayo". Una gran llista de personalitats amics seus no acabariam, però dos amics intims d'infància fins a la seva mort són els coneguts: Joan Vinyas prohom de la Radio de Barcelona i el gran escriptor Josep María Gironella.

En els últims anys de la seva vida rebé nombrosos homenatges, el més càlid dels quals a Calella de Palafrugell, durant les populars cantades d'havaneres. Francesc Salse i Josep Maria Cao li han dedicat l'havanera Al mestre Ortega Monasterio. El compositor també té dedicades estàtues a Puigcerdà, recordant les seves facetes com a músic i com a muntanyenc, i a Platja d'Aro. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999 per tota una carrera dedicada a la difusió de l'havanera.

Va morir el 18 de gener del 2004 a Barcelona. El seu fons musical, més de cent composicions entre cançons i havaneres, es conserva a la Fundació Ernest Morató.^[2]

Obres

Adiós a la isla (ca. 1962), lletra de Gurmesind Riera, premi al Festival de Canción Menorquina de Alayor
Aquesta tornada parrandera (anys 80)
La balada d'en Lucas (1962) Partitura
Balada menorquina (ca. 1960)
Bella Candanchú
El canó de Palamós, vals mariner Canço en MP3 pel Grup Bergantí Partitura
Cantan los Parranderos (ca. 1960)
Coplas bravas
Corrandes marineres (o Corrandes palamosines), valset mariner
De sol a sol
Encisadora, marxa marinera
Esquiando voy
Estrellita marinera (anys trenta), vals
Margarita y el mar (ca. 1960)
Mi bello Candanchú
La muñeca (anys 40), bolero
Na nena (ca. 1960), lletra de Gurmesind Riera
Plora guitarra
La Rosa del Port, valset mariner
Viernes de Mayo, himne oficial de Jaca, lletra d'Eugenio Villacampa

Havaneres

L'avi canta
Balandrejant
Beber, beber
Bitxintxo, en castellà i euskera
Bon cremat
Cançó d'Andorra
Cap a romandre
La Catedral
Cavall Bernat
Dia i nit
Enamorada de la mar
Escolta es vent (1966), lletra de Cristòfol Mus Reynés
L'Havana Xica
Havanera de Tàrrega
Lluna marinera
Marta voladora (1994), dedicada a Marta Ferrusola quan volava en parapent
Menorquina
Meritxell
El meu avi (1968)
No vull dir adéu, lletra de M. Guiu
Parla de mestre
Rom cremat
Si fóssim gavines, lletra de Cristòfol Mus
Solitud
Toia, lletra de J.Puig Dòria
Tornada a Menorca, lletra de Gurmesind Riera
Tornaré
Vell mariner
Vinyes verdes

Bibliografia

José Luis Ortega Monasterio La tuna Barcelona: Alas, 2004
José Luis Ortega Monasterio Aprenda a tocar la guitarra en 15 días y el transporte fácil de canciones Barcelona: Alas, 1977 (n'hi ha una altra edició del 1970)
José Luis Ortega Monasterio Método fácil de guitarra y el transporte armónico 3a. edició Barcelona: Alas, 1987 (altra edició del 1980)

Josep LLuís Blázquez El meu Avi, El nostre avi Barcelona: Edit. La Cuca de LLum Març 2012.
Genís Sinca Havaneres: imatges, història i tradicions de la cançó marinera Barcelona: Columna 2005
Galina Bakhtiarova Transatlantic Returns: The Habanera in Catalonia a la revista Quaderns-e 03 2004-a [1]
Xevi Planas i Casamitjana Josep-Lluís Ortega-Monasterio, l'autor d"El meu avi", article publicat a Revista de Girona núm. 156 (1993)

Referències

↑ «Josep Lluís Ortega i Monasterio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
↑ «Butlletí de la Fundació Ernest Morató». Fundació Ernest Morató, 01-12-2005.

Bibliografia

Blázquez, J. L.. El meu avi. El nostre avi. La Cuca de Llum, març de 2012.

Enllaços

[1] «Josep Lluís Ortega i Monasterio». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[2] «Butlletí de la Fundació Ernest Morató». Fundació Ernest Morató, 01-12-2005.

[1]

[2]