Vés al contingut

Cesc (dibuixant)

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Francesc Vila i Rufas)

Francesc Vila i Rufas (Barcelona, 22 d'octubre de 1927 - 22 de desembre de 2006) va ser dibuixant i pintor, més conegut com a Cesc, pseudònim amb el qual signava.

Ninotaire i pintor, fill del també dibuixant, il·lustrador i bibliòfil Joan Vila (D'Ivori), pràcticament dedicà tota la seva carrera a l'humor gràfic. Començà fent una vinyeta diària al Diario de Barcelona i aviat passà a ser un pou d'aigua fresca en el desert franquista. Les seves imatges iròniques i tendres retraten pràcticament la Catalunya des dels anys seixanta fins als noranta. Dibuixà també a El Correo Catalán, Tele/eXpres i, quan ja havia abandonat la trinxera de l'humor gràfic a la premsa per intentar dedicar-se a la pintura, retornà al poder fer l'acudit en català al nou Diari de Barcelona i més endavant a l'Avui.

Fundà i dirigí la revista d'humor Tururut!, a mitjan anys cinquanta, i va col·laborar en les millors revistes del país (Por Favor, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d'Or, Tele/estel, El Jueves...) i de l'estranger (Punch, Pardon, Paris-Match...).

Va dibuixar per a diverses campanyes de publicitat, cartells, targes, llibres. Edità també a importants revistes estrangeres. A banda de la vintena de llibres que recullen els seus acudits i dibuixos, ha fet llibres amb Josep Maria Espinàs, Huertas Claveria, Montserrat Roig, Ricard Giralt-Miracle...

El 1975 va exposar a la Galeria Cadaqués, del municipi empordanès.[1]

En deixar l'acudit de l'Avui, el 1987, es dedicà a la pintura i al gravat. Va realitzar diverses exposicions i va ser guardonat diverses vegades.

Va ser un dels grans referents de l'humor gràfic català del segle XX.

Premis i reconeixements

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1995, el Premi Internacional d'Humor Gat Perich d'Honor el 2002, i ingressà com a membre numerari a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1998. El 2008 el Palau Robert de Barcelona li dedicà una exposició retrospectiva, 'La força d'un traç.[2]

Fons

La Biblioteca de Catalunya va comprar a la família del dibuixant l'arxiu d'originals, estampes, fotografies, diplomes i altres documents relacionats amb la seva activitat i que ell sempre havia conservat.

En aquest fons hi sobresurten des dels dibuixos que aquest dibuixant emblemàtic, cronista gràfic de la societat catalana del franquisme i de la transició a la democràcia feia quan era nen, fins als que va estar fent per a diaris, revistes, reculls monogràfics, etc., fins al final de la seva vida.[3]

Referències

Enllaços externs