Maria Font i Bernaus
Maria Font i Bernaus, o Maria Font de Carulla (1919) és una promotora cultural catalana. Amb el seu marit, Lluís Carulla i Canals va crear el 1973 la Fundació Jaume I que posteriorment s'anomenà Fundació Lluís Carulla, i que ha dut a terme una tasca força rellevant de promoció i mecenatge de la cultura catalana, com el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, l'Editorial Barcino i concedint ajuts a la investigació a partir de diferents premis com el Premi d'Honor Lluís Carulla, els Premis Baldiri Reixac, el Premi Sanchis Guarner i el Premi Francesc Candel. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2006 deixà la presidència de la Fundació Lluís Carulla a la seva filla, Montserrat Carulla i Font.
També fou una empresaria. Els primers daus de brou concentrat, genuïnament catalans, van néixer el 1937 en plena Guerra Civil. Maria Font i el seu marit, iniciaren la producció en una fàbrica situada al passeig de Gràcia de Barcelona i comercialitzaren el seu producte a través de la marca Gallina de Oro. El mateix any, l'empresa adoptà el nom de Gallina Blanca i de bon principi ja es destacà per un concepte innovador de la publicitat.[1]
Referències
- ↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 28. ISBN 84-7246-088-1.
Enllaços externs
- Maria Font deixa la presidència de la Fundació Lluís Carulla, que assumeix Montserrat Carulla a vilaweb, 17 de gener de 2006
