Roc Pifarré i Florejachs
Roc Pifarré i Florejachs (Lleida, Segrià, 20 d'agost del 1929 - Barcelona[1], 22 de juny del 2010[2]) va ser un metge català.
Biografia
El 1953 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, i després amplià estudis a la Universitat de Georgetown (Washington DC) i a la de MacGill de Montreal. Es va especialitzar en l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori i ha estat cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca.
Va treballar a nombrosos hospitals dels Estats Units i Canadà: al St. Mary's Hospital de Nova Jersey (1956-1957), al Prince George's General Hospital de Maryland (1957-1959), a la Georgetown University de Washington DC (1959-1961), a la MacGill University de Canadà (1961-1962), al Royal Victoria Hospital del Canadà (1962-1963) i al Royal Edward Chest Hospital del Canadà. Finalment va estar professor emèrit de cirurgia cardíaca i toràcica al Centre Mèdic de la Universitat de Loiola Stricht a Maywood, Illinois.
El 1964 va obtenir el certificat especial del Canadà en cirurgia toràcica, i posteriorment va obtenir el certificat del Consell Americà de Cirurgia General (1965), i del Consell Americà de Cirurgia Toràcica (1967). El 1972 va ser el primer cirurgià del món a operar enmig d'una crisi cardíaca amb bons resultats.
Dedicat principalment a l'estudi de la patologia de l'aparell circulatori i respiratori, va publicar més de 150 llibres de medicina. A més, va obtenir el Premio al Mérito Civil el 1980, la Stritch Gold Medal el 1982, la Creu de Sant Jordi el 1995, doctor honoris causa per la Universitat de Lleida el 1999 i el 2009 li va estat concedit el I Premi Internacional Ciutat de Lleida.
Va morir de càncer el 22 de juny de 2010 a Barcelona
Obres
- Evolució històrica de la cirurgia cardíaca (2001)