Xavier Amorós Solà
 |
Aquest article necessita algunes millores quant a la seua estructura. (Col·laboreu!) Els articles extensos haurien de tenir una estructura en seccions i necessitar infotaules. També pot ser que alguns elements quedin desplaçats o sobreposats en funció de la resolució de la pantalla i del navegador utilitzat. |
[[Categoria:Articles amb estructura per millorar des Plantilla:Deod']]
Xavier Amorós Solà és un poeta català nascut a Reus el 7 d'abril de 1923.
El seu pare era un comerciant nacionalista català (militant d'ERC) establert a Reus que posseïa un terç de la botiga coneguda com Las Americas al Palau Bofarull, i allí va desenvolupar la seva vida professional Xavier Amorós després de la guerra. Durant la guerra es va refugiar al poble de Pradell per evitar els bombardejos i després va seguir els estudis fins a la mort del pare quan va haver d'agafar les regnes del terç de la botiga. Freqüenta tertúlies com la del Notari Gramunt de Moragues al Cafè Tarragona i conviu amb altres intel·lectuals que havien sobreviscut a la guerra com Joaquim Santasusagna i Bonaventura Vallespinosa. El 1940 va començar a escriure poesia. El 1956 comença a participar en concursos literaris i obté alguns premis. El 1961 publica una de les seves millors obres, Enyoro la terra, el 1962 publica Guardeu-me la paraula, i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb Qui enganya, para, publicat a Barcelona el 1968. Després va deixar d'escriure poesia i només es van publicar reculls, com Poemes 1959-1964 (el 1982) i els Poemes inèdits (1940-1959), el 2000, triats i comentats pel seu fill Xavier Amorós Corbella. El 1982 una antologia dels seus poemes va obtenir el Premi de Literatura Catalana (poesia) de la Generalitat de Catalunya. La seva poesia es considera inscrita en els corrents realistes de la postguerra. El 1956 obtingué el premi Santiago Rusiñol per l’obra teatral Història sentimental , publicada el 1993
Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Compromès políticament va tenir certa activitat durant la transició, formant part de la coordinadora local de l'Assemblea de Catalunya. Pel seu prestigi se'l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals espanyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1989, fins que es va jubilar el 1993.
En aquest període va reiniciar la seva activitat i va publicar L'Agulla en un paller (1983), No hi ha festa que valgui, (1984), Botigues de mar: 1987-1989 (1993), recull d'articles, El camí dels Morts (1996), Històries de la plaça de Prim (1997), Tomb de ravals (1998), i els llibres de memòries Temps estranys. Llibre primer (2000) Temps estranys. Llibre segon (2001) i Temps estranys llibre tercer (2004). El 1998 va rebre el Memorial Gabriel Xammar, i se'l va esmentar com a referent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. L'Ajuntament de Reus li edita l'obra completa.
La seva filla, Maria Lluïsa Amorós, ha seguit el camí del seu pare i ha publicat diversos llibres. Exerceix de professora a l'Institut Gaudí, de Reus.
La biblioteca central de Reus, antic escorxador, porta el seu nom: Biblioteca Central Xavier Amorós.
Bibliografia complementària
- Magí SUNYER. "Xavier Amorós: del vers a la memòria" A: La Literatura de postguerra a Reus: cultura i ètica. Reus: Centre de Lectura, 2003, p. 63-93
Enllaços externs
Obra literària (publicacions) de Xavier Amorós