Sebastià Piera i Llobera
Sebastià Piera i Llobera (Santa Maria de Meià, la Noguera, 28 de desembre de 1917) és un comunista català, membre històric del PSUC.
Fill del matrimoni entre Antoni Piera Pujol i Cecília Llobera Montané.[1] El seu pare fou mestre en el poble de Santa Maria de Meià, Baldomar, Vilanova de la Barca i Vilobí del Penedès.
En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França i va ser retingut als camp de concentració d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Després va marxar com a refugiat a Rússia, on s'allistà a l’Exèrcit Roig. Va combatre al front soviètic en la defensa de Moscou i, més tard, al Caucas.
Al tornar de l'URSS es casà amb Trinitat Revoltó Cervelló (Espluga de Francolí, 22 de febrer de 1906) amb qui va tenir tres fills : Sergi, Joseph i Antoine.
El 1947 va tornar a Catalunya, on el van detenir i torturar. Va fugir a París, des d'on el van deportar a Còrsega, on hi té casa.
El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Referències
Bibliografia
- Ricard Vinyes i Ribes. El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX. Edicions Proa, S.A., 1998. 978-84-8256-615-3.
Enllaços externs
- La Palanca (Publicació d'Artesa de Segre i comarca). Pàgines 6 i 7 : Sebastià Piera i Llobera (1a part)
- La Palanca (Publicació d'Artesa de Segre i comarca). Pàgines 6 i 7 : Sebastià Piera i Llobera (2a part)
- Vídeo homenatge a Sebatià Piera i Llobera
