Francesca Madriguera i Rodon
Francesca Madriguera i Rodon, coneguda per Paquita Madriguera, (Igualada, 24 de setembre del 1900 - Montevideo, 2 de novembre del 1965) va ser pianista i compositora.[1]
Biografia
Nasqué en una casa del carrer Sant Magí, a Igualada,[1] filla d'Enric Madriguera Haase i Francesca Rodón Canudas,[2] i germana del també compositor Enric Madriguera. Als tres anys ja començà l'estudi del piano sota la direcció de la seva mare.[1] A Barcelona prengué lliçons amb Frank Marshall King que la presentà a Enric Granados i Campiña, que sempre més la considerà la seva alumna predilecta. Posteriorment també residí a Paris on fou alumna d'Isidor Philipp.[1]
Als cinc anys oferí el primer concert en un concurs del Centre Autonomista de Sant Gervasi, on obtingué el primer premi.[1] Amb onze anys triomfà al Palau de la Música Catalana en un recital d'obres pròpies. Després d'un cicle de concerts a Madrid (a la Sala Navas, a l'Ateneu, al Casino i al Palau Reial), el 1913 debutà al Royal Albert Hall londinenc, amb un concert dedicat a la cantant barcelonina Maria Barrientos. Un any més tard anà amb l'Orfeó Català a París i Londres.[1] El juny del 1915 s'embarcà cap a Nova York amb un contracte[1] i visqué als EUA entre els anys 1915 i 1919, residint ella i la seva mare amb la catalana Anaïs Nin, època en què gravà gran nombre de rotlles de pianola. Modernament, s'han reeditat en disc compacte (vegeu l'apartat de Discografia). Feu concerts als EUA i a alguns països d'Amèrica del Sud.
Actuà a Igualada el 26 de setembre del 1918, al Cercle Mercantil.[1] En aquell moment ja havia escrit trenta-cinc composicions.[1] El 27 d'abril de 1922 es casà amb l'uruguaià Arturo Puig,[3] diputat i director del diari La Democràcia, i ella abandonà la música.[1]
En restar viuda (1933), reaparegué més tard a Barcelona, com a solista, amb l'Orquestra Pau Casals. Es tornà a casar amb el guitarrista Andrés Segovia el 1936, i amb ell tingué dos fills, Andrés i Beatriz. Visqueren a Suïssa, Barcelona i, per causa de la Guerra Civil (la seva casa fou saquejada després de la seva partença), Itàlia i finalment a Montevideo (1937), on Paquita Madriguera tenia propietats provinents del seu primer matrimoni. A la capital de l'Uruguai es desfeu la unió amb Segovia i aquest marxà a Nova York (1943).
Mario Castelnuovo-Tedesco (1895 - 1968) els dedicà la Fantasia per a guitarra i piano (1950), una composició en dos moviments, en un homenatge conjunt a ella i a Andrés Segovia. En l'actualitat (2005), l'Ajuntament d'Igualada i l'Escola Municipal de Música, en el marc dels premis Ciutat d'Igualada, convoquen el Premi Madriguera, de composició musical per a joves orquestres. L'arxiu històric d'aquesta ciutat conserva també un petit fons Madriguera d'entre 1900 i 1930.
Obres
- Aleluya (1944), cançó, música i lletra de Paquita Madriguera. De la col·lecció Tres romancillos
- L'aplec de l'ermita
- Atalaya, per a piano i cant
- La boda india, per a piano i cant
- El canto del grillo, per a piano i cant
- Capvespre d'estiu, per a piano i cant
- The Cuckoo
- Enyorant en Patufet, per a piano i cant
- Enyorant la meva terra, per a cant i piano
- Humorada, per a guitarra
- La niña de marfil (1947), cançó, música i lletra de Paquita Madriguera . De la col·lecció Tres romancillos
- Non, non, per a piano i cant
- Pastoral, per a piano i cant
- Dansa del sàtir i les nimfes
- Caravana
- El petit regiment, per a piano i cant
- Romancillo (1944), cançó dedicada a Conxita Badia, música i lletra de Paquita Madriguera
- Se fué el día de mi corazón (1944), cançó, música i lletra de Paquita Madriguera . De la col·lecció Tres romancillos
- Serenade (entre 1913 i 1932), per a piano
- Serenata aragonesa, per a piano i cant
- Tres romancillos
Discografia
- Masters of the Piano Roll Series. The Great Female Pianists Vol. 5: Paquita Madriguera Segovia Perivale, Middlesex (Anglaterra): Dal Segno, 2006
Bibliografia
- Paquita Madriguera Visto y oído: La estrella del alba Buenos Aires: Nova, 1947. Memòries
- Maria Teresa Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé Diccionari biogràfic d'igualadins Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1986
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, ISBN 8423202461
- ↑ La Vanguardia, 4 d'octubre 1899, Matrimonios para hoy. Don Enrique Madriguera Haase con doña Francisca Rodón Canudas
- ↑ Mujer y guitarra española, Paquita Madriguera (castellà)
