Vés al contingut

Franjolins

De Viki.cat
Franjolins
o catalanoparlants d'Aragó
Personatges franjolins
Personatges franjolins
Personatges franjolins
Personatges franjolins
Personatges franjolins
Personatges franjolins
Personatges franjolins
Personatges franjolins

Pau Gargallo · Joaquim Maurín · Hèctor Moret · Josep Antoni Duran i Lleida

Població total Vora 50 mil
Regions amb població significativa Espanya Espanya: ?
Aragó Aragó: 47.686
Catalunya Catalunya: ?
Llengua Català i també aragonès i castellà
Religió Cristianisme (Catolicisme)
Grups humans relacionats Catalans, aragonesos, valencians, occitans

Els franjolins i les franjolines (en singular: franjolí, franjolina), catalanoaragonesos o catalanoparlants d'Aragó, noms que habitualment són substituïts per gentilicis més locals com ara fragatins o ribagorçans, i que no recull ni el DIEC[1] ni el DCVB.[2] però que alguns acadèmics i mitjans utilitzen,[3][4][5][6] són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.[7] Comparteixen llengua i cultura amb els catalans - entre un 90%[8]i un 99,03%[9] dels habitants de la Franja sap parlar el català-, però són aragonesos de llei. Amb una població de més de 50.000 habitants,[8] representen un 3% de la població total aragonesa i un 0'33% de la població total dels Països Catalans.

Demografia

La Franja és una zona amb una densitat de població bastant baixa (10 habitants per km²[8]) només té una ciutat amb cert pes demogràfic, Fraga, que tenia 13.341 el 2008,[10] és a dir, el 27,9% del total.[7] L'any 1981 el 35% de la població vivia en pobles de menys de 1.000 habitants i el 45% en pobles d'entre 1.000 i 5.000 habitants.[8] Per comarca, les poblacions són: Ribagorça, 3.683 habitants, amb 1.116, o el 30%, a Benavarri (2001);[11] Llitera, 9.503 habitants, amb 3.655, o el 38,5%, a Tamarit de Llitera;[12] Baix Cinca, 17.701, amb el 68% a Fraga;[13] Matarranya, 15.087 habitants, amb 2.027 a Maella (1998).[14]

Història

Article principal: Història de la Franja de Ponent

Abans de la Reconquesta, la Ribagorça tenia una població original bascoide[11] mentre la Llitera i el Baix Cinca era territori dels ilergets.[15][16]

L'assentament dels romans, a finals del segle –III, va ser ràpid, malgrat l'oposició dels ilergets Indíbil i Mandoni. La Franja va quedar adscrita primer a la província d'Hispània Citerior i després, a la Tarraconense. Durant les guerres civils, la zona va ser escenari bèl·lic. Al segle V, quan l'imperi Romà era a les seues acaballes, la zona va ser envaïda i saquejada per bandes de bagaudes, bandolers de l'època. A principis del segle V hi van arribar els visigots i al segle VII, els musulmans, qui a la part nord es limitava a cobrar tributs i doncs hi deixaren una petjada limitada.[17]

La Reconquesta de la Franja fou duta a terme primer pels occitans de Tolosa a la Ribagorça[11] i Pere I d'Aragó i Pamplona, qui conquerí Barbastre l'any 1100,[17] i després, a la Llitera i el Baix Cinca, pels catalans d'Urgell i Barcelona[15][16] als anys 1148-49.[17] La conquesta del Matarranya (1169) fou una empresa catalana, i fou repoblat per francs i catalans lleidatans.[18]

El pas de la Franja a l'Aragó s'origina en la disposició de Jaume el Just que féu que la Franja passà al Regne d'Aragó el 1300.[7] Des d'aleshores la gent de la Franja ha sigut aragonesa, tot i mantenir forts lligams amb Catalunya en general i Lleida en particular. Tanmateix el nom "Franja" és d'origen modern[7] i prové de la recerca d'un nom que agrupés les comarques catalanoparlants de l'Aragó.

Entre els esdeveniments significants després del pas a l'Aragó, cal citar l'expulsió dels moriscs el 1610, que eren un 20% de la poblacio d'Aragó.[19] Tanmateix, no totes les comarques patiria igualment: el Matarranya degué patir menys, ja que foren matarranyencs qui repoblaren el Baix Ebre després de l'expulsió.[20] Un altre punt d'inversió era la Guerra dels Segadors, que creà grans canvis de població i colpejava la Llitera especialment fort.[15] En conseqüència, les poblacions a l'est de la Llitera, que avui en dia no es consideren part de la comarca (Montsó, Binèfar, Albalat, Bellver i Ossó de Cinca, entre altres) passaren a tenir una població castellanoparlant.[15]

Després de la derrota que significà la Guerra de la Successió, en la qual tota Aragó prengué partida pels austriacistes, el país fou subjecte a forts canvis d'administració i també a una forta introducció de la llengua castellana.[21] Un dels projectes que més afectà la Franja fou el canal de navegació i reg de l'Ebre entre Navarra i Tortosa, al segle XVIII.[21] Durant la Guerra del francès, la zona i sobretot la part pirinenca fou cau de guerrilles antinapeolòniqes.[21] La zona continuava sent molt dominada per l'agricutura, amb petites indústries artesanals.[20] Això duria al brot de carlisme al Matarrnaya a la darreria del segel XIX.[20]

Les primeres dècades del segle XX són, per a la Franja, una època en la qual es respira un ambient agrorevolucionari.[18] Amb l'aixecament militar, la Franja va ser l'escenari de les batalles més cruentes de la Guerra Civil Espanyola.[22] Durant la majoria de la guerra, fou territori republicà mentre la resta d'Aragó fou franquista, sobretot gràcies a l'avanç dels milicians anarcosindicalistes catalans els primers dies de la guerra.[22] Així va ser que hi van crear, a l'octubre de 1936, el Consell Regional de Defensa d'Aragó, un ens que hi impulsà el comunisme llibertari i que governaria l'Aragó oriental fins a l'agost de 1937, quan el controlpassà a un governador general republicà.[23] Al 9 de març, una ofensiva franquista posterior a la batalla de Terol portà la caiguda de tota la Franja en mans de l'exèrcit franquista.[24] Una gran quantitat d'habitants esdevingueren refugiats.[25] Finalment, al 25 de març, el General Yagüe prengué Fraga.[25]

Malgrat la primeria de l'autonomia aragonesa (1982), no fou fins el 1999 que s'adoptés el català com a idioma cooficial a la Franja.[26] Aquell mateix any un franjolí, Marcel·lí Iglesias, esdevé president d'Aragó, càrrec que manté a l'any 2009.[26]

Llengua

Alguns franjolins anomenen el seu parlar xapurreau[27] o utiltitzen preferentment el gentilici local (fragatí, etc), i no tots els franjolins accepten la denominació de "català".[28] Hom ha pogut estudiar el català a la Franja des del en l'ensenyament des del curs de 1985-86, però el seu estudi té caràcter optatiu i no tots els centres l'ofereixen.[27] El 2008 s'estimava que 4 o 5 mil alumnes de primària i secundària estudien català o feien classes en català.[7] El 2003 diverses entitats locals s'uniren en la Institució Cultural de la Franja, que el 2005 denuncià el Govern d’Aragó al Defensor del Poble Europeu de discriminació lingüística i cultural.[7] El 2008 el Consell d'Europa demanà que el govern espanyol protegira i promoguera el català i l'aragonès.[7]

Franjolins il·lustres

Artistes, escriptors i músics

Pau Gargallo i Catalán fou un artista que es relacionava amb els Quatre Gats. Un altre artista important era Antoni Pons i Cirac, que rebé la Creu de Sant Jordi. Entre els escriptors de la Franja figuren el poeta Hèctor Moret i Coso, Desideri Lombarte i Arrufat, Jesús Moncada i Estruga (Creu de Sant Jordi), Francesc Serés Guillén i Carles Andreu Sancho, criat a la Franja i escriptor en francès. El principal representant de la cançó en català a la Franja és Anton Abad.

Presentadors, periodistes i actors

De la Franja han eixit diverses personalitats dels mitjans de comunicació. Una n'és Manuel Campo Vidal, president de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya; encara una altra n'és la presentadora de la Sexta, Thais Villas.

Polítics

Entre els franjolins que han transcendit a l'àmbit polític, hi ha Josep Antoni Duran i Lleida, president del Comitè de Govern d'UDC i president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats espanyol, i Marcelino Iglesias Ricou, president d'Aragó.

Referències

  1. ↑ DIEC2
  2. ↑ DCVB
  3. ↑ Document sobre la inclusió dels gentilicis al DIEC2, pp12 nota 18, de Xavier Rull Muruzàbal de la Universitat Rovira i Virgili
  4. ↑ Franjadeponent.cat
  5. ↑ cv.uoc.edu:Entrevista amb dos franjolins, Josep Galan i Francesc Ricart
  6. ↑ Vilaweb
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 GEC
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 UOC
  9. ↑ ub.edu/Què sabem del català de la Franja?
  10. ↑ Ajuntament de Fraga
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 GEC Ribagorça
  12. ↑ GEC Demografia de la Llitera
  13. ↑ GEC Demografia del Baix Cinca
  14. ↑ GEC Demografia del Matarranya
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 GEC Llitera
  16. ↑ 16,0 16,1 GEC Baix Cinca
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 GEC:Història d'Aragó
  18. ↑ 18,0 18,1 GEC Matarranya
  19. ↑ GEC:Història d'Aragó, expulsió dels moriscs
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 GEC:Història del Matarranya 2
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 GEC:Història d'Aragó 2
  22. ↑ 22,0 22,1 GEC:Història d'Aragó 3
  23. ↑ Martínez de Sas, María Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. «Ascaso Budría, Joaquín». A: Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2000, p. 131. ISBN 848415243X [Consulta: 9 octubre 2010]. 
  24. ↑ PAGÈS, Pelai, 1193, La guerra civil (1936-1939), Barcelona, Barcanova. Pàgina 74.
  25. ↑ 25,0 25,1 THOMAS, Hugh, 2001, The Spanish Civil War (anglès), pp. 778-779
  26. ↑ 26,0 26,1 GEC:Història d'Aragó 4
  27. ↑ 27,0 27,1 Matarranya.com
  28. ↑ Segre.com

Bibliografia

  • BADA PANILLO, José, i PINOS ALCOVER, Carme, 1990, El debat del català a l'Aragó. 1983-1987 Associació Cultural del Matarranya, ISBN 84-87580-01-7
Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Franjolins&oldid=370375»