Vés al contingut

Fugacitat

De Viki.cat

La fugacitat és una funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que descriuen el comportament dels gasos reals i llurs mescles, i que es confon amb la pressió quan aquesta esdevé pròxima a zero.[1]

Per als gasos ideals es compleix que el potencial químic μ és funció de la pressió P segons l'equació:

<math>\mu = \mu^0 + R \cdot T \cdot \ln P</math>

on μ0 és el potencial químic del gas en condicions estàndard (P = 1 bar), R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta.

Per els gasos reals aquesta relació només es compleix aproximadament a baixes pressions i deixa de complir-se a altes pressions. Per poder seguir aplicant l'equació dels gasos ideals als gasos reals el químic Gilbert Newton Lewis va establir el 1908[2] una equació semblant definint una nova magnitud, la fugacitat, f, que substitueix a la pressió de manera que en resulta una nova equació:

<math>\mu = \mu^0 + R \cdot T \cdot \ln f</math>[3][4]

Referències