Fura

«fura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «fura (desambiguació)».

Plantilla:Taxocaixa mamífer Les fures, o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen aproximadament un quilogram, i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.

Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap el 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins el 900 dC. Més tard al voltant del 1700 els EUA, els van començar a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

Anatomia

Aparell múscul-esquelètic

• És un animal tubular capaç de doblegar-se 180º (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres,...)
• Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la 6 i la 8)
• Té un ós penià en forma de J, que amb gran freqüència es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
• Té 5 dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.

Aparell digestiu

Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:

• Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
  • Tenen 3 incisius + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
  • Tenen dents de llet o dents decídues que surten als 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap el dia 70.
  • Tenen 5 parells de glàndules salivals enlloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
• Estómac: el seu estómac és molt expansible (pot acumular gran quantitat d'aliment) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia haurem d'aplicar un dejú de 24h)
• Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
• Intestí gros: no té cec

Aparell cardiovascular

Del cor (que està situat entre la 6ª i la 8ª costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braqueocefàlica (així quan es doblega no s'oclueix mai) que a nivell del coll es divideix en 2 artèries caròtides.

Aparell respiratori

El pulmó esquerre té 2 lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té 4 (cranial, caudal, medial i accessori)

Aparell genitourinari

Les característiques més rellevants són:

• La bufeta de la orina és molt petita (10mL)
• Al ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries)
• Els mascles tenen ós penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària
• Les fures arriben a la maduresa sexual als 6 mesos
• Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitja de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a finals de juliol).