Gabriel Albiac
Gabriel Albiac Lópiz (Utiel, 3 de maig de 1950) és un filòsof, escriptor en castellà i periodista valencià. És professor de filosofia des de 1974 en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de 1988. Actualment col·labora en el diari La Razón, després d'eixir del diari El Mundo, del consell editorial del qual era membre. Anteriorment havia col·laborat en El País i en el desaparegut Diario 16. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig el 1988. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat. Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de Maquiavel.
Obres
- Novel·les
- Ahora Rachel ha muerto (1994)
- Últimas voluntades (1998)
- Palacios de invierno (2003)
- Assajos
- La sinagoga vacía: un estudio de las fuentes marranas del spinozismo (Madrid, Hiperión, 1987. Premio Nacional de Ensayo d'Espanya, 1988).
- Mayo del 68, una educación sentimental (1993).
- Blaise Pascal: pensamientos [prologuista] (1995)
- Altres gèneres
- Otros mundos (2002), és una antologia dels articles en el diari El Mundo.
Enllaços externs
- Las raíces de Israel. 1896-1948: de la utopía sionista al Estado judío
- Hipótesis para este fin de siglo
- Bitácora de Lucrecio. Su blog personal.
- Entrevista en el diari El Mundo, 25-07-2001
- A propósito de Gabriel Albiac, Felipe Giménez. resenya de la seua obra Diccionario de adioses (2005).
- Las variaciones ideológicas de Gabriel Albiac, Felipe Giménez
- Crítiques
- Carlos Fernández Liria, Sobre Vuelve el chimpancé, de Gabriel Albiac
- Raúl Sánchez Cedillo, La "fórmula" de Gabriel Albiac