Utiel
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Municipi de la Plana d'Utiel | |||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Plana d'Utiel Manc. Terra del Vi Requena | ||||
| Gentilici | Utielà, utielana | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Pressupost | 10.582.000 | ||||
| Superfície | 236,90 km² | ||||
| Altitud | 720 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
11.748 hab. 49,59 hab/km² | ||||
| Coordenades | 39° 34′ 02″ N, 1° 12′ 24″ O / 39.56722°N,1.20667°O{{#coordinates:39 | 34 | 02 | N | 1 | 12 | 24 | W | type:city(11748)_region:ES-VC | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Distàncies | 83,2 km de València 16 km de Requena | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
7 9 PP, 6 PSPV-PSOE, 1 Utiel S.XXI i 1 EUPV José Luis Ramírez Ortiz (PP) | ||||
| Codi postal | 46300
| ||||
| Festes majors | Del 6 al 15 de setembre | ||||
| Patró/Patrons | Verge del Remei i Crist amb la Creu a coll | ||||
| Fira tradicional | FICU (Setembre) Utiel Gastronòmica (Octubre) | ||||
| Agermanament |  Pertuis, França
| ||||
| Web | |||||
Utiel és una ciutat valenciana que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel. Pertanye a la província de València, i està situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de Requena-Utiel. Compta amb 12.449 habitants (INE 2011).
És un important nus de comunicacions; se situa a la riba de l'autovia A-3, València-Madrid. Posseeix estació de ferrocarril des de finals del segle XIX, línia Madrid-Conca-València i rodalies Utiel-València, N-330 Alacant a França per Saragossa i una xarxa de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial. Des de desembre de 2010 posseeix connexió AVE a través de la Línia d'alta velocitat Madrid-Alce, situant-se l'Estació de Requena-Utiel en el llogaret de Sant Antoni de Requena.
Geografia
El relleu presenta una forma relativament plana, en forma d'altiplà perllongat cap al sud i l'est tancada per vores muntanyenques pel nord-est i l'oest, mentre que per la part central-septentrional la rambla de la Torre forma una petita vall de fons pla que és com un passadís fins a les terres planes de Sinarques i Ranera. Pel costat nord-est s'aixeca la Serra del Negrete o d'Utiel, poderós anticlinal juràssic d'orientació ibèrica que separa a aquesta comarca de la dels Serrans. En aquesta serra es troba el pic del Remei, cim de la comarca amb 1.306 metres d'altitud.
Municipis limítrofs
Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena i Sinarques (a la mateixa comarca); i amb Benaixeve i Xelva (a la comarca dels Serrans).
Nuclis
Clima
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant aquest període i les pedregades i tempestes severes durant l'època estival. Una mica més extrem que en la part oriental de la comarca.
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Des | Any |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitjana màx °C | 5,8 | 7,5 | 9,9 | 14,3 | 18,0 | 25,2 | 28,2 | 30,8 | 27,9 | 21,4 | 14,2 | 8,1 | 17,6 |
| Mitjana mín °C | -5,2 | -3,5 | 0,7 | 9,9 | 11,2 | 13,5 | 15,1 | 16,0 | 13,9 | 10,4 | 4,7 | -2,6 | 7,0 |
| Pluja mm | 58 | 46 | 29 | 50 | 58 | 39 | 28 | 24 | 29 | 56 | 58 | 70 | 545 |
Història
Els seus orígens es remunten al neolític, amb jaciments íbers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àrabs. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pere I de Castella el Justicier li va atorgar la Carta de poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felipe IV li va concedir el títol de Ciutat en l'any 1645, sent doncs una de les ciutats més antigues d'Espanya.
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la província de Conca; no obstant això, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de València, de la qual va passar a dependre.
La inauguració en 1885 del línia ferroviària València–Utiel (com primer pas per a la línia València–Conca–Madrid) va revolucionar el sector vinícola de la zona degut al fet que la producció es podia transportar al port de València per a ser exportada a tota Europa. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 els vinyers d'Utiel van sofrir els atacs de la fil·loxera, però el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va anar en 1950, estant l'epidèmia ja superada, quan l'extensió de la superfície de vinyers va ser màxima.
Demografia
| Evolució demogràfica d'Utiel [2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2011 | ||||
| 7.072 | 10.638 | 11.642 | 11.777 | 13.137 | 11.875 | 12.411 | 13.365 | 12.542 | 11.384 | 12.021 | 11.392 | 11.839 | 12.012 | 12.053 | 12.449 | ||||
<timeline> Colors=
id:a value:gray(0.9) id:b value:gray(0.7) id:c value:rgb(1,1,1) id:d value:rgb(0.6,0.7,0.8)
ImageSize = width:800 height:400 PlotArea = left:70 bottom:70 top:70 right:70 DateFormat = x.y Period = from:0 till:15000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:5000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:1000 start:0 BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1857 text:1857 bar:1887 text:1887 bar:1900 text:1900 bar:1910 text:1910 bar:1920 text:1920 bar:1930 text:1930 bar:1940 text:1940 bar:1950 text:1950 bar:1960 text:1960 bar:1970 text:1970 bar:1981 text:1981 bar:1991 text:1991 bar:2001 text:2001 bar:2011 text:2011
PlotData=
color:d width:20 align:left
bar:1857 from:0 till: 7072 bar:1887 from:0 till: 10638 bar:1900 from:0 till: 11642 bar:1910 from:0 till: 11777 bar:1920 from:0 till: 13137 bar:1930 from:0 till: 11875 bar:1940 from:0 till: 12411 bar:1950 from:0 till: 13365 bar:1960 from:0 till: 12542 bar:1970 from:0 till: 11384 bar:1981 from:0 till: 12021 bar:1991 from:0 till: 11392 bar:2001 from:0 till: 11839 bar:2011 from:0 till: 12449
PlotData=
bar:1857 at: 7072 fontsize:s text: 7072 shift:(-10,5) bar:1887 at: 10638 fontsize:s text: 10638 shift:(-10,5) bar:1900 at: 11642 fontsize:s text: 11642 shift:(-10,5) bar:1910 at: 11777 fontsize:s text: 11777 shift:(-10,5) bar:1920 at: 13137 fontsize:s text: 13137 shift:(-10,5) bar:1930 at: 11875 fontsize:s text: 11875 shift:(-10,5) bar:1940 at: 12411 fontsize:s text: 12411 shift:(-10,5) bar:1950 at: 13365 fontsize:s text: 13365 shift:(-10,5) bar:1960 at: 12542 fontsize:s text: 12542 shift:(-10,5) bar:1970 at: 11384 fontsize:s text: 11384 shift:(-10,5) bar:1981 at: 12021 fontsize:s text: 12021 shift:(-10,5) bar:1991 at: 11392 fontsize:s text: 11392 shift:(-10,5) bar:2001 at: 11839 fontsize:s text: 11839 shift:(-10,5) bar:2011 at: 12449 fontsize:s text: 12449 shift:(-10,5)
</timeline>
Economia
L'autèntic flux socioeconòmic de la ciutat d'Utiel i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat un celler cooperatiu, possiblement el major del País Valencià, on s'elaboren uns excel·lents vins, predominantment negres; procedents de la varietat Boval. No obstant això la introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes com Cabernet sauvignon, Merlot, Chardonnay i altres, han vingut a coadjuvar dintre del més pur estil clàssic, una posada al dia amb excel·lents brous, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en barrica i negres actuals com el tipus madurat en barrica.
El sector ramader compta amb diverses granges de porc, avícoles, caps de llanar i de boví.
La indústria es va iniciar durant el segle XVIII amb diverses destil·leries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van malmetre en el segle XX, quan la recuperació dels vinyers francesos va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
Política i administració
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | José Luis Ramírez Ortiz | 3.351 | 9 | 47,81 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Rosa Díaz Asensi | 2.443 | 6 | 34,86 | |
| Utiel Siglo XXI | José Andrés Medina | 541 | 1 | 7,72 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Nicolás Molina Ponce | 480 | 1 | 6,85 | |
| En blanc | 194 | - | 2,77 | ||
| Nul | 92 | - | 1,30 | ||
| Total | 7.101 | 17 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Yagüe Hernández | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Luis Pérez Moya | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Luis Pérez Moya | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Yagüe Hernández | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Sánchez Iranzo | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Enrique Luján Castro | PP |
| 2003 - 2007 | Enrique Luján Castro | PP |
| 2007 - 2011 | José Luis Ramírez Ortiz | PP |
| Des del 2011 | José Luis Ramírez Ortiz | PP |
Monuments
Monuments religiosos
- Església de l'Assumpció. D'estil gòtic isabelí. La seva construcció data de mitjan del segle XVI. En 1665, es va portar a terme una reedificació, com ho testimonia la interessant pintura del tester que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit la imatge de Crist amb la Creu a coll, co-patró d'Utiel amb la Verge del Remei, i un esplèndid terna renaixentista, amb figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la Capella de la Comunió, en pur art neogòtic.
- Església de la Mercé. D'estil neoclàssic, va albergar a l'origen als Mercedaris des de 1635 fins a la desamortització de 1835. La fàbrica de la seua església té planta rectangular amb una important nau central i laterals amb diverses capelles. El creuer és ampli, obrint-se el braç esquerre a un espaiós sagrari, presenta elevat presbiteri amb pintures al fresc i igual que les de la part superior dels braços del creuer fan referència a l'orde dels Mercedaris i els seus fundadors. És significativa la seua cúpula recoberta de teules vidriades blaves i blanques amb el gran escut de la seua façana, conservat en bon estat.
- Església de Sant Francesc. Fundat en 1751, del mateix estil que la de la Mercè, i anàloga disposició, encara que de data posterior i més petita. Edificada sobre un pujol, té esvelta torre campanar, que es converteix en fita de referència que domina la part occidental del caseriu.
Monuments civils
- Nucli històric. El nucli antic, replet de sabor medieval i amb traçats que denoten el seu passat àrab, en els carrers com la d'Armes, Trinitat, Enmig i Beat Gálvez, es poden trobar habitatges de planta baixa, que en el seu moment va ser vestíbul i pis únic, amb volada i parets encofrades amb suports verticals de taules i bigues de cap llaurat. De major entitat van ser les casones pairals dels nobles i gentilhomes de les quals encara es conserven algunes amb els seus blasons en llindes i façanes. Altres residències d'algunes famílies de llinatge nobiliari van ser construïdes posteriorment en el que van ser ravals o extramurs com són les de Medina, Córdova i Alamazón, aquesta última va ser restaurada recentment i és propietat municipal, en l'actualitat s'utilitza per a mostrar exposicions artístiques. Destaca la casa de Pasiego, construïda en el passat segle, és una grandiosa mansió amb 24 balconades a l'exterior, planta baixa i dos pisos amb un important pati, jardí i cotxeres. Al llarg de tot el nucli antic es poden admirar petites construccions típiques amb portes tallades en les quals hi ha interessants baldes o picaportes, reixes de forja en rombes i la característica mitja canya, sobre la qual descansen les típiques balconades que encara ostenten moltes cases utielanes.
- Coves. Utiel conserva en el subsòl un impressionant entramat de galeries subterrànies, moltes d'elles d'època medieval, que van servir de refugi i magatzem durant la història de la ciutat.
- Casa Consistorial. És un noble edifici de sòbria i elegant arquitectura castellana, amb bella portada d'estil neoclàssic. Té planta baixa i dos pisos amb balconades de típica traça. Sota el ràfec l'escut Real Espanyol de l'època dels Borbó. En l'interior de l'Ajuntament es conserven diversos documents de l'època medieval, entre ells la Carta de poblament concedida per Pere I de Castella a Utiel en 1355.
- Plaça de bous La Utielana. Monumental plaça, una de les més antigues del País Valencià, inaugurada en 1858, que el seua galeria amb capacitat per a 10.000 espectadors, està cobert en part de llotges i "nayas" per un graciós sostre sostingut per 108 columnes amb capitells de ferro de volutes jòniques.
Museus
- Museu del Vi. Situat en el famós Celler Rodona (seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Utiel-Requena), on alberga les nombroses marques de vi de la denominació i utensilis de camp, al costat d'instruments utilitzats per a l'elaboració del vi durant anys. En l'actualitat, es tracta d'un Museu permanent. Visitar aquest museu suposa endinsar-se en el coneixement d'una indústria de gran interès i tradició.
- El Almazar. És un dels museus i monuments emblemàtics de la ciutat. Ací es pot admirar i conèixer l'aparell destinat a l'extracció de la cera dels panals d'abella, pràcticament l'únic que es conserva en el món juntament amb un altre de Portugal. És la seu del Museu de la mel i de la cera.
Festes i celebracions
- Falles. Utiel celebra les seues festes a Sant Josep, en el dia de les quals es cremen falles al model de València.
- Sant Joan Baptista. Se celebra el 24 de juny.
- Festes Patronals. Se celebren aquestes festes en honor de la Verge del Remei del 6 al 15 de setembre amb processó des de l'ermitori fins a Utiel entre altres actes lúdics i religiosos.
- Setmana Santa. Processons i actes religiosos.
- Carnestoltes.
Fires
- F.I.C.U. (Fira de la Indústria i del Comerç d'Utiel). Organitzada pels empresaris i comerciants locals anualment des de 1998, al voltant de les festes patronals.
- Utiel Gratronómica. Fira d'alimentació local on destaquen els vins i caves dels cellers integrats en el Consell regulador de la D.O. Utiel-Requena, els productes de carnisseries i forns que pertanyen a l'Associació Marca de Qualitat Utiel Gastronòmica, com mel, olis d'oliva, etc.
Fills il·lustres
- Gabriel Albiac (Utiel, 1950) és un filòsof, escriptor i columnista.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
Vegeu també
Enllaços externs
- Ajuntament d'Utiel
- Turisme d'Utiel
- Associació Industria Começ Utiel
- Utiel Gastronómica
- D.O. Utiel-Requena
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Municipis de la Plana d'Utiel | |
|---|---|
