Gai Servili (cònsol)
Gai Servili (llatí: Caius Servilius C. F. P. N.) fou un magistrat romà, fill del triumvir Gai Servili. Tit Livi l’esmenta com Gai Servili Gemí (Geminus), però als Fasti Capitolini apareix només com C. Servilius C. F. P. N.
Apareix esmentat el 212 aC quan fou enviat a Etrúria per comprar gra per les tropes de la guarnició romana de Tàrent, llavors assetjada per Anníbal. Va aconseguir penetrar a la ciutat assetjada i entregar els subministraments. El 210 aC fou escollit pontífex al lloc de Tit Otacili Cras; el 209 aC fou edil plebeu; i el 208 aC edil curul. Mentre exercia aquest darrer càrrec fou cridat a servir com a magister equitum del dictador Tit Manli Torquat.
El 206 aC fou pretor i va obtenir Sicília com a província. El 203 aC fou cònsol amb Gneu Servili Cepió. Va obtenir Etrúria com a província i de allí va marxar a la Gàl·lia Cisalpina on casualment va alliberar al seu pare de la captivitat que durava ja 15 anys. Com que no podia ser tribú, ni edil plebeu mentre el pare (que ja havia estat assegut a cadira curul) era viu, es va presentar una rogatio per alliberar-lo de les conseqüències (ne C. Servilio fraudi esset) ja que no sabia que el pare era viu.
El 202 aC fou nomenat dictador pel cònsol Marc Servili Palex Gemine per celebrar els comicis, i fou la darrera persona que va exercir aquest càrrec fins a Sul·la.
El 201 aC fou un dels decemvirs encarregats del repartiment de terres entre els veterans que havien lluitat a Àfrica amb Publi Corneli Escipió Africà Major.
El 183 aC fou escollit Pontífex Màxim al lloc de Publi Licini Cras; va morir el 180 aC.
Referències
Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 793b (v. 3).