Marc Fabi Vibulà II
Marc Fabi Vibulà (llatí: Marcus Fabius Q. F. M. N. Vibulanus) fou un magistrat romà, fill gran del decemvir Quint Fabi Vibulà.
Fou cònsol el 442 aC amb Postumi Ebuti Elva Cornicen; en aquest any es va fundar una colònia a Ardea. El 437 aC va servir com a llegat del dictador Mamerc Emili Mamercí contra Veïs i Fidenes. El 433 aC fou tribú amb potestat consolar. El 431 aC va servir com a llegat del dictador Aule Postumi Tubert en la gran guerra contra els eques i volscs.
Va viure fins el 390 aC quan Roma fou ocupada pels gals; en aquest temps es creu que era Pontífex Màxim i es diu que junt amb alguns vells senadors va esperar als gals a la ciutat i tots van resultar morts.
ca 509: C. Papirius ca 460: Q. Furius ca 431: A. Cornelius Cossus ca 420: M. Folius ca 397: Sp. Minucius Augurinus ca 390: M. Fabius Vibulanus 390: M. Fabius Ambustus ca 332: P. Cornelius Calussa ca 304: P. Cornelius Scipio Barbatus ca 254: Tib. Coruncanius ca 243: L. Caecilius Metellus ca 221: L. Cornelius Lentulus Caudinus 213: M. Cornelius Cethegus 212: P. Licinius Crassus Dives 183: C. Servilius 180: M. Aemilius Lepidus 150: P. Cornelius Scipio Nasica Corculum 141: P. Cornelius Scipio Nasica Serapio 132: P. Licinius Crassus Dives Mucianus 130: P. Mucius Scaevola 114: L. Caecilius Metellus Delmaticus ca 103: Cn. Domitius Ahenobarbus ca 89: Q. Mucius Scaevola ca 81: Q. Caecilius Metellus Pius 63: C. Iulius Caesar 57: C. Scribonius Curio 44: M. Aemilius Lepidus 12: Imperator Caesar Augustus |