Vés al contingut

Gaig blau

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa ocell

Fitxer:Roller38.jpg
Il·lustració d'un exemplar immadur (esquerra) i d'un altre d'adult (circa 1905).

El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i l'única espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Morfologia

  • Fa 30 cm de llargària i 59-73 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 140-200 g.
  • Plomatge d'un blau verdós pàl·lid.
  • Presenta el dors de color castany brillant i les ales d'un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres.
  • Bec molt robust.
  • Els exemplars immadurs són més clars que els adults.
  • No presenten dimorfisme sexual.

Subespècies

Reproducció

En qualitat de nidificador està limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes més occidentals, però sempre en poca densitat. Situa el niu en el límit dels boscos, en el terreny obert, així com en conreus de secà que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambdós progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, després, faran el mateix en relació amb l'alimentació de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mínim (després de 28 dies els pollets ja poden volar, però això no vol dir que, necessàriament, ja sàpiguen caçar i ésser independents).[1]

Alimentació

Menja rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes grans (llagostes, preferentment).

Distribució geogràfica

Viu a la Mediterrània occidental (incloent-hi el Marroc, Algèria i Tunísia), gairebé a tota l'Europa oriental i a l'Àsia Central i es comú al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'estiu i passatger a les Balears.

Costums

És un ocell essencialment estival, tot i que també es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que és quan retornen d'Àfrica) i a la tardor o a finals de l'estiu, puix que marxen al sud d'Àfrica a finals d'agost.

Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 74. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

Plantilla:Sister