Gastronomia de Galícia

Gastronomia de Galícia
Polvo à feira
Territori		Galícia
Tipus cuina		atlàntica i continental
Plat(s) estrella		Polvo à feira,
Beguda típica		Vi de Rias Baixas, queimada
Ingredients destacats		Peix, marisc, xoriço, llegums
Altres cuines Astúries Portugal Castella i Lleó La Manxa Extremadura Comunitat de Madrid Països Catalans

La cuina de Galícia o cuina gallega és la cultura gastronòmica pròpia de Galícia. La tradició culinària de Galícia és molt rellevant i variada, i és un dels aspectes de més importància a la cultura i societat gallegues. Cal esmentar la tradició gallega d'hospitalitat; Galícia fou una regió on es va patir amb especial cruesa la postguerra, i és tradicional que, en cas d'acudir a menjar a casa d'una persona d'edat avançada, aquesta faci ostentació del seu rebost, considerant-se de bona educació oferir i insistir al convidat perquè no tingui objecció a menjar en abundància.

La societat gallega és, així mateix, molt afeccionada als àpats, de vegades pantagruèlics, i a celebrar qualsevol esdeveniment, acte o trobada amb un àpat, tot celebrant nombroses festes gastronòmiques, la majoria de les quals tenen lloc durant l'estiu, dates en què Galícia s'omple de celebracions culinàries d'allò més variades.

Elements

Un dels elements més importants i coneguts de la cuina gallega és el marisc, sobretot a les zones costaneres. Cultivat a les ries gallegues, en las quals resideix una vastíssima riquesa biològica, la seva qualitat està reconeguda com a una de les més importants del món.

Tapes

Percebes

Pebrotets de Padrón (unos pican e outros non)

A Galícia les tapes, a diferència d'altres llocs, són consistents i no es redueixen a unes simples olives o patates; solen ser gratuïtes o molt barates, sobretot a la província de Lugo, on, acompanyades per un vi o una canya de cervesa, és no solament tradició, sinó també reclam turístic.

La tapes és un element característic de la gastronomia gallega que consisteix a una petita porció de menjar, inferior a una ració, comunament servida amb una beguda, moltes vegades gratis, depenent principalment de la província o ciutat; a mode d'exemple, a Lugo o a Sant Jaume de Compostel·la son gratuïtes i a la Corunya no, però també difereixen en grandària d'uns llocs a altres. Alguns exemple de les tapes més comunes són:

• "Troço"; així es coneix la tapa del pop "à feira".
• "Orelha" e "morro"; l'orella o el morro del porc, preparats de forma similar al pop, amb sal i pimenton.
• "Tequeño"; sobretot a la zona de Sant Jaume de Compostel·la; és una sort d'aperitiu farcit de formatge fos originari de Veneçuela.
• "Molleja"; el pedrer, que resulta deliciós al paladar adequadament cuinat.
• "Xampinyons"; anomenats "cogumelos" a Galícia, abundantment assaonats i amb julivert.
• "Chipirones", molt sol·licitats i consumits, se serveixen també amb molta sal.
• "Tripom", l'estómac del porc.
• "Freba" o "febra" (carn fresca).
• "Rajo" (llom de porc adobat)
• "Crioll", mena de xoriço que se sol prendre amb una salsa picant especial i patates o com a acompanyament del "churrasco" (carn a la brasa).
• Calamars o "chocos", fregits (a la romana) o en salsa (guisats).
• Anguila o "anguilacho".

Plats

Lacon con grelos

Caldo gallec

Fitxer:Empanada de millo, Galiza.jpg

Panada gallega

La resta dels àpats gallecs, es basen principalment a la carn i la verdura, i és una característica de la seva cuina els plats abundants i molt calòrics; alguns plats de gran importància i consum són:

Lacon con grelos

A Galícia les fulles verdes amb flors de la planta del nap es tallen quan són tendres i s'anomenen grelos. Guisats amb "lacon", un producte derivat del porc, els grelos serveixen per preparar el lacon con grelos. Aquest és un dels plats destacats de la cuina gallega i es menja preferentment durant l'època del carnaval.

El caldo gallec

caldo elaborat amb "grelos", bròquils o cols de cabdell amb patates, sagí o greix de porc, per fer substància, cigrons, mongetes i ocasionalment algun ingredient més, com xoriço, pernil o cansalada viada cuita. Se serveix molt calent, com a primer plat.

"polvo à feira"

Literalment «pop a la fira» perquè era i és costum menjar-lo a les tradicionals fires de comerç de ramat i altres animals, i ja més recentment a les festes i romeries), és senzillament pop bullit amb patates, amanit amb abundant sal grossa, pimenton i oli. Un plat senzill, però que gaudeix de gran popularitat i resulta molt efectiu; fora de Galícia es coneix amb molta freqüència com a "pop a la gallega".

Xoriço amb patates

Un altre plat molt bàsic però molt apreciat: xoriço i patates bullides ("cachelos") que se solen acompanyar amb alguna verdura. Aquest plat era usual al camp gallec, on es podia trobar una varietat de xoriço especialment elaborada per consumir-se bullit. Es tracta del xoriço negre i s'elaborava amb les carns menys valuoses procedents de la matança, principalment el cor i altres vísceres, amb una determinada quantitat de llard de l'animal; a això s'afegia ceba i all picats, pimenton i sal, i després es curava com qualsevol altre xoriço.

Bullit gallec

és més abondant i fort que el madrileny, per exemple; no hi pot faltar la cansalada, el xoriço, una mica de pollastre, cigrons i verdura.

Carn a la brasa

El "churrasco"), plat molt estès a diverses zones, té molta acceptació a Galícia, sent molt reclamat a esmorzars i sopars, i existint-ne una gran oferta. En moltes ocasions se serveix sobre una taula, amb dues salses, una picant i una altra d'all, per condimentar, i acompanyat per una amanida i potser amb un vi negre de la Ribeira Sacra.

Empanada gallega

És una panada farcida de peix i sofregit.

Dolços

Fitxer:Tarta de Santiago.jpg

Pastís de Santiago

• Tarta de Sant Jaume
• Filloas o creps que poden estar fets amb sang
• Frixuelos o creps

Begudes

Fitxer:Queimada fuego.jpg

Queimada

Entre els vins de Galícia figura la DO Rías Baixas, el vino turbio, etc. Entre els licors destaca l'aiguardent de brisa. Una beguda característica de Galícia és la queimada.