Vés al contingut

Gavina capnegra

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuGavina capnegra
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Exemplar adult amb plomatge d'hivern fotografiat a Suècia.
Exemplar fotografiat a La Rochelle (França).

La gavina capnegra o gavina de cap negre (Ichthyaetus melanocephalus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.

Morfologia

  • Fa 39 cm de llargària total i a l'entorn d'un metre d'envergadura alar.
  • Pesa entre 220 i 380 g.
  • Té una màscara negra que perd a l'hivern.
  • Té les potes i el bec vermells.
  • Bec robust.
  • Els exemplars immadurs no assoleixen el plomatge d'adult fins al tercer any de vida[1]

Reproducció

Cria en colònies i fa el niu amb herba i algunes plomes a la sorra. Hi pon 3 ous durant els mesos de maig i juny, els quals seran covats al llarg de 23-25 dies. Els pollets que en sortiran encara trigaran entre 35 i 40 dies en ser capaços de volar i dos anys en assolir la maduresa sexual.[2] Cria al Delta de l'Ebre, a Mallorca[3] i a l'Albufera de València.

Alimentació

Menja peixos, invertebrats aquàtics, mol·luscs, cucs, llavors, insectes i deixalles dels abocadors d'escombraries.

Distribució geogràfica

Es troba circumscrita al Mediterrani i a les seues costes, la Mar Negra i Turquia.

Costums

Conservació

Les poblacions d'aquesta au es veuen amenaçades per la desaparició del seu hàbitat, el desenvolupament del turisme costaner, la urbanització del litoral, la caça il·legal, la contaminació del medi ambient i la modificació de les pràctiques pesqueres.

Referències

  1. ↑ [1] (castellà)
  2. ↑ [2] (francès)
  3. ↑ [3] (castellà)
  4. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 54-55. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.