Genó

Plantilla:Jaciment arqueològic Genó és un jaciment arqueològic de l'Edat del Bronze Final situat a la comarca natural del Baix Segre (Aitona, Segrià) la cronologia de la qual es pot establir en un moment indeterminat del segle IX aC.

En el curs de la seua investigació arqueològica, es van realitzar anàlisi de residus en recipients ceràmics i es va poder determinar que els seus pobladors produïen cervesa, sent fins a la data el lloc en Europa més antic de producció d'aquesta beguda.

També s'han identificat residus d'emmagatzematge de farina de glans, sent la primera vegada que es detecta aquesta fase del processat de les glans.

Situació i característiques

El "poblet" de Genó està situat a la comarca lleidatana del Segrià, al terme municipal d'Aitona, en una elevació d'un menut monticle oblong, elipsoidal, i de superfície plana, la cota de la qual arriba a els 162 m. sobre el nivell del mar i s'alça 10 m. sobre el terreny circumdant. El jaciment ocupa una superfície de 1.037 m2., la seua longitud màxima és de 58 m. en direcció Est-Oest i la seua amplària màxima és de 21 m. en direcció perpendicular a l'anterior.

L'altell o "tossal" s'assenta en una base de roca calcària. El jaciment va patir certes alteracions en el temps, la més important durant la Guerra Civil Espanyola, ja que donades la seua situació estratègica, es van realitzar una sèrie de fortificacions relacionades amb la Batalla de l'Ebre. Anterior a la contesa, s'hagué d'intentar la plantació d'oliveres.

Planta del poblat de Genó, a Aitona

Història del jaciment

Vista aèria del jaciment arqueològic de Genó, situat a Aitona

Genó va ser descobert el 14 d'abril de 1955 gràcies als treballs de R. Pita Mercé i fruit d'una sèrie de treballs de prospecció que havia iniciat la seua descobridor al voltant de la dècada dels 40. La seua localització en el Baix Segre va ser designada amb el nº 49 . Va realitzar uns sondejos i va localitzar fragments de tenalles de cordons, ceràmiques llises i de Campos d'Urnes.

El 30 de gener de 1966, es dedueix l'existència d'un poblat, al que es va designar amb el nom de Genó A i una necròpoli tumular, en la forest veïna, dit Genó B. El 24 d'octubre s'inicia l'excavació parcial del jaciment a càrrec de R. Pita i L. Díez-Coronel, recuperant-se alguns materials molt bé conservats i s'alça una planta provisional del poblat.

En l'estiu de 1976, s'inicia l'excavació sistemàtica a càrrec del professor José Luis Maya González, que tindrà continuïtat a l'any següent (1977) i després en el període 1979 a 1985. Durant tots els treballs d'investigació es van recuperar valuoses dades per a entendre i valora millor tots els aspectes de vida d'unes gents de l'edat del Bronze Final en una regió de Catalunya.

El poblat i la seua vida

El lloc per a alçar el poblat es va triar d'acord amb els criteris del moment: proximitat al riu, però no sobre ell, a cavall ens l'altiplà que condueix a les Garrigues i terres seques de l'interior i control visual per una banda de la vega del Segre.

Es va erigir amb idea de continuïtat i estabilitat, ja que es va realitzar un gran esforç col·lectiu, d'una comunitat que no havia de sobrepassar el centenar de persones, la qual es va enfrontar al treball d'extracció de pedra i aixecament de murs travats amb fang per a conformar un conjunt de cases-habitació d'una gran grandària, si les comparem amb altres poblats del període.

La planta del poblat s'adapta al pujol amb adossament del mur del darrere per a aconseguir una protecció mútua (a manera de pseudomuralla), carrer central eixamplada en la zona occidental, model d'habitació similar per a cada habitatge (excepte H-2) i absència d'elements d'emmagatzematge comú: cisterna, graners, etc.

Cada habitatge reflecteix un mateix patró d'activitats, però individualitzat: conservació i elaboració d'aliments, treballs de fang, emmagatzematge d'instrumental, dormitori, etc. Està malament constatat on es van realitzar les activitats complexes: fabricació de ceràmica, reducció de minerals per a la metal·lúrgi, etc.

La seua economia es basa en l'explotació de l'entorn pròxim, per tant de la *vega del riu i del secà; per a activitats com l'agricultura, la ramaderia, la recol·lecció o la caça.

Genó, en definitiva, constitueix una unitat habitacional perfectament articulada amb el seu entorn, fins al punt que el seu control va deure ser tan efectiu i rendible com per a permetre l'estabilitat, el que suggereix, igual que l'aparició d'altres poblats amb similar posició i en terrenys pròxims, un repartiment del territori, sobre el qual el poblat exerciria el seu control visual i efectiu.

Agricultura

Vegeu també: Agricultura i Història de l'agricultura

S'han constatat la presència de restes de tres cereals: escanda, ordi i mill, que havien de ser la base agrícola del poblat. També es va localitzar instrumental lític (dents de falç) que corroboren la pràctica agrícola de la sega del cereal. La presència de molins i matxucadors en l'interior de les cases ens ofereix informació de la transformació d'aquests productes agrícoles.

Probablement, utilitzaren la zona entre la vall del Segre i el poblat com camps de cultiu dels cereals, ja que és el lloc més fèrtil, encara que no és descartable l'ús de terres més a l'interior de secà que van utilitzar altres jaciments pròxims coetanis. En els treballs agrícoles, possiblement participaria tota la comunitat i en concret en dos grans èpoques: tardor-primavera, en la qual es prepararien els camps i sembra, i estiu, per a la recol·lecció,distribució i emmagatzematge. L'emmagatzematge es realitzava en grans tenalles de ceràmica, decorades amb cordons i mugrons. No només es guardava gra, també la palla com aliment i llit d'animals.

En altres jaciments veïns s'han localitzat restes d'altres plantes: lleguminoses (pèsols i llentilles) i oleoginoses (lli). Si van existir horts, aquests hagueren de situar-se en les zones més pròximes al riu.

Maqueta-idealització del poblat de Genó

Ramaderia

Vegeu també: Ramaderia

S'han conservat escassíssimes restes funístiques, probablement a causa de la curta durada del poblat, però les dades que es posseeixen ens informen de la presència d'una cabanya ramadera composta majoritàriament de ovicàprids (ovella i cabra), encara que es desconeix la importància de la mateixa. També es va trobar la dentició d'un bòvid de menudes dimensions.

En el jaciment veí de Carretelà (Aitona, Lleida) la cabanya ramadera està composta predominantment d'ovelles i cabres, enfront d'un menor nombre de boví i porcs, que ha de reflectir la cabanya habitual i tipus en una zona amb climatologia similar i contemporània.

El porc, encara que va poder criar-se en el propi poblat, donades els seus més teòriques que reals dificultats per a ser controlat en camp obert, no seria improbable que els seues porcades hagueren estat dutes a pastar, a la *maner del que es feia amb ovelles i boví, als zones mesetaires en les quals la progressiva desforestació i frega havia d'haver desmantellat els boscos des de feia temps, afavorint matolls i una autèntica estepa.

El paper del boví com possible animal de tir en treballs agrícoles, arrossegament d'arades i carros, és molt probable, si s'ha de jutjar per alguns exemples que es van consumir quan ja tenien com a mínim dos o tres anys. De la cabanya ramadera s'obtenien variats productes per a la vida del poblat: llet, formatge, sagí, llana, cuirs, carn, etc...

Caça i recol·lecció

Vegeu també: Caça i Recol·lecció

Encara que la ramaderia devia proporcionar gran part de la carn necessària, no havien de menysprear la caça d'aquells animals que es posaven a tir dels seus arcs i abundants encara en la regió. S'han localitzat diverses puntes en sílex i bronze que ens informen d'aquesta pràctica.

Entre ells destaca el cérvol, conegut no només per alguna resta apareguda en el poblat, sinó per la representacions artístiques en la ceràmica de Genó.

Amb menor rendiment en carn, però molt abundants tenien conills i perdius, dels quals són molt freqüents les seues restes en jaciments veïns.

Esment especial requereix la presència de restes malacològics o conquilles fluvials tipus margaritana, que són una espècie de clòtxina de riu i que havia de ser recol·lectat en el Segre. Van haver de ser consumits com un aliment més, ja que les seues conquilles ixen de vegades senceres i són freqüents en altres jaciments de la mateixa zona.

La caça, com el pastoratge, obligava a desplaçaments a terrenys més allunyats i boscosos o en direcció a les zones amb aigua, pel que adults, potser acompanyats per joves aprenents, aprofitarien aqueixes expedicions per a recol·lectar altres productes silvestres com les glans tardorenques de les alzines; mores i gerdons; mel que s'usava com conservant dels anteriors fruits i cera utilitzada en els processos de fosa; i tot tipus de plantes amb valor nutritiu, conservant i medicinal.

També es recol·lectaven altra sèrie de productes importantíssims per a la vida del poblat: cornes de cérvol de muda per a enmànecs de ganivets i menudes eines; cornubianitas, pedra negres i dures, per a fabricar destrals lluentades; sílex per a instrumental lític; gruixuts cants rodats de granit o conglomerats per a fabricar els molins barquiformes; etc.

Comerç

Vegeu també: Comerç

Pel que fa a aquesta activitat, caldria diferenciar entre el de curt abast, és a dir, en àrees pròximes i el de llarga distància, on s'obtindrien béns preuats, "exòtics" i de difícil obtenció.

El comerç a pocs quilòmetres de la zona de la comunitat de Genó s'hagué de produir creuant els rius Segre i Cinca i cap a la comarca aragonesa de Els Monegres, d'on s'obtindria un tipus de àgata negrura per a la realització de instrumental lític i lignit (zona de Mequinensa) amb el qual s'hauria elaborat un braçalet trobat en el curs de la investigació. Aquesta última peça, és molt similar a altres oposades a l'Empordà o França, amb el que igualment podria ser un objecte importada de més enllà de l'àrea pirinenca.

La presència de comptes de dentalium o valves de Glycymeris ens informa de la importació de productes costaners, que havien d'anar transmetent de poble en poble des de les ribes de el Mediterrani.

Ceràmica i instrumental·lític

Tenalla llisa en el moment de la seua troballa en el curs de la investigació arqueològica

Una de les tasques que ocuparia bona part de la vida dels habitants de Genó era la fabricació de ceràmica, sinó tota en la seua major part d'origen local, incloent des de les grans tenalles d'emmagatzematge fins a menudes tassetes, pitxers, gots, bols, cassoles, etc.

Les grandàries i característiques solen respondre a la funcionalitat i a les tradicions culturals i modes de les comunitats d'aquesta àrea geogràfica.

Les grans tenalles de provisions, de les quals solien existir tres o quatre en cada habitatge, poden tenir fins a un metre d'altura i són grans contenidors que degueren servir per a emmagatzemar els aliments de consum diari o les reserves a més llarg termini, decorant-se com les de la Edat del Bronze Inicial amb cordons impresos, que a més de donar reforç i solidesa formes temes geomètrics o fins i tot alguna figura esquemàtica d'animal (cérvol).

L'organització social

El fet que la majoria dels habitatges siguen de mesures aproximadament semblants i reunisca un aixovar semblant, sembla indicar-nos que aquestes comunitats havien de ser més aviat igualitàries, com correspon a una societat de tipus suprafamilar. No obstant això, hi ha un habitatge que trenca aquest esquema (H2).

Món funerari i espiritual

Gens se sap de la necròpoli d'aquest poblat, si és que alguna vegada va tenir alguna associada. Al principi s'havien associat algunes suposades acumulacions de pedres de la forest veïna amb una possible necròpoli tumular i conegut com Geno B., però la seua investigació posterior va determinar que només es tractava d'una sèrie d'acumulació de pedra per a la neteja de l'altiplà per a la seua preparació per al cultiu (plantació d'oliveres).

Origen dels pobladors de Genó

Tal vegada aquest siga el tema més controvertit del jaciment i que pot extrapolar-se a un problema latent i general de l'origen de les gents d'aquesta època i en aquesta zona de Catalunya: existeix un continuisme cultural o ruptura respecte als moments inicials de l'Edat del Bronze, a causa d'una invasió de noves gents llegat més enllà del Pirineus.

El final del poblat

Genó va tenir un període d'ocupació brevíssim. El poblat va ser destruït en la seua totalitat de manera violenta, en concret per un incendi.

L'incendi hagué de ser ràpid i totalitzador, potser únicament va haver temps d'arreplegar algun dels objectes metàl·lics de major grandària i valor, i, gràcies a això s'han conservat les peces en el seu lloc i amb una integritat difícil d'aconseguir en altres jaciments i absolutament impossible en llocs abandonats de manera intencionada.

Vegeu també

• Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
• Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Bibliografia

• MAYA, J.L.; CUESTA, F.; LÓPEZ, J.(Eds.) ( 1998), "Genó: un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre (Lleida)", Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
• MAYA, J.L.(1979), "Genó", Arqueología 79. Memorias de las actuaciones programadas en el año 1979. Ministerio de Cultura, Dirección General de Patrimonio Artístico, Archivos y Museos.
• MAYA, J.L. (1982), "Genó", Les excavacions Arqueològiques a Catalunya en el darrers anys, Barcelona.
• MAYA, J.L. (1985), "Genó", Arqueología 84-85,Memorias de las actuaciones programadas en el año 1984. Ministerio d Cultura, Dirección General de Patrimonio Artística, Archivos y Museos. Madrid.
• MAYA, J.L.; CUESTA, F.(1993), Genó, un poblado típico de la Cultura de los Campos de Urnas (1100 a.C), Guía de la exposición, Ateneo Obrero de la Calzada, Gijón, Asturias.
• JUAN TRESERRES, J.; MAYA, J.L.; LÓPEZ, J. (1997), " Primeros análisis de contenidos en recipientes cerámicos del hábitat de Genó (Aitona, Segrià, Lleida)", 4th European Meeting on Ancient Ceramics, vol. 1, Escaldes-Engordany (Andorra).
• LÓPEZ, J.; JUAN TRESERRES, J.; MAYA, J.L. (1999),"Nuevos análisis de contenidos en recipientes cerámicos del hábitat de Genó (Aitona, Segrià, Lleida)", III Congreso de Arqueología Peninsular, Vila Real (Portugal).
• LÓPEZ CACHERO, F. J. (2007), Sociedad y economía durante el Bronce final y la Primera Edad del Hierro en el noreste peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas, en Trabajos de Prehistoria, n.º 1, CSIC, España, pp. 99–120, ISSN: 0082-5638