Mequinensa
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
 | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Regne d'Espanya Aragó Saragossa Baix Cinca | ||||
| Gentilici | Mequinensà, mequinensana | ||||
| Predom. ling. | Català | ||||
| Superfície | 307,2 km² | ||||
| Altitud | 75 msnm | ||||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|22|Plantilla:Puntdecimal|N|0|18|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-AR_type:city(2479)|primary|name=}} | ||||
| Distàncies | 135 km de Saragossa | ||||
| Organització Nuclis • Alcalde: |
1 Magdalena Godía Ibarz (PSOE) | ||||
| Codi postal | 50170
| ||||
| Web | |||||
.svg)
Mequinensa és una vila i municipi de la Franja d'Aragó, administrativament pentanyent a la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa, d'aproximadament 2600 habitants (any 2006). Està situat en la confluència de 3 rius, l'Ebre, el Segre i el Cinca. Aquesta confluència s'anomena aiguabarreig. El municipi és molt extens, uns 300 km quadrats. El català que s'hi parla és el nord occidental amb els trets propis de la franja de Ponent. L'escriptor Jesús Moncada va nàixer aquí i en el seu llibre Camí de sirga retrata l'antiga i rica vida d'aquest poble.
Etimologia
El nom prové de Miknasa, tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com Miquinencia i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa/Mequinensa o Miquinença/Mequinença. Aquesta vacil·lació es dóna encara en la pronúncia local. Per antonomàsia s'anomena «lo Poble».[1]
Història
El municipi estava inclòs dins de la Vegueria de Lleida fins a la integració, a finals del segle XIV, a l'Aragó. Tot i així seguia pertanyent al Bisbat de Lleida.
El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.
L'any 1957 es va començar a fer per part de l'empresa Enher el pantà (presa de Mequinensa), situada al terme municipal, riu Ebre amunt, i el de Riba-Roja d'Ebre, la cua del qual faria desaparèixer el poble antic (al marge del riu Ebre).
Es va construir un poble nou al marge del riu Segre, on és actualment. Aquest fet va originar que la meitat de la població hagués d'anar a Barcelona principalment o a Saragossa. Es conserva un castell medieval que va ser reconstruït per l'empresa Enher.
Dins de la història recent, a 1984 va firmar-se la Declaració de Mequinensa on els alcaldes de la zona catalanoparlant d'Aragó van sol·licitar la normalització lingüística d'Aragó.[2]
Economia
Els recursos econòmics són la mineria (lignit), l'agricultura de regadiu s'està estenent des de fa anys (préssec, cireres...) en una terra de secà (ametllers i olivers). El turisme (sobretot d'alemanys i anglesos) ha augmentat gràcies al riu i al pantà, que va ésser construït l'any 1957 i és encara avui dia un dels més grans de tota la conca de l'Ebre amb una capacitat de 1.530 milions de metres cúbics. Els turistes vénen a pescar el famós silur i en alguns casos a establir-s'hi en segona residència.[3]
Llocs d'interès
Festes
- Festa Major de la Santa, dedicada a la patrona del poble Santa Agatoclia el 17 de setembre
- Festes d'hivern de Sant Blai i Santa Àgueda, el 3 i el 5 de febrer, respectivament
Fills iŀlustres
- Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), escriptor
- Raül Agné i Montull (Mequinensa, 1970), exfutbolista i entrenador de futbol
Referències
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.enciclopedia-aragonesa.com/recurso.asp?recurso_id=31565 Declaració de Mequinensa
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Vilaweb, El Museu de la Mina s'inaugurarà finalment el 28 de desembre, després de consensuar-lo amb l'agenda del President Consulta 12/12/2010
Enllaços externs
- Vilaweb Mequinensa Actualitat local
- Article de la Gran Enciclopèdia Catalana
| |||||||||||||||||||||||