Glutatió peroxidasa
| |
glutatió peroxidasa 1
| |
| Identificadors | |
| Símbol | GPX1 |
| HUGO | 4553 |
| Entrez | 2876 |
| OMIM | 138320 |
| RefSeq | NM_000581 |
| UniProt | P07203 |
| Altres dades | |
| Nombre EC | 1.11.1.9 |
| Locus | Cr. 3 p21.3 |
glutatió peroxidasa 3 (plasma)
| |
| Identificadors | |
| Símbol | GPX3 |
| HUGO | 4555 |
| Entrez | 2878 |
| OMIM | 138321 |
| RefSeq | NM_002084 |
| UniProt | P22352 |
| Altres dades | |
| Nombre EC | 1.11.1.9 |
| Locus | Cr. 5 q23 |
glutatió peroxidasa 5 (proteïna androgènica de l'epidídim)
| |
| Identificadors | |
| Símbol | GPX5 |
| HUGO | 4557 |
| Entrez | 2880 |
| OMIM | 603435 |
| RefSeq | NM_001509 |
| UniProt | O75715 |
| Altres dades | |
| Nombre EC | 1.11.1.9 |
| Locus | Cr. 6 p21.32 |
glutatió peroxidasa 6 (olfactòria)
| |
| Identificadors | |
| Símbol | GPX6 |
| HUGO | 4558 |
| Entrez | 257202 |
| OMIM | 607913 |
| RefSeq | NM_182701 |
| UniProt | P59796 |
| Altres dades | |
| Nombre EC | 1.11.1.9 |
| Locus | Cr. 6 p21 |
La glutatió peroxidasa (PDB 1GP1) és el nom genèric d'una família d'enzims amb activitat peroxidasa que, com a principal rol biològic, tenen la funció de protegir els organismes del dany oxidatiu. Bioquímicament, la glutatió peroxidasa s'encarrega de reduir lípids oxidats i molècules lliures de peròxid d'hidrogen als corresponents alcohols i aigua, respectivament. Hi ha molts isozims codificats per diferents gens els quals es diferencien, bàsicament, per la seva situació dins la cèl·lula i per la diferent especificitat de substrat. La més abundant és la Glutatió peroxidasa 1 (GPX1), present en el citoplasma de la majoria de teixits de mamífers, el substrat de la qual és el peròxid d'hidrogen.
La reacció típica de l'enzim és:
- 2GSH + H2O2 → GSSG + 2H2O,
on, GSH representa un monòmer reduït de l'enzim i GSSG dos monòmers oxidats. Després de la reacció, la glutatió reductasa s'encarrega de reduir l'enzim perquè pugui tornar a començar el cicle:
- GSSG + NADPH + H+ → 2 GSH + NADP+.
La glutatió peroxidasa és una glicoproteïna tetramèrica que conté quatre residus de selenocisteïna, estem parlant, doncs, d'una selenoproteïna.