Vés al contingut

Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol)

De Viki.cat

Gneu Corneli Lèntul Clodià (llatí: Cneus Cornelius Lentulus Clodianus) fou un magistrat romà del segle I aC. Se’l considerava un bon orador.

De naixement es deia Clodià, i era membre de la família Clàudia, però fou adoptat pels Cornelis, probablement per Gneu Corneli Lèntul (cònsol el 97 aC) i va agafar el nom esmentat.

Fou elegit cònsol el 72 aC juntament amb Luci Gel·li Publícola. Va presentar diverses lleis importants, una de les quals donava la ciutadania romana als que havien lluitat per la llibertat i havien rebut la concessió de Gneu Pompeu; un altre per la qual les persones que eren de viatge a províncies no podien ser jutjats en absència per crims capitals (aquesta llei volia protegir a Esteni de Termes a Sicília, contra les maquinacions de Verres; i una per la qual els que havien rebut terres publiques de Sul·la havien de pagar una quantitat fixada.

Després del consolat va lluitar contra Espàrtac. Un general d’aquest, de nom Crixus (o Crixius) fou derrotat a la batalla de Gargano, i Lèntul va empaitar Espàrtac cap els Alps, però fou derrotat per l’antic gladiador a una ciutat dels Apenins suposadament anomenada Lentula (71 aC), entre les províncies modernes de Bolonya, Prato i Pistoia.

Fou censor el 70 aC juntament també amb Gel·li, i en el seu període va expulsar del senat a 64 membres per indignitat, entre els quals Publi Corneli Lèntul Sura i Gai Antoni (que després fou col·lega de Ciceró en el consolat del 63 aC), però la majoria dels expulsats van recorre als tribunals i foren restaurats. Va fer el lustrum i va determinar una població a l’entorn de 450.000 ciutadans.

Després va servir com a llegat de Pompeu contra els pirates (67 i 66 aC). També va tenir bones qualitats d’orador.

Fou després, encara amb Gel·li, llegat de Pompeu contra els pirates i es va encarregar de la flota de la mar Adriàtica (67 i 66 aC). Fou partidari de Pompeu al senat i va demanar per a ell el comandament de les legions per lluitar contra Mitridates VI Eupator donant suport a la llei Manília que va atorgar a Pompeu aquest comandament.