Luci Gel·li Publícola I

Luci Gel·li Publícola I (Lucius Gellius Publicola) fou un magistrat romà. Ni ell ni la seva família havien exercit abans alts càrrecs, però en algun moment fou pretor i va rebre l'any següent el govern d'Acaia amb títol de procònsol.

El 72 aC fou cònsol amb Gneu Corneli Lèntul Clodià i va lluitar a la Tercera Guerra Servil contra els esclaus revoltats d'Espàrtac. Va derrotar el lloctinent d'Espàrtac, de nom Crixus prop del mont Garganus a la Pulla (Crixus hi va morir). Els dos cònsols van atacar tot seguit Espàrtac, que va provar de fugir cap a la Gàl·lia pels Alps. Finalment, Espàrtac els va atacar per separat i els va derrotar a la regió dels Apenins; els cònsols van haver de reunir les seves forces, però foren altre cop derrotats al Picè.

Els dos cònsols van presentar i fer aprovar una llei per ratificar les concessions de ciutadania que havia fet Gneu Pompeu a Hispània; una altra proposta dels cònsols fou que cap provincial podria ser acusat de crims capitals en absència (llei pensada contra Verres).

El 70 aC fou censor amb Lèntul, el seu col·lega de consolat i van exercir el càrrec amb severitat, expulsant a molts senadors entre els quals Gai Antoni. El 67 aC i 66 aC va servir com un dels llegats de Pompeu en la guerra contra els pirates tenint al seu càrrec la costa de Toscana.

Durant la primera conspiració de Catilina es va fer un intent per apoderar-se de la seva flota, i encara que ho va poder evitar va estar a punt de morir. Per això el 63 aC va donar actiu suport a Ciceró i en endavant fou proper de l'orador i del partit aristocràtic.

El 59 aC es va oposar a la llei agrària de Juli Cèsar; el 57 aC es va manifestar a favor de cridar de l'exili a Ciceró. Encara era viu el 55 aC però probablement va morir poc després. Se sap que es va casar dues vegades.