Congost (hidrografia)

Un congost o gorja (en pl. gorges) és una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua. Sovint és originat per un llarg procés d'excavació i erosió produït pel descens del riu. També es pot anomenar un frau, afrau, escanyall, estret, engorjat o fondo.

Congosts als Països Catalans

Als Països Catalans hi ha abundants exemples com ara:

el congost de Collegats, on la Noguera Pallaresa separa la serra de Peracalç (a ponent) de la de Boumort (a llevant), al Prepirineu. Comarques de Pallars Sobirà i Pallars Jussà.
el congost de Terradets o Pas de Terradets o dels Terradets, on la Noguera Pallaresa separa el Montsec de Rúbies (a llevant) del Montsec d'Ares (a ponent) al travessar la serra del Montsec. Comarques de La Noguera i Pallars Jussà.
el congost de Mont-rebei, on la Noguera Ribagorçana separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall al travessar la serra del Montsec.
el congost d'Erinyà, al Pallars Jussà, format pel riu Flamisell.
el congost del Ter, on el riu separa les Guilleries (al sud) del Collsacabra (al nord), a la Serralada Transversal.
les gorges de Carançà (riu Carançà), al Conflent.
les gorges de la Fou (riu de la Fou), al Vallespir.
les gorges de Galamús (riu Aglí), a la Fenolleda.
les gorges del Llech, al Conflent.
l'estret de la Riba, al riu Francolí, on el Brugent s'hi ajunta, entre les muntanyes de Prades i la serra de Miramar, a l'Alt Camp.
les Gorges del Cabriol (riu Cabriol), a la Plana d'Utiel.
l'avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents.
el congost de Fraguerau, al riu de Montsant, Priorat.

Congosts del món

Alguns dels congosts més famosos són al continent americà, com ara el Gran Canyó als Estats Units. També n'hi ha a Occitània: les gorges del Tarn (als departaments de la Losera i l'Avairon) i les de Verdon (en occità: Gòrgas de Verdon), a la Provença.

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister

«Congost (hidrografia)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.