Congost de Collegats

	Congost de Collegats
Localització administrativa
País	Catalunya
Localització geogràfica
Ecoregió	Alt Pirineu i Aran
Geografia
Ciutats riberenques	Conca de Dalt, la Pobla de Segur i Baix Pallars, L'Espluga de Cuberes i Gramuntill
Altitud	A l'entorn dels 540
Mapa

El Congost de Collegats , o Estret de Collegats, o, simplement, Collegats, és un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa en passar entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant.

Es troba a cavall de les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, entre els termes actuals de Conca de Dalt, la Pobla de Segur i Baix Pallars.

Un dels indrets més característics d'aquest congost és l'Argenteria. Es diu que va inspirar Antoni Gaudí per fer la façana de l'edifici de la Pedrera.

L'extrem sud del congost és també força espectacular, ja que és el lloc on s'aboca en la Noguera Pallaresa el barranc de l'Infern, fronterer entre els dos Pallars, que marca una profunda i tancada vall d'aspecte molt feréstec, pràcticament una escletxa a la roca.

En èpoques pretèrites no existia el pas per Collegats, i els camins de comunicació entre els dos Pallars havien d'anar pujant de primer cap a Montsor i baixant per Montcortès de Pallars i Peramea cap a Gerri de la Sal i Sort.

No fou fins a mitjan segle XIX que la Casa Bringuer, de la Pobla de Segur obtingué permís per a obrir un pas pel congost, amb el consegüent benefici que obtindria de l'explotació del dret de pas. A l'extrem meridional del congost es bastí la Barraqueta, o Hostal del Pas, on es feia el cobrament del peatge. Aquest lloc actualment queda al costat de llevant de la boca sud del túnel de la carretera, al peu de la carretera vella.

Aquesta casa, que tingué capella pròpia, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, era una de les que s'integraren en l'efímer ajuntament de Gramuntill, unit ja el 1847 al de la Pobla de Segur.

Cultura popular

Collegats ha estat sempre associat a la figura del diable. Joan Lluís recollí^[2] tot un seguit de topònims amb aquest contingut: lo Barranc de l'Infern, l'Astac del Diable, la Cadira del Banyut, lo Forat de la Bruixa Grossa, lo Balconet de les Bruixes, la Cova de la Serpent, lo Roc dels Tres Ulls (un roc que sembla una cara amb tres ulls que vigili el congost, segons la tradició popular), lo Jagant del Vent, lo Prat del Diable, la Cagadora del Dimoni Gros... Antigament, Collegats era accessible només per als raiers que baixaven la fusta des dels boscos de més al nord del congost; el Congost de Collegats era un lloc temut pel comportament de l'aigua entre les roques, perillosa per a la circulació de rais.

L'Espai d'Interès Natural Collegats - Queralt

El Congost de Collegats, conjuntament amb els Rocs de Queralt, que pertanyen al mateix sistema orogràfic, formen part de l'espai natural de Noguera Pallaresa - Collegats, o Collegats - Queralt, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.

Aquest espai natural, englobat en el més ampli de Serra de Boumort - Collegats s'estén per quatre municipis de dues comarques: Conca de Dalt (91,40 ha.), la Pobla de Segur (1.776,07 ha.) i Senterada (5,74 ha.), del Pallars Jussà, i Baix Pallars (469,70 ha.), del Pallars Sobirà. Abraça, en total, 2.342,91 ha., de les quals 1.873,21 són al Pallars Jussà i només 469,70 al Pallars Sobirà. El codi d'aquest espai és ES5130010.

Fou declarat Espai d'Interès Natural pel decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya, del 14 de desembre. La seva delimitació definitiva fou expressada en la Resolució MHA/3158/2004 de 10 de novembre, que diu, textualment:

Delimitació de l'Espai Collegats

Terme municipal del Baix Pallars: La delimitació s'inicia al nord de l'espai, a l'alçada de l'Hostal de Morreres, on la carretera N-260 intercepta el barranc de les Morreres. Des d'aquest punt, continua 150 m en direcció nord-est i traça una línia recta d'uns 30 m des de la carretera en direcció est fins enllaçar amb la Noguera Pallaresa, al sud de les Salines. Des d'aquest punt, el límit segueix la Noguera Pallaresa en direcció sud-oest fins que pren sentit sud, a la solana del Prat. Just en aquest punt, molt proper a una línia d'alta tensió, el límit segueix en línia recta i en direcció sud-est uns 650 m, fins interceptar la corba de nivell 1.000 m, al nord de l'Argenteria. Seguidament ressegueix la corba de nivell 1.000 m en sentit sud-est fins a les Culties d'Espluga. En aquest punt, abans que la corba de nivell 1.000 m prengui direcció est, la delimitació segueix una línia recta d'uns 750 m en direcció sud-oest des de la corba de nivell 1.000 m fins la cota altimètrica 827,74 m, al nord-est del barranc de l'Infern, a l'indret anomenat Espuells. Just en aquesta cota el límit traça una línia recta de 250 m en sentit sud, fins interceptar el barranc de l'Infern.

Terme municipal de Conca de Dalt: Des d'aquest punt, també mitjançant una línia recta, d'uns 100 m, i en la mateixa direcció sud, la delimitació intercepta la pista forestal anomenada pista Nova, la qual segueix 300 m en direcció oest fins interceptar la corba de nivell 685 m. Des d'aquest punt, la delimitació segueix per la carena fins arribar a la cota 882,04 m, on el límit continua en línia recta en direcció sud 850 m fins interceptar, a l'oest del barranc de Llabro, la corba de nivell 825 m, la qual segueix 150 m en direcció oest fins que la corba es desvia cap al sud, just en una carena. En aquest punt, la delimitació descendeix en direcció oest per aquesta carena fins confluir amb la Noguera Pallaresa, en el meandre que descriu el curs fluvial 200 m al sud del barranc de Sant Pere. Tot seguit, el límit segueix pel marge de la Noguera Pallaresa en direcció sud uns 550 m fins arribar al sud de l'Hort de la Planta, on la Noguera Pallaresa pren sentit oest, 75 m al sud de la confluència del torrent provinent del bosc de Llania amb la Noguera Pallaresa. En aquest punt el límit es desvia de la Noguera Pallaresa i continua 50 m en línia recta i sentit sud fins interceptar la corba de nivell 550 m. El límit segueix per la corba de nivell 550 m en sentit sud-oest, paral·lel al riu, fins arribar a la presa de Sossís. Des de la presa ressegueix encara uns 150 m més la corba de nivell 550 m, i en aquest punt la delimitació pren direcció nord fins arribar a la riba dreta de la Noguera Pallaresa mitjançant una línia recta d'uns 125 m.

Terme municipal de la Pobla de Segur: En aquest terme la delimitació ressegueix el marge de la Noguera Pallaresa, i travessa la presa de Sossís i el barranquet de l'Espluga, fins arribar al barranc d'Ansa. Des d'aquest punt, segueix pel barranc d'Ansa en sentit nord fins que el barranc conflueix amb la carretera de Balaguer a França (C-147). La delimitació continua per la carretera de Balaguer a França en sentit est fins arribar a un encreuament a mà esquerra. Pren el camí de Gramuntill en sentit ascendent fins arribar a un altre encreuament. La delimitació segueix pel camí de Gramuntill en direcció sud-oest fins uns 90 m després d'interceptar la corba de nivell 575 m. A partir d'aquest punt la delimitació segueix la carena en direcció nord fins interceptar una línia elèctrica d'alta tensió, a la cota 675 m. Des d'aquest punt, el límit traça una línia recta en direcció nord d'uns 400 m fins contactar amb la carena situada a l'oest del barranc de Sant Pere, a la corba de nivell 900 m, i en aquest punt la delimitació segueix la carena en direcció nord-oest fins confluir amb el cim de cota 974,7 m del Tossal del Cap.

Terme municipal del Baix Pallars: Dins el terme municipal del Baix Pallars, el límit traça una línia recta d'uns 625 m en direcció nord, des del Tossal del Cap fins la confluència de la Llau de Queralt amb la Llau de les Esplugues. Des d'aquest punt traça una línia recta d'uns 175 m en direcció est fins interceptar la corba de nivell 800 m al nord del barranc de Sant Pere. El límit ressegueix la corba de nivell 800 m uns 850 m, paral·lel al barranc de Sant Pere, fins que enllaça amb el carener de lo serrat Gros. En aquest punt el límit segueix per la carena, canvia de direcció sud-est a nord, travessa les Casals i continua per la carena fins arribar al punt altimètric 1.173,46 m, al sud del collet Jornat, on pren direcció nord-est, sempre per la carena, fins interceptar el cim de cota 1.102,3 m. Des d'aquesta cota, la delimitació traça una línia recta en direcció nord-est d'uns 500 m fins confluir amb la carretera de Balaguer a França, just a l'indret on una línia elèctrica d'alta tensió travessa la carretera en direcció nord, a les Morreres. Des d'aquest punt el límit continua 225 m en direcció nord-est fins interceptar amb el barranc de les Morreres, el punt inicial de la delimitació.

Resten exclosos de l'àmbit del Pla els terrenys que el planejament urbanístic vigent hagi classificat com a sòl urbà o urbanitzable, llevat d'aquells que tinguin la qualificació de zona verda, sistema d'espais lliures o similar.^[3]

Vegetació

La peculiar constitució geomorfològica d'aquest espai natural afecta molt la vegetació que s'hi pot trobar. Hi destaquen paisatges vegetals típics de la muntanya pre-pirinenca. S'hi troben molses (Adianthion) a les zones amb abundosos degotalls calcaris i importants pinedes de pinassa (Pinus nigra), als vessants costeruts del congost.

Fauna

A l'Espai Natural de Collegats - Queralt no hi ha la riquesa de fauna que es troba a la propera Reserva Nacional de Caça del Boumort, però hi podem trobar, tot i que en estat precari, la llúdria. Els penya-segats, cingles i roquissars sí que disposen d'una fauna pròpia i molt estable. Cal destacar-ne l'abundor de rapinyaires i la de quiròpters i invertebrats cavernícoles. Cal esmentar un mol·lusc endèmic, Pyrenaearia organiaca, freqüent a les roques d'aquest espai.

Projectes

Actualment (2010) existeix el projecte de Parc territorial Collegats - Terradets, destinat a protegir el curs integral de la Noguera Pallaresa en el seu pas per la comarca del Pallars Jussà. En alguns documents, en lloc de Parc territorial el projecte és esmentat Estació biològica.^[4]

Referències

↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
↑ Lluís 1961.
↑ Resolució del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2004
↑ Estació biològica Collegats-Terradets

Bibliografia

Plantilla:Citar llibre

Enllaços externs

[1] Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[2] Lluís 1961.

[3] Resolució del Departament de Medi Ambient i Habitatge del 2004

[4] Estació biològica Collegats-Terradets

[1]

[2]

[3]

[4]

Localització administrativa
Congost de Collegats
${{{float_caption}}}$
País	Catalunya
Divisió	Pallars Jussà Pallars Sobirà
Localització geogràfica
Ecoregió	Alt Pirineu i Aran
Coordenades	coord}}{{#coordinates:42\|17\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|1\|2\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:landmark_region:ES-CT\|primary\|name=Coordenades inici Congost de Collegats}} (extrem nord) i {{#invoke:Coordenades\|coord}}{{#coordinates:42\|16\|Plantilla:Puntdecimal\|N\|1\|2\|Plantilla:Puntdecimal\|E\|type:landmark_region:ES-CT	name=Coordenades final Congost de Collegats}} (extrem sud)
Geografia
Ciutats riberenques	Conca de Dalt, la Pobla de Segur i Baix Pallars, L'Espluga de Cuberes i Gramuntill
Altitud	A l'entorn dels 540 ^[1]
Mapa