Peracalç
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, antigament del de Montcortès de Pallars | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Malnom | Marti-sants[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,206,7 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
11 hab. |
| Coordenades | 42° 18′ 28.27″ N, 1° 0′ 23.22″ E / 42.3078528°N,1.0064500°E{{#coordinates:42 | 18 | 28,27 | N | 1 | 0 | 23,22 | E | type:city(0)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25513
|
Peracalç és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.
Està situat a la part meridional del terme municipal.
Peracalç té tres esglésies: la parroquial de Sant Llorenç, les restes de la romànica de la Mare de Déu del Roser, i la de la Masia de Peracalç, lluny, a migdia del poble, dedicada a Sant Feliu Africà.
Etimologia
Joan Coromines[2] explica el topònim Peracalç relacionant-lo amb Paracolls. L'eminent filòleg atribueix aquests topònims a la presència de l'ètim romànic pedra/pera, amb el mateix significat actual, i, en el cas de Peracalç, al mot comú calç, també amb el mateix significat actual. Cal destacar que a l'entorn del poble hi ha, efectivament, pedres de calç.
Geografia
El poble de Peracalç
Les cases del poble [3]
|
|
|
|
Història
Edat antiga
Dins del territori del poble de Peracalç es troben dos dels monuments megalítics més destacats de les terres pallareses: els dòlmens de la Cabana de Peralba i de la Cabana de Castellars d'en Pei.
Edat mitjana
El poble i terme de Peracalç era propietat, fins a l'extinció dels senyorius, al segle XIX, de la comunitat de canonges de la col·legiata de Santa Maria de Valldeflors de Tremp.
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Peracalç declara[4] 10 focs laics i 1 d'eclesiàstic.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Peracalç (Peracals). S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant meridional de la muntanya del seu nom, on és combatut pels vents del nord i de ponent. El clima hi és fred, i s'hi produeixen inflamacions. Tenia en aquell moment 18 cases i una església parroquial, dedicada a Sant Llorenç, amb rector i beneficiat fill del poble. El terreny és pedregós, quasi tot ell una muntanya de pedra blavosa de la qual s'extreu calç, cosa que dóna nom al poble.
S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, i poca fruita i hortalisses; s'hi crien ovelles i vaques, però en poca quantitat. Hi ha caça de llebres, conills i perdius. La població era de 12 veïns (caps de casa) i 112 ànimes (habitants).
Demografia
| 1970 | 1981 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12 | 13 | 7 | 6 | 9 | 10 | 10 | 11 | 11 |
Les dades del 1553 són 11 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Comunicacions
S'hi arriba a través d'una pista en bon estat d'uns 6 quilòmetres, la Pista de Peracalç, que surt del Coll de Mentui, a dos quilòmetres a ponent de Montcortès. No hi ha cap mena de transport públic que dugui a aquest poble.
Referències
Bibliografia
- Coromines, Joan. «Paracolls (Peracalç)». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.