Gran Orient Espanyol
Gran Orient Espanyol (Gran o Grande Oriente Español, en castellà) és una obediència històrica de lògies maçòniques a Espanya.
Història
El Gran Orient Espanyol va ser fundat el setembre de 1889 per Miguel Morayta Sagrario, després de fusionar el Gran Orient d'Espanya (GOdE) i el Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE). Miguel Morayta fou proclamat com el primer Gran Mestre.
El 1890, el Gran Orient Espanyol comptava amb 120 lògies.
Va tindre lògies a les Filipines, Puerto Rico i Cuba fins al primer terç del s. XX.
Després del triomf del cop militar franquista a la Guerra Civil Espanyola, el Gran Orient Espanyol va passar a l'exili (Mèxic), on van ser rebuts pel president mexicà Lázaro Cárdenas, també francmaçó.
Una vegada restablerta la democràcia a Espanya, el Gran Orient Espanyol es va constituir el 1977 però va retornar sense força, de manera que no va arribar a instaurar-se de nou al seu país d'origen. El 2001 la seua carta patent va ser absorbida per la Gran Lògia d'Espanya.
Lògies que van pertànyer al Gran Orient Espanyol
- Lògia Alona d'Alacant
- Lògia Constante Alona d'Alacant
- Lògia Vigilància de Múrcia
- Lògia Anyaza de Tenerife
Grans Mestres
Al llarg de la seua història ha tingut com a Gran Mestre als maçons:
- 1889 - 1901: Miguel Morayta Sagrario.
- 1901 - 1904: Emilio Menéndez Pallarés.
- 1904 - 1906: José Marenco Gualter.
- 1906 - 1917: Miguel Morayta Sagrario.
- Antonio López de Villar (interí).
- José Lescura Borrás (interí).
- 1917 - 1921: Luis Simarro Lacabra.
- 1921 - 1922: Augusto Barcia Trelles.
- 1922 - 1923: Enrique Gras Morillo.
- 1923 - 1924: José Lescura Borrás.
- 1924 - 1925: José María Rodríguez Rodríguez.
- 1926 - 1929: Demófilo de Buen Lozano.
- 1929 - 1930: Diego Martínez Barrio.
- 1930 - 1934: Diego Martínez Barrio.
- Fermín de Zayas Molina (interí).
- 1935 - 1938: Ángel Rizo Bayona.
Bibliografia consultada
- Ferrer Benimeli, José Antonio (coordinador): Masonería, Revolución y reacción. ISBN 844047606X