Vés al contingut

Gualta

Gualta
Bandera de Gualta Escut de Gualta
(En detall) (En detall)
Localització

Gualta està situat en Catalunya
Gualta
Gualta està situat en Catalunya
Gualta

Municipi del Baix Empordà
Nucli antic de Gualta, sobresurt la seva església.
Nucli antic de Gualta, sobresurt la seva església.
Nucli antic de Gualta, sobresurt la seva església.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Gualtenc, gualtenca
Superfície 9,00 km²
Altitud 15 msnm
Població (2016[1])
  • Densitat
376 hab.
41,78 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 508675 4653150{{#coordinates:42 | 1 | 49 | N | 3 | 6 | 17 | E | type:city(376)_region:ES-CT | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Albert Bosch i Pascal
Codi territorial 170813

Gualta és un municipi de la comarca del Baix Empordà. Limita amb els següents municipis, al nord amb Ullà, al nord-est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Fontanilles i a l'oest amb Serra de Daró. El Ter hi circula pel nord i el Daró voreja el nucli urbà també pel nord. És a Gualta on el Daró és derivat cap al Ter mitjançant un canal hidràulic.

Història

Els primers vestigis de poblament s'han trobat a un poblat ibèric al puig de la Font Pasquala. L'any 879 la població apareix documentada per primera vegada amb la denominació de Aqualta, més tard, al segle XIV ja tenia construït un castell.

A mitjans del segle XIX s'esmenta[2] «com un lloc combatut dels vents del nord i sud amb clima sa i les malalties són catarrals i febres intermitents. [3] Les seves cases formen una plaça anomenada de la Constitució on es troba el consistori on hi ha la presó, un carrer i carrerons. Hi ha una escola d'instrucció primària per a alumnes que paguen al mestre una retribució convencional, una font d'aigües potables per a l'assortiment comú del veïnat, una església parroquial dedicada als sants Abdó i Senén servida un capellà d'ingrés de provisió reial i ordinària i un beneficiat de patronat laic. Proper a aquesta hi ha el cementiri». El terme limitava al nord amb el Ter, a l'est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Fontanilles i a l'oest amb Llabià [4] Així mateix el Diccionario geográfico de Madoz diu que els seus terrenys eren fèrtils degut a les avingudes del Daró, amb algunes alberedes a les ribes tant del Daró com del Ter i que s'hi cultivaven vinyes i oliveres a les parts muntanyoses i tota mena de cereals, llegums i fruites, tot i que no de forma abundant; i s'hi criava bestiar oví (llana), cavalls i boví. Pel que fa a la caça s'esmenta que és escassa formada per perdius, guatlles, llebres i conills i un xic de pesca al riu. A nivell d'infraestructures l'únic camí que creuava el poble era el que comunicava amb Torroella i la Bisbal viles on s'anava a recollir el correu. S'hi esmenta també un molí fariner de 4 moles impulsades per les aigües del Ter per mitjà de la resclosa de Canet de la Tallada Finalment diu que hi havia 69 veïns i 248 ànimes.

Indrets d'interès

Fitxer:Molí de Gualta.jpg
Molí de Gualta
  • Església parroquial de Santa Maria.
  • El Molí, Restes de caràcter defensiu, amb muralla i unes espitlleres, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
  • Pont del Daró de cinc arcades.Segles XVI-XVII

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
48 44 50 187 275 433 465 484 391 406

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
399 402 390 372 307 394 313 293 266 268

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
270 259 293 334 330 358 347 365 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

Predomina l'agricultura amb hortalisses i arbres fruiters i a la part de secà sobretot el blat. La ramaderia i l'explotació del bosc junt a les instal·lacions per la pràctica del golf son altres de les activitats econòmiques de la població.

Referències

  1. ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
  2. ↑ Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (Fitxer:Noia 64 mimetypes pdf.png PDF) (en castellà). Vol. VIII (GUADALAVIAR- JUZVADO), 1850, p. 672 pàgines [Consulta: 20 novembre 2012]. 
  3. ↑ Possiblement malària
  4. ↑ Tots ells llavors municipis formant part del partit judicial de la Bisbal

Bibliografia

Enllaços externs