Guillem Colom i Ferrà

Guillem Colom i Ferrà (Sóller, Mallorca 1890—Palma, Mallorca, 1979) fou un poeta, traductor, assagista i dramaturg mallorquí.

Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Mallorca. El 1917 es llicencià en lletres a Barcelona, i defensà la seva tesi doctoral Ramon Llull i els orígens de la literatura catalana a València el 1962. Es dedicà a l'ensenyament. Com a poeta va escriure molt sobre Mallorca, les seves tradicions i el seu paisatge, i va pertànyer a l'anomenada Escola Mallorquina. A més, va participar i col·laborar a diversos Jocs Florals, guanyant-hi diversos premis.

Obra

1956 Pedrís al sol i altres poemes
1957 La terra al cor
1969 Primavera d'hivern
1970 La cendra dels talaiots
1970 Oda a Pol·lentia
1972 L'agonia del camp i oda a la ciutat

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona^[1]

1916 Blancaflor.
1916 Himne a la muntanya.
1919 i 1923 El Cant del Cims.
1926 Ressorgiment.
1926 Brindis de Tardor.
1926 Vagant per la costa.
1930 En la naixença del primer fill.
1931 Natalici.
1931 i 1932 L'amor triomfant.
1932 i 1933 Estances al fill nat
1932 i 1933 Cançons de la terra (Premi de l'Englantina d'or el 1933)
1933 La vida en flor
1934 Cançons de l'avior
1934 A Ramon Llull en el VII centenari de la seva naixença
1935 A la Mare de Déu de la Candelera (1r accèssit a la Viola d'or i d'argent)