Gurp
|
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Gurp de la Conca (antic municipi). |
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Tremp, cap de municipi propi fins el 1970 | |
 | |
• Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Jussà Tremp |
| Malnom | Bubons |
| Superfície | km² |
| Altitud | 918,2 msnm |
| Població • Densitat |
8 hab. |
| Coordenades | 42° 13′ 25.91″ N, 0° 50′ 51.87″ E / 42.2238639°N,0.8477417°E{{#coordinates:42 | 13 | 25,91 | N | 0 | 50 | 51,87 | E | type:city(8)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25636
|
| Distància de Tremp | 9 km. |
El poble de Gurp és un poble del Pallars que fou cap del terme de l'antic municipi de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] la part de l'antic terme de Gurp de la Conca que comprèn els pobles de Gurp i Santa Engràcia havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents. Així doncs, Gurp hauria passat a formar part del terme municipal de Talarn, mentre que Sant Adrià i Tendrui s'haurien mantingut en el de Tremp.
És a 918 msnm, a la capçalera del barranc de Seròs (formada al nord-est del poble pel barranc dels Lleons i al sud-oest pel barranc de Grau), sota d'un espadat amb presència de diverses cavitats d'interès espeleològic de la serra de Gurp. Aquest espadat està format al nord-est per la Roca de les Vedrines i al sud-oest, per la Roca dels Corrals, que constitueixen els vessants sud-orientals de la Serra de Gurp, de 1.437,8 msnm.
El nom del poble és, més pròpiament, Gurp, sense cap afegitó. De la Conca s'afegia a Gurp a l'hora de designar aquell antic terme municipal que incloïa, a més de Gurp, Sant Adrià, Santa Engràcia i Tendrui.
El poble de Gurp conserva actualment[2] una dotzena de les seves cases dempeus, la majoria habitades en caps de setmana (només tres tenen població permanent). Casa Amat, Casa Borrell, Casa Faquina, Casa Mena, Casa Pasqual, Casa Servent (antiga rectoria), Casa Taverner i les antigues escoles són algunes de les que es conserven senceres.
A uns 200 m. al nord-est de la població hi ha el barri del Raval, a ran del camí del Molí i al peu de la cinglera de la Roca de les Vedrines. Era un barri format per mitja dotzena de cases (Casa Isabel, Casa Jaumot, Casa Jep, Casa Pere i Casa Xix-xic), de les quals només en queden tres dempeus.
Més enllà, en la mateixa direcció, es troba la capella romànica de Sant Martí, prop de la raconada anomenada Forat del Toscar, on hi ha les restes del Molí de Gurp. Seguint el mateix torrent aigües amunt hi ha la mina d'aigua que proveeix l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials i les restes d'unes instal·lacions militars, entre les quals un xalet abandonat.
A ponent del poble hi ha la cinglera de la Roca dels Corrals, que pren el nom del fet que hi ha unes construccions fetes a les cavitats que forma la mateixa roca, que en distintes èpoques foren habitades i, més modernament, fetes servir de corrals. Actualment, pel seu difícil accés, han deixat de ser utilitzades, però serven restes de parets i, circumstancialment, es fan servir per a hostatjar ramats d'ovelles i cabres.
A migdia, a cosa d'1,5 km., prop del lloc de Montibarri, hi ha les ruïnes de l'església romànica de Sant Miquel de Gurp, prop de la Borda de Figuera. Més a prop del poble hi ha també les restes de les Bordes de Seix, amb les restes de l'ermita de Sant Elies.
L'església del poble, romànica és dedicada a sant Sadurní. Era sufragània de la parroquial de Santa Engràcia, tot i que actualment està agrupada a Santa Maria de Vilamitjana (on resideix el rector), juntament amb Talarn i la mateixa de Santa Engràcia.
Etimologia
Gurp és, segons Joan Coromines,[3] un topònim d'origen iberobasc. L'origen seria l'expressió basca gorri-be, derivat de gorri (vermell), amb un sufix de localització que significaria "sota". Gurp, doncs, seria el poble situat sota la (roca) vermella.
Història
Gurp nasqué a redòs del castell de Gurp, del qual es tenen poques referències documentals. A primeries del segle XVIII, però, pertanyia, amb tot el seu terme, a la baronia de Claret, i fins a l'extinció dels senyorius, al segle XIX, hi pertangué.
El 1553 apareixen, en el fogatjament d'aquell any, 11 focs, a Gurp (uns 55 habitants). El 1718 ja se citen 60 persones, residint a Gurp. En l'actualitat la població s'ha reduït al nombre de 8.
Pascual Madoz, en el Diccionario geográfico... del 1845[4] diu de Gurp, que denomina San Andrés de Gurp, que està construït sota una roca que domina el poble pel nord, de manera que la mateixa roca serveix de teulada per a les cases, per la qual cosa és un poble poc ventilat, i el seu clima, malsà. Té 30 cases baixes i en general, dolentes, que formen petits carrers irregulars mal empedrats. Hi compta com a agregats els caserius de Maria de Belep, Casa del Negre i San Miguel, on hi ha capella. També hi ha diversos corrals. El terreny del terme és en part muntanyós i en part pla, el travessa la Serra Mitjana, amb molt de matoll a la muntanya i roures, alzines, nogueres, ametllers i altres arbres fruiters, a més d'horts regats amb l'aigua de les fonts del terme. S'hi produeix blat, sègol, ordi, civada i espelta, vi i oli. S'hi crien ovelles i cabres, a més de bous per al treball agrícola. Hi ha caça de conills, llebres, perdius i alguns llops. Hi ha un molí fariner, mogut per l'aigua d'una font. S'hi compten 30 veïns (caps de família) i 110 ànimes (habitants).
Festes i tradicions
Hi ha documentats almenys tres danses populars que es ballaven a Gurp: el Ball de la Morisca en una versió diferent de la conservada a Gerri de la Sal, el Ball del galop, o Galop de cortesia, i el Ball dels aranyons, del cicle de Carnestoltes. Estan recollides, amb la partitura, per Joan Bellmunt.[5]
Referències
- ↑ Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
- ↑ Testimoni oral dels habitants de Casa Pasqual i Casa Servent, juny del 2008.
- ↑ COROMINES, Joan. "Gurri". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3
- ↑ MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
- ↑ BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Gurp de la Conca". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
Bibliografia
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- PAGÈS, M. "Tremp. Gurp de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.
Enllaços externs
