Vés al contingut

Santa Engràcia

De Viki.cat
Santa Engràcia
Localització
Poble del terme de Tremp,
abans del de Gurp de la Conca
El poble de Santa Engràcia des de Gurp
El poble de Santa Engràcia des de Gurp
El poble de Santa Engràcia des de Gurp

• Regio
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Jussà
Tremp
Malnom Cornuts, llangardaixos
Superfície km²
Altitud 1.010 msnm
Població 
  • Densitat
24 hab.
Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|13|Plantilla:Puntdecimal|N|0|52|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(24)_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal 25636
Distància de Tremp 48 km.
Fitxer:Tremp. Gurp de la Conca. Santa Engràcia 7.JPG
L'impressionant penya-segat sota el poble de Santa Engràcia

El poble de Santa Engràcia és un dels pobles de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment del terme municipal de Tremp. Tanmateix, en la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca[1], la part de l'antic terme de Gurp de la Conca que comprèn els pobles de Gurp i Santa Engràcia havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents. Així doncs, Gurp hauria passat a formar part del terme municipal de Talarn, mentre que Sant Adrià i Tendrui s'haurien mantingut en el de Tremp.

És a més de 1.000 metres d'alçada, dalt de tot d'un espadat que aïlla el poble pels costats de ponent i nord-oriental. Al cim, al lloc conegut com les “Petjades del Diable” (unes marques a la mateixa roca) hi ha les restes d'una antiga torre. L'església parroquial és dedicada a Santa Engràcia, però hi havia hagut també la capella de Sant Sebastià, de la qual en queden restes. En l'actualitat és el més poblat de l'antic terme al qual pertanyia, i l'únic que disposa de servei de transport escolar, que duu els nois i noies del poble a l'escola o a l'institut de Tremp.

A part del petit nucli de població de Santa Engràcia, hi ha algunes masies en el seu entorn, com ara lo Serrat.

Etimologia

El topònim “Santa Engràcia” procedeix de la patrona de la parròquia del poble. La manca de necessitat de diferenciar aquest poble d'altres de l'entorn ha fet innecessària, al llarg de la història, d'una segona part del topònim: de ....

Tal i com explica Joan Coromines [2], Engratia és el mot llatí que dóna pas al català “Engràcia”. És un antropònim que significa “verge, en la gràcia de Déu”.

Història

El poble de Santa Engràcia té l'origen en el Castell de Santa Engràcia, del qual en queden molt poques restes, al capdamunt de la població.

En el fogatjament del 1553, Santa Engràcia apareix amb 7 focs (uns 35 habitants), mentre que el 1718 s'hi citen 75 persones. A la visita de Pascual Madoz[3], a mitjan segle XIX, són 23 cases, les que esmenta: 16 dalt el poble, i 7 més formant un raval a la pujada que hi mena. El 1981 hi consten només 9 habitants, i en l'actualitat són 24, cosa que suposa una certa recuperació.

El lloc formà part de la jurisdicció directa del Marquès de Pallars. Més tard formà part de Gurp de la Conca i posteriorment agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Els altres pobles de l'antic terme del s.XIX eren Gurp, Sant Adrià de Tendrui i Tendrui. Entre 1812, a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el febrer del 1847 tingué ajuntament propi, però no el pogué mantenir en no tenir 30 veïns (caps de família), i fou agregat a Gurp.

Enllaços externs

Referències

  1. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  2. COROMINES, Joan. "Gràcia". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3
  3. MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5

Bibliografia

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Santa Engràcia". Dins Pallars Jussà, IV. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X
  • CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Santa Engràcia", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
  • Plantilla:Citar llibre
  • PAGÈS, M. "Tremp. Gurp de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, després del 1900.

Plantilla:Sister