Heloderma horridum

Plantilla:Taxocaixa rèptil Heloderma horridum és el nom d'una espècie d'escatós de la família Helodermatidae endèmic de Guatemala i Mèxic. Juntament amb el seu cosí monstre de Gila (Heloderma suspectum) és un de les dues úniques espècies de llangardaix verinós de tot el món. Té quatre subespècies (vegeu la secció subespècies per a més detalls).

Característiques

Els adults d'aquesta espècie fan de 76 (femelles adultes) a 91 centímetres de llarg (mascles adults). És més gran que el monstre de Gila, un parent seu, que fa de 30 a 40 centímetres. De vegades es confonen, però la mida determina fàcilment les dues espècies. El pes d'aquesta espècie és d'1,40 a 4 quilograms quan són adults. Heloderma horridum i les seves quatre subespècies viuen a zones semiàrides, tropicals, temperades, rocoses i a bosc obert.

Verí

El verí de l'Heloderma horridum és similar al d'algunes serps, com per exemple el de Crotaluns atrox, que no és mortal ni especialment perillós.

Una mostra d'Heloderma horridum.

A finals del 2005, investigadors de la Universitat de Melbourne van descobrir que els dragons de Komodo (Varanus komodoensis) i V. giganteus, i altres varànids, o iguanes com per exemple Pogona barbata també són verinosos. Abans es pensava que les mossegades d'aquests llangardaixos eren una simple infecció pels bacteris que tenen a la boca, però han descobert que els efectes immediats (almenys al dragó de Komodo o al Varanus timorensis) són causades per enverinaments suaus.

Una mostra al zoo de Louisville.

Reproducció

Les diferents espècies d'Heloderma suspectum comencen a aparellar-se al febrer i al març. Uns dos mesos després, la femella pon de 3 a 13 ous, que els enterra a 12 centímetres i mig. Llavors, la femella abandona els ous. La incubació dura uns 2 mesos.

Alimentació

La dieta d'Heloderma horridum es basa en llangardaixos, petits mamífers, ocells, insectes i ous de rèptils i ocells. Als zoològics, s'alimenta d'ous de gallina.

Sinònims

Hi ha dos sinònims d'Heloderma horridum:

• Heloderma hernandesii

Wiegmann, 1834

• Trachyderma horridum

Wiegmann, 1829

Subespècies

Hi ha quatre subespècies de l'espècie Heloderma horridum:

• Heloderma horridum horridum (Wiegmann, 1829)
• Heloderma horridum alvarezi (Bogert & Martên del Campo, 1956)
• Heloderma horridum exasperatum (Bogert & Martên Del Campo, 1956)
• Heloderma horridum charlesbogerti (Campbell & Vannini, 1988)

Galeria

• 
  Dos Heloderma horridum.

Bibliografia

[[Categoria:Articles amb referències per millorar des Plantilla:Deod']]

• Angeli, Steve http://www.helodermahorridum.com/beaded_lizard.php
• Beaman (1996). Heloderma horridum. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 de maig de 2006 (anglès).
• Beck, Daniel D. Biology of Gila Monsters and Beaded Lizards (Organisms and Environments) (en anglès). University of California Press, 2005. ISBN 0-520-24357-9. 
• Plantilla:Citar llibre
• Flores-Villela, Oscar / McCoy, C. J., ed. 1993. Herpetofauna Mexicana: Lista anotada de las especies de anfibios y reptiles de México, cambios taxonómicos recientes, y nuevas especies. Carnegie Museum of Natural History Special Publication, no. 17. Carnegie Museum of Natural History. Pittsburgh, Pennsylvania, USA. iv + 73. ISBN 0-911239-42-1.
• Groombridge, B. (ed.) 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland.
• IUCN Conservation Monitoring Centre. 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
• IUCN. 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
• Wiegmann, A. F. A. (1829b): Über das Acaltetepan oder Temaculcahua des Hernandez, eine neue Gattung der Saurer, Heloderma - Isis von Oken 22, pp. [624-629]

Vegeu també

• Monstre de Gila