Hessen

Land Hessen
Estat de Hessen

(En detall) (En detall)
Localització
Bundesland d'Alemanya
Gratacels a Frankfurt am Main Gratacels a Frankfurt am Main
Estat • NUTS	Alemanya  DE7
Capital	Wiesbaden
Població més populosa	Frankfurt del Main
Superfície	21.114,94 km²
Població (2009)   • Densitat	6,061,951 hab. 287,09 hab/km²
Coordenades
Organització Org. territorial Forma de govern • Ministre-President: • Viceministre-President: • President del Landtag: Representació • Partits del govern • Landtag • Bundesrat	3 Reg., 21 Lkr. i 5 Skr. Bundesland Volker Bouffier (CDU) Jörg-Uwe Hahn (FDP) Norbert Kartmann (CDU)   CDU/FDP CDU 46 SPD 29 FDP 20 Grüne 17 Die Linke 6 5 (de 69)
ISO 3166-2	DE-HE
Web	www.hessen.de

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país. Ocupa una àrea d'aproximadament 21 milers de quilòmetres quadrats i té més de sis milions d'habitants, sent el cinquè estat més poblat del país. La capital és Wiesbaden, però la ciutat més gran és Frankfurt del Main, que és el principal centre financer alemany, on es troba també un dels més grans aeroports del món.

Història

L'actual territori de Hessen estava habitat pels celtes. A Glauberg es va descobrir un centre d'aquesta cultura de la meitat del segle I a.C. Després es van establir els Cats.

A l'edat mitjana Hessen va ser ocupat per francs i saxons. Des del segle XII va ser annexionat a Turíngia. Després de la guerra de successió de Turíngia (1247-64), Hessen va esdevenir un comtat independent dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Després de la mort de Felip I de Hessen el 1567, Hessen va ser dividit entre els seus fills en quatre estats: Hessen-Kassel, Hessen-Darmstadt, Hesse-Rheinfels i Hessen-Marburg. Entre ells es van consolidar dos estats: Hessen del nord (Hessen-Kassel) i Hessen del sud (Hessen-Darmstadt).

El 1803 el príncep de Hessen-Kassel va ser nomenat príncep elector. El 1868 Hessen-Kassel va ser incorporat a Prússia, juntament amb el ducat de Nassau, formant la província de Hessen-Nassau.

Hessen-Darmstadt va ser anomenat Gran Ducat de Hessen del 1806 i manté la seva autonomia a l'Imperi Alemany. Durant la República de Weimar va tenir el nom Volksstaat Hessen (Estat Popular de Hessen).

Després de la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial, Hessen va ser ocupat pels Estats Units. Els territoris de la regió històrica de Hessen es van unir per formar el Land Hessen (Estat federat de Hessen) dins de la República Federal d'Alemanya. Una altra part es va integrar a l'Estat federat de Renània-Palatinat.

Geografia

Estats Veïns

Hessen limita amb els estats de: Baixa Saxònia al nord, Turíngia a l'est, Baviera al sud-est, Baden-Württemberg al sud, Renània-Palatinat al sud-oest i Rin del Nord-Westfàlia al nord-oest.

Muntanyes

Hessen pertany a la regió muntanyosa anomenada Mittelgebirgsschwelle, que inclou els paisatges de Rhön, Taunus, Rothaargebirge (part de Hessen, corresponent a Sauerland), Vogelsberg, Hoher Meissner, Kellerwald, Westerwald Kaufunger Wald, Knüllgebirge, Habichtswald, Odenwald, Stolzing Gebirge, Spessart, Schlierbachswald, Schelderwald, Seulingswald i Reinhardswald. La muntanya més alta és de Wasserkuppe (altitud de 950,2 NN) a la regió de Rhön.

Hidrografia

Rius

El riu Rin és el més important de Hessen i és la frontera natural amb l'estat de Renània-Palatinat. El Neckar marca el límit amb Baden-Württemberg, mentre que els rius Werra i Weser formen la frontera oriental. Els rius més llargs són els següents:

<timeline> TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy ImageSize = width:800 height:auto barincrement:25 PlotArea = left:10 right:10 top:10 bottom:40 AlignBars = justify

Colors =

id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period = from:0 till:1400 ScaleMajor = unit:year increment:100 start:0 gridcolor:drabgreen

BarData=

barset:Flüsse
bar:Rhein
bar:Main
bar:Weser
bar:Neckar
bar:Werra
bar:Lahn
bar:Fulda
bar:Eder
bar:Diemel
bar:Schwalm
bar:Nidda
bar:Kinzig
bar:Nidder
bar:Wetter
bar:Haune
bar:Ohm
bar:Dill

PlotData=

width:20 fontsize:M textcolor:black align:left color:skyblue shift:(0,-6)

barset:Flüsse

#from:start till:end width:20 color:drabgreen Text:Rius principals en Hessen fontsize:15 align:center

bar:Rhein
from:start till:1236 text:Rin (107 km/1236 km)
from:start till:107 color:oceanblue
bar:Main
from:start till:524 text:Main (77 km/524 km)
from:start till:77 color:oceanblue
bar:Weser
from:start till:440 text:Weser (41 km/440 km)
from:start till:41 color:oceanblue
bar:Neckar
from:start till:367 text:Neckar (16 km/367 km)
from:start till:16 color:oceanblue
bar:Werra
from:start till:298 text:Werra (95 km/298 km) 
from:start till:95 color:oceanblue
bar:Lahn
from:start till:242 text:Lahn (166 km/242 km) 
from:start till:166 color:oceanblue
bar:Fulda
from:start till:220 text:Fulda (215 km/220 km) 
from:start till:215 color:oceanblue
bar:Eder
from:start till:177 text:Eder (129 km/177 km) 
from:start till:129 color:oceanblue
bar:Diemel
from:start till:110 text:Diemel (73 km/110 km) 
from:start till:73 color:oceanblue
bar:Schwalm
from:start till:97 color:oceanblue text:Schwalm (97 km)
bar:Nidda
from:start till:90 color:oceanblue text:Nidda (90 km) 
bar:Kinzig
from:start till:86 color:oceanblue text:Kinzig (86 km)
bar:Nidder
from:start till:69 color:oceanblue text:Nidder (69 km)
bar:Wetter
from:start till:69 color:oceanblue text:Wetter (69 km)
bar:Haune
from:start till:64 color:oceanblue text:Haune (64 km)
bar:Ohm
from:start till:59 color:oceanblue text:Ohm (59 km)
bar:Dill
from:start till:55 color:oceanblue text:Dill (55 km) 

</timeline>

Llacs

A Hessen no hi ha gaires llacs naturals, però sí n'hi ha d'artificials, entre ells el més gran de l'estat, l'Edersee. Altres llacs importants són el Langener Waldsee, el Diemelsee, el Borkenersee i el Werratalsee.

Subdivisió administrativa

Hessen és dividit en 21 districtes (entre parèntesis, les ciutats destacades de cada districte):

1. Bergstraße (Heppenheim, Bensheim)
2. Darmstadt-Dieburg (Darmstadt, Dieburg)
3. Fulda (Fulda, Eiterfeld)
4. Gießen (Gießen)
5. Groß-Gerau (Groß-Gerau, Rüsselsheim)
6. Hersfeld-Rotenburg (Bad Hersfeld)
7. Hochtaunuskreis (Bad Homburg)
8. Kassel (Kassel, Hofgeismar)
9. Lahn-Dill (Wetzlar)
10. Limburg-Weilburg (Limburg, Weilburg)
11. Main-Kinzig (Hanau)
12. Main-Taunus (Hofheim, Bad Soden)
13. Marburg-Biedenkopf (Marburg)
14. Odenwaldkreis (Erbach)
15. Offenbach (Offenbach am Main)
16. Rheingau-Taunus (Idstein)
17. Schwalm-Eder (Fritzlar, Borken)
18. Vogelsbergkreis (Alsfeld, Lauterbach)
19. Waldeck-Frankenberg (Korbach)
20. Werra-Meißner (Eschwege, Witzenhausen)
21. Wetteraukreis (Friedberg, Bad Nauheim)

Existeixen a més cinc ciutats independents, no incloses en cap districte:

Ciutat	Habitants 31.12.2009
Frankfurt del Main	671.927
Wiesbaden	277.493
Kassel	194.774
Darmstadt	143.332
Offenbach am Main	118.770

Els 21 districtes i les cinc ciutats independents estan agrupats en tres regions administratives (Regierungsbezirke): Hessen està dividida en tres regions administratives:

Regió administrativa	Capital	Area	Habitants (2009)
Darmstadt	Darmstadt	7.444,88 km²	3.792.941
Gießen	Gießen	5.381,18 km²	1.044.269
Kassel	Kassel	8.288,92 km²	1.224.741

Economia

Hessen és una de les regions més riques d'Alemanya i de la Unió Europea. El producte interior brut el 2007 va ser de 215.661 milions de euro, més que Catalunya, que té més habitants. A Hessen la renda per capita arriba al 139,3% de la mitjana europea.

Els sectors clau de l'economia regional són els productes químics, maquinària, electrònica i producció d'automòbils (en particular Opel). D'altra banda, Frankfurt és el centre financer d'Alemanya i un dels principals d'Europa, sent la seu del Banc Central Europeu (BCE). L'aeroport de Frankfurt és també el més important d'Alemanya.

Les empreses amb més empleats en Hessen

	Estadístiques de 2003
1. Deutsche Lufthansa AG	34.500
2. Deutsche Bahn AG	25.000
3. Deutsche Post AG	24.700
4. Rewe-Zentral-Aktiengesellschaft	23.500
5. Adam Opel GmbH	20.000
6. Deutsche Telekom AG	19.000
7. Allianz Group	17.400
8. Siemens AG	16.300
9. Fraport AG	15.900
10. Volkswagen	15.300

Política

Després d'haver estat durant dècades un bastió de la Socialdemocràcia alemanya (SPD), Hessen es va convertir en un feu de la Democràcia Cristiana, quan Roland Koch va guanyar les eleccions del 1999.

En les eleccions del 18 de gener del 2009, la CDU de Roland Koch va assolir una nova victòria després dels mals resultats de l'any anterior, en que el SPD fou incapaç de formar govern amb ningú i es van haver de repetir les eleccions. Després dels resultats, la formació de coalicions fou fàcil, ja que la CDU sumà amb els liberals del FDP. El 2010 Koch va declarar la seva renúncia al càrrec de Ministre-President a partir del 31 d'agost. El ministre-president actual és l'exministre d'Interior de Hessen en temps de Koch, Volker Bouffier.

partit	vots	% vots (var.)	escons (var)
CDU	963.763	37,2% (+0,4%)	46 (+4)
SPD	614.648	23,7% (-13,0%)	29 (-13)
FDP	420.426	16,2% (+6,8%)	20 (+9)
B90/Grüne	356.040	13,7% (+6,2%)	17 (+8)
Die Linke	139.074	5,4% (+0,3%)	6 (=)
total			118 (+8)

Llista de Ministres-Presidents de Hessen (des de 1945)

Ministres-Presidents de Hessen
Núm.	Nom	Naixement-Mort	Partit	Inici de mandat	Fi de mandat
1	Karl Geiler	1878–1953	Cap	16 d'octubre de 1945	20 de desembre de 1946
2	Christian Stock	1884–1967	SPD	20 de desembre de 1946	14 de desembre de 1950
3	Georg August Zinn	1901-1976	SPD	14 de desembre de 1950	3 d'octubre de 1969
4	Albert Osswald	1919-1996	SPD	3 d'octubre de 1969	12 d'octubre de 1976
5	Holger Börner	1931-2006	SPD	12 d'octubre de 1976	23 d'abril de 1987
6	Walter Wallmann	*1932	CDU	23 d'abril de 1987	5 d'abril de 1991
7	Hans Eichel	*1941	SPD	5 d'abril de 1991	7 d'abril de 1999
8	Roland Koch	*1958	CDU	7 d'abril de 1999	31 d'agost de 2010
9	Volker Bouffier	*1951	CDU	31 d'agost de 2010	actualitat

Enllaços externs

• Portal del Govern de l'estat de Hessen

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|Plantilla:Puntdecimal|type:landmark_region:DE-HE_dim:200000_source:dewiki|primary|name=}}