Saxònia
| |||||
| Localització | |||||
| Situació de Freistaat Sachsen | |||||
| Bundesland d'Alemanya | |||||
| Estat • NUTS |
Error creant la miniatura: Alemanya Error creant la miniatura: DED | ||||
| Capital | Dresden | ||||
| Població més populosa | Leipzig | ||||
| Superfície | 18415,51 km² | ||||
| Població (2011) • Densitat |
4,129,000 hab. 224,21 hab/km² | ||||
| Coordenades | |||||
| Organització Org. territorial Forma de govern • Ministre-President: • Viceministre-President: • President del Landtag: Representació • Partits del govern • Landtag |
10 Lkr. i 3 Skr. Bundesland Stanislaw Tillich (CDU) Sven Morlok (FDP) Matthias Rößler (CDU) CDU/FDP CDU 58 Die Linke 29 SPD 14 FDP 14 Grüne 9 NPD 8 4 (de 69) | ||||
| Economia PIB (PPA) • Total (2011) • PIB per càpita: |
95.070.000.000 | ||||
| ISO 3166-2 | DE-SN
| ||||
| Web | |||||
L'Estat lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen [ˈzaksn̩], alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya. Duu addicionalment el terme Estat Lliure al seu nom des de la República de Weimar. Està situat al centre-est d'Alemanya i limita al nord amb Brandenburg, al nord-oest amb Saxònia-Anhalt, a l'oest amb Turíngia i al sud amb Baviera. A més, té una frontera, també al sud, amb la República Txeca i a l'est amb Polònia. Ambdues estan obertes des de desembre de 2007 gràcies a l'Acord de Schengen.
Geografia
L'Estat Lliure de Saxònia és el Land més a l'est del país. Topogràficament l'Estat pot ser dividit en plana, sistema muntanyenc de mitjana altura i paisatges amb turons. La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sud de la ciutat i Oberlausitz conformen les planes. Els dos paisatges es caracteritzen pels dipòsits del Paleocè i del període glacial. A més, les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen aquestes planes. Els paisatges amb pujols (Mittelsächsisches Hügelland) més al sud té grans jaciments de loess i l'alta qualitat del sòl a la regió es deu a la morrena. El sistema muntanyenc d'altura mitjana (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té límits molt imprecisos. En el sud-oest arriba al Vogtland bavarès.
La frontera nord arriba fins les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge en alemany, Krušné hory en txec). L'altura va disminuint de l'oest a l'est a poc a poc, per la qual cosa l'elevació més alta de Saxònia, el Fichtelberg (1.215m), pertany a les muntanyes Metal·líferes. Al sud de les fronteres de l'Estat les forests perden altitud i acaben a la vall d'Egertalgraben. Al nord de les forests hi ha la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. A l'oest, l'Elba travessa la serralada i forma l'Elbsandsteingebirge. El límit nord de la vall de l'Elba forma la fractura de Lusàcia Lausitzer Verwerfung, frontera de la serralada de Lusàcia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Txeca.
Demografia
El desenvolupament demogràfic a Saxònia des de 1905:
|
|
|
El terme mitjà de fills per dona en Saxònia va ser d'1,342 el 2006, per sobre la mitjana alemanya d'1,333. Així, Saxònia és l'únic Estat de l'antiga RDA amb un terme mitjà més alt del d'Alemanya. Des de la reunificació el 1990, la població ha disminuït més de 60.000 habitants, a causa de la migració interna i dels pocs naixements.
Divisió administrativa
Saxònia es divideix en 3 regions administratives (Regierungsbezirk): Regierungsbezirk de Chemnitz, Regierungsbezirk de Dresden i Regierungsbezirk de Leipzig, que se sotsdivideixen en 10 districtes (Landkreise):
- Bautzen (Budyšin) (BZ)
- Erzgebirge (ERZ)
- Görlitz (Zhorjelc) (GR)
- Leipzig (L)
- Districte de Meißen (MEI)
- Mittelsachsen (FG)
- Nordsachsen (TDO)
- Sächsische Schweiz-Osterzgebirge (PIR)
- Vogtlandkreis (V)
- Districte de Zwickau (Z)
També hi ha tres districtes urbans (Kreisfreie Städte):
Història
Veure: saxó, Regne de Saxònia i Cercle Imperial Al començament del segle XIX i com a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin. En el segle XVIII Saxònia va participar en la Guerra dels Set Anys al costat d'Àustria, França, Rússia, Suècia i Espanya, contra Hannover i la Prússia de Frederic II el Gran.
El primer Freistaat Sachsen es va formar el 1918 després de l'abdicació del rei i la dissolució del Regne de Saxònia. El Land Sachsen es va crear el 1945 com part de la zona soviètica de la República de Weimar en els territoris de l'antic Freistaat Sachsen i la província de Silèsia fins a l'oest del Neisse. Després del final de la Segona Guerra Mundial, Saxònia va ser ocupada per l'exèrcit Roig i poc després va passar a integrar la República Democràtica Alemanya. El 1952 es va dissoldre el Land Sachsen i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemanya: Leipzig, Dresden i Chemnitz, després reanomenat Karl-Marx-Stadt.
Aquest Land Sachsen va ser novament creat després de la Reunificació alemanya per llei el 22 de juliol de 1990. Originalment aquesta llei hauria d'haver entrat en vigor el 14 d'octubre de 1990, però després de la revisió del 13 de setembre de 1990, aquesta va entrar en vigor el 3 d'octubre de 1990, el dia de la reunificació alemanya, on tots els Estats que formaven la RDA es van adjuntar a la República Federal Alemanya. Des d'aquest llavors, el Land Sachsen es va tornar a dir Freistaat Sachsen i la constitució alemanya (Grundgesetz) va entrar en vigor.
Llista de ministres presidents de Saxònia
Per als primers governants, vegeu Governants de Saxònia.
- 1918 - 1919: Richard Lipinski (USPD)
- 1919 - 1920: Georg Gradnauer (SPD)
- 1920 - 1923: Wilhelm Buck (SPD)
- 1923: Erich Zeigner (SPD)
- 1923 - 1924: Alfred Fellisch (SPD)
- 1924 - 1929: Max Heldt (SPD)
- 1929 - 1930: Wilhelm Bünger (DVP)
- 1930 - 1933: Walter Schieck (independent)
- 1933 - 1935: Manfred Freiherr von Killinger (NSDAP)
- 1935 - 1945: Martin Mutschmann (NSDAP)
- 1945 - 1947: Rudolf Friedrichs SED)
- 1947 - 1952: Max Seydewitz (SED)
- 1990 - 2002: Kurt Biedenkopf (CDU)
- 2002 - 2008: Georg Milbradt (CDU)
- 2008 - ...: Stanislaw Tillich (CDU)
Personatges il·lustres
- Robert Schumann
- Oskar Schlömilch
- Gotthold Ephraim Lessing
- Richard Wagner
- Johann Sebastian Bach
- Till Lindemann
- Erich Kästner
- Gottfried Leibniz
- Friedrich Nietzsche
- Felix Mendelssohn Bartholdy
- Karl Liebknecht
- Jakob Böhme
- Michael Ballack
- Diane Kruger
Vegeu també
Enllaços externs
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
