Hug III de Chalon

Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort al 1312. A Lieja va regnar durant un període de revoltes i no va ser gaire popular durant el seu regne força curt que va terminar-se amb la seva destitució al 1301.

Fou el fill de Joan I de Chalon i de Laura de Commercy.

Durant la guerra dels Awans i dels Waroux el 1297 va triar el costat els Waroux, contra la voluntat del poble que va sostenir les Awans. Va imposar al senyor d'Awans i als seus homes una pena humiliant, l'harnescar: havien de caminar de la col·legiata de Sant Martí cap a la catedral de Sant Lambert descalços i vestits d'una túnica senzilla i portar una sella damunt el cap.^[1] Al 1298, el duc Albert I d'Habsburg va confirmar els estatuts d'Albert de Cuijk. Al 1299 van haver-hi revoltes a Huy i a Couvin. El príncep-bisbe va destituir els escabins de Huy, refugiats a Lieja i va retreure's a aquesta ciutat.

Al 1300, les bones viles de Lieja, Huy, Dinant, Sint-Truiden, Tongeren, Fosses-la-Ville, Couvin i Thuin i la ciutat de Maastricht van aliar-se amb el comte Joan de Namur contra la lliga feudal del príncep-bisbe, el duc de Brabant i el comte de Loon. Segons la crònica de Sint-Truiden, els ciutadans de Lieja van acusar-lo davant la cúria a Roma per a fets de falsificació de monedes, assassinat de clergue i pignoració de bens de l'església per a obtenir diners. Al 1301, el papa Bonifaci VIII li va treure el principat i va atorgar-li el bisbat de Besançon. Participà al Concili de Viena (1311-1312) al qual fa infectar-se. Va morir el 1312 a Besançon.^[2]

Precedit per:
Joan de Flandes

sede vacante (1291-1296)

Príncep-bisbe del Principat de Lieja
1296 – 1301

Succeït per:
Adolf II de Waldeck

Bibliografia

Alain Marchandisse, «Tout apparoillie a son bon plaisir»: contribució a la història de les relacions diplomàtiques entre el bisbe de Lieja Hug de Chalon i el rei d'Anglaterra Eduard I al a fi del segle XIII. In:Bulletin de la Commission Royale d'Histoire (Acadèmia reial de Bèlgica) 1994, vòlum160, pàgines 37-66.
Escut de Hugues de Chalon
D. Boermans, Hugues de Chalon, évêque de Liège, 1296-1301, Lieja, Universitat de Lieja, 1973-74 (Memòria non publicada, citada a: ^[3]

Referències

Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

↑ Jacques Stiennon (redacció) & Jean-Louis Kupper, Portrait d’une cité, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 96, ISBN 2-7089-4724-9
↑ Sean Gilsdorf (redacció) & Constance Brittain Bouchard, "The Aristocratic Bishop: The Case of Hugh of Chalon." , The Bishop: Power and Piety at the First Millennium, Münster, Editorial Litt, 2004, pàgines 37-49 ISBN 9783825874889
↑ Alain Marchandisse, La fonction épiscopale à Liège au XIIIe et XIVe siècles. Etude de politologie historique., Genève, Librairie Droz, 1998

[1] Jacques Stiennon (redacció) & Jean-Louis Kupper, Portrait d’une cité, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 96, ISBN 2-7089-4724-9

[2] Sean Gilsdorf (redacció) & Constance Brittain Bouchard, "The Aristocratic Bishop: The Case of Hugh of Chalon." , The Bishop: Power and Piety at the First Millennium, Münster, Editorial Litt, 2004, pàgines 37-49 ISBN 9783825874889

[3] Alain Marchandisse, La fonction épiscopale à Liège au XIIIe et XIVe siècles. Etude de politologie historique., Genève, Librairie Droz, 1998

[1]

[2]

[3]