Huy
vistes des del riu Mosa
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
 | |||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
 BèlgicaValònia comunitat Francesa de Bèlgica Lieja Huy | ||||
| Gentilici | n/d | ||||
| Predom. ling. | francès | ||||
| Superfície | 47,74 km² | ||||
| Altitud | n/d msnm | ||||
| Població (2009) • Densitat |
20,750 hab. 434,65 hab/km² | ||||
| Coordenades | 50° 31′ 0″ N, 05° 14′ 0″ E / 50.51667°N,5.23333°E{{#coordinates:50 | 31 | 0 | N | 05 | 14 | 0 | E | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
4 Micheline Toussaint-Richardeau | ||||
| Codi postal | 3540
| ||||
| Majoria política | PS-MR | ||||
| Escons |
27 regidors | ||||
| Estrangers | 5,84% (2005) | ||||
| Taxa d'atur | 22,52% (2006) | ||||
| Zona telefònica | +32-(0)85 | ||||
| Web | |||||
Huy (en való Hu[1], en neerlandès Hoei) és una antiga ciutat fortificada de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Al setembre 2009 tenia 20.750 habitants.[2]
Història
La ciutat té un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posició al riu Mosa per al transport i el seu afluent el Hoyoux als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany.
El 1066, Teoduí de Baviera, el príncep-bisbe de Lieja va decidir de construir una col·legiata. La gent de Huy ha de vendre la meitat dels seus bens mobles per a finançar el projecte. En compensació, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una bona vila.
Al segle XV, a poc a poc el castell, construït a un promontori que domina la ciutat, es va transformar en fortesa. Aquesta fortesa es troba a l'escut de la ciutat i té un rol major en la defensa de la ciutat. Al 1689, durant el regne de Joan Lluís d'Elderen, l'exèrcit francès va cremar unes 860 cases a la ciutat d'Huy, a tall de represàlies per que el bisbe no va respectar la neutralitat del principat. El 1715 es va decidir de destruir el castell. Les ciutadans van utilitzar-lo com una pedrera per a la construcció de les seves cases.
La ciutat fou annexada per França a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos al 1815. El 1818, es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funció defensiva. El 1830 la ciutat esdevé belga.
Nuclis
Ben-Ahin, Huy, Tihange i Neuville-sous-Huy.
-
Font a la plaça major
(Place du Marché) -
Un carrer vell -
Ciutadella
.JPG)
- ↑ Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 337
- ↑ Registre de la població belga
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
