Illa de la Revolució d'Octubre
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:79|Plantilla:Puntdecimal|N|97|Plantilla:Puntdecimal|E||primary|name=}}
L'illa de la Revolució d'Octubre (en rus остров Октябрьской Революции, óstrov Oktiàbrskoi Revoliútsii) és la principal de l'arxipèlag rus de la Terra del Nord, a l'Àrtic, situada entre les illes Komsomólets i Pioner al nord i l'illa Bolxevic al sud.
Fou explorada per primera vegada per l'expedició de Gueorgui Uixàkov i Nikolai Urvantsev (1930-1932), que foren els qui li donaren aquest nom en honor de la Revolució Russa. Segons un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 per l'extint govern regional de Taimíria, l'illa ha estat reanomenada illa de Santa Alexandra (остров Святой Александры, óstrov Sviatoi Aleksandri) en honor de la tsarina Alexandra, assassinada durant la revolució bolxevic.
Té una superfície estimada de 14.170 km², amb què és la 59a més gran del món. Culmina al mont Karpinski, de 965 m. La meitat de l'illa és coberta de glaceres que arriben fins al mar. A les parts lliures de gel, la vegetació és de tipus desèrtic o de tundra.
L'illa de la Revolució d'Octubre té cinc glaceres principals: Rusànov, Karpinski, Universitetski, Vavílov i Albànov, més la de Maliutka, més petita. De 1974 a 1988, a la part nord de la glacera Vavílov hi va funcionar una estació meteorològica. Entre les glaceres discorren diversos rius, el principal dels quals és el Bolxaia, en direcció nord-oest.