Iodur de liti
| Iodur de liti | |||
|---|---|---|---|
|
| ||
| General | |||
| Altres noms | |||
| Fórmula molecular | Anhidre: LiI Trihidrat: LiI·3H2O | ||
| Massa molar | Anhidre: 133,845 Trihidrat: 187,891 g/mol | ||
| Aspecte | Cristalls blancs | ||
| Nombre CAS | [Anhidre: 10377-51-2 Trihidrat: 7790-22-9] | ||
| Propietats | |||
| Densitat i fase | Anhidre: 4,06 g/cm³ Trihidrat: 3,48 g/cm3, Sòlids | ||
| Solubilitat en aigua a 20°C | Anhidre: 165 g/l Trihidrat: 1 510 g/l | ||
| Punt de fusió | Anhidre: 469 °C Trihidrat: 73 °C | ||
| Punt d'ebullició | 1 171 °C | ||
| Estructura | |||
| Geometria de coordinació |
IC(Li+): 6 IC(Cl–): 6 | ||
| Estructura cristal·lina | Cúbica, centrada a les cares | ||
| Perills | |||
| Perills | Nociu Nociu (Xn) | ||
| NFPA 704 |
| ||
| Frases R | 22-36/37/38 | ||
| Frases S | 26-37/39 | ||
| RTECS | |||
| Punt d'inflamabilitat | No inflamable | ||
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat | |||
El iodur de liti, LiI, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+, i anions iodur, I–. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats, el més important el iodur de liti trihidratat, LiI·3H2O. La seva estructura cristal·lina és cúbica centrada en les cares, tipus clorur de sodi. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona.
Preparació
Es pot preparar de les següents maneres:
- Li + ½ I2 → LiI
- Mitjançant reacció de l'hidròxid de liti, LiOH, o del carbonat de liti, Li2CO3, amb àcid iodhídric, HI:
- Li2CO3 + 2HI → 2LiI + CO2 + H2O
Aplicacions
- El iodur de liti activat amb europi, LiI (Eu), i enriquit en l'isòtop Li-6, s'empra com a detector de neutrons tèrmics. La detecció es logra indirectament a través de la reacció nuclear:
- 9Li + 1n → 3H + α
- Les bateries elèctriques per a marcapassos són de Liti/Iode-polivinilpiridina. L'oxidació del liti produeix cations liti, Li+, i la reducció del iode, I2 complexat amb la polivinilpiridina (PVP), produeix anions iodur, I–, que formen el iodur de liti. Aquestes piles presenten un voltatge molt estable (2,8 V), la seva descàrrega és molt predicible i no produeixen gasos. Poden durar més de 5 anys.[1]
- S'empra en síntesi orgànica.
- S'utilitza, conjuntament amb d'altres halogenurs de liti, en sistemes de refrigeració per absorció.
Referències
- ↑ Venkateswara Sarma Mallela, V. Ilankumaran, and N. Srinivasa Rao. Trends in Cardiac Pacemaker Batteries. Indian Pacing Electrophysiol J. 2004 Oct–Dec; 4(4): 201–212
Bibliografia
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
- ACROS ORGANICS http://www.acros.be
- SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_Iodide-9924513