Isaac Luria
Rabi Isaac Luria Ashkenazi (Jerusalem 1534 - Safed 1572), rabí i cabalista, està considerat com el pensador més profund del misticisme jueu d'entre els més grans i cèlebres, i el fundador de l'escola cabalística de Safed.
És també conegut amb el pseudònim d'Ari zal'hakadosh (el sant lleó de beneïda memòria: Ari significa "lleó" en hebreu, però aquí es tracta de les sigles de haEloqi Rabbi Yitzajak, el diví Rabi Isaac. Za'l significa "la seva memòria beneïda".)
Biografia
Isaac Luria va néixer a Jerusalem, on el seu pare, ashkenazi de l'Europa central, havia emigrat després de casar-se amb una sefardí. Després de la mort prematura del pare, el jove Isaac fou educat per la seva mare, que emigrà a Egipte on el seu germà, Mordejai Frances, ric comerciant, s'havia instal·lat.
L'any d'aquest trasllad és dubtós. Segons el seu propi testimoni, hauria estudiat a Jerusalem amb el cabalista Kalonymos. Tanmateix, la tradició oral situa la seva arribada a la casa del seu oncle a l'edat de set anys. Luria estudià en una jeshivà sota la direcció de David ben Salomon ibn Abi Zimra i el seu successor. Es mostrà excepcionalment dotat, cobrint les seves necessitats gràcies al comerç i els negocis.
Amb 15 anys es casà amb la filla del seu oncle, i els casats es retiraren a una illa deserta al Nil que pertanyia al seu oncle i ja sogre. Isaac Luria es consagrà principalment al Zohar i a obres cabalístiques anteriors, portà una vida ascètica i començà a tenir visions.
El 1569, seguint una crida anterior, s'instal·là a Safed. Gaudint ràpidament d'una gran reputació de poeta místic, començà a ensenyar la Càbala en acadèmia i a predicar en les sinagogues. S'interessà especialment en les idees del rabí Moisès Cordovero, i estudià Càbala amb ell fins la mort d'aquest.
Ell mateix va morir a Safed, durant una epidèmia, dos anys més tard.
Isaac Luria fou extremadament reverenciat, els seus deixebles li imputaren nombrosos miracles, i el consideraven com un sant (elohi, "diví", no és un terme honorífic freqüent en el judaisme. Pràcticament només s'aplica a ell).
Vida a Safed
Luria organitzà allà la vida dels seus deixebles, qui s'establiren en barris aïllats.
El matí del Sàbat organitzava processons per anar a recollir l'esperit etèric de la reina de Shabat' als camps veïns.
Després d'aquestes, Luria donava en general explicacions sobre la seva doctrina.
La seva doctrina
La seva concepció del món estava enormement influenciada per les qüestions que preocupaven la comunitat de l'època, traumatitzada per les expulsions d'Espanya i les accions criminals de la Inquisició. Isaac Luria hi aportà explicacions sorprenents però coherents, i va entreveure la fi del patiment del poble jueu, el que explica l'èxit de les seves tesis, i la rapidesa amb la que s'esteneren.
Sobre les massacres, la mort física no era més que una etapa i que la vida de cadascun sobre la terra tenia un objectiu.
Explicà que les faltes dels homens taquen el Messies i retarden la seva vinguda. Posteriorment, un ritus de purificació permetria accelerar-la.
Poden retenir-se tres conceptes clau de la seva doctrina:
- El Tsimtsum o retirada (contracció): retirada de Déu d'una part del món per deixar lloc a un buit on l'Etern, per intermediació d'un raig, procederà a la creació alimentant deu receptacles anomenats sefirot que seran la causa de la vida i de la creació.
- La Shevirat Hakelim.
- L'Adam kadmon.