Ives Roqueta
Ives Roqueta[1] (Seta, França 1936) és un escriptor en occità. Des de molt aviat fou un dels animadors del moviment polític i cultural occità. Ha estat molts anys president de l'Institut d'Estudis Occitans. Fundà la discografia Ventadorn, que ha permès a la nova cançó occitana d'arrelar-se i conquerir un mercat.
És el marit de Maria Roanet, escriptora i cantant occitana.
Al nivel polític, tengué responsabilitats en lo moviment autonomista Volèm Viure al País durant la fi dels anys 1970, puix aderí de manera efímera al Partit Socialista francès el 1981 abans de deixar-lo.
Des dels anys 1980, la seva acció és més literària que política.
Controvèrsia
La qualitat de la seva obra és discutida. Alguns pensen que és un dels pioners de la seva generació i un dels escriptors occitans més talentosos. En canvi, altres analistes opinen que el seu impacte ha estat força negatiu. En particular Robèrt Lafont pensa que és un escriptor de qualitat baixa.[2] Robèrt Lafont i Felip Martèl demostren que la seva acció militant, caracteritzada per un "populisme" antiuniversitari, provocà la crisi de l'occitanisme durant la fi dels anys 1970 i els anys 1980. En particular jugà un paper en l'escissió de l'IEO el 1981, a l'assemblea general d'Orlhac, i en la partença dels universitaris d'aquest organisme.[2][3][4]
Obres
Poesia
- L'escriveire public (1958)
- Lo mal de la tèrra (1958)
- Roèrgue, si (1968)
- Oda a Sant Afrodisi (1968)
- Lo castèl des cans (1977)
- Messa pels pòrcs (1970)
- Los negres, siam pas sols(1972)
- Lo fuòc es al cementiri (1974)
- Misericòrdia (1986)
- L'escritura publica o pas (1988), aplec de poesia escrita entre el 1972 i el 1987
Narracions
- Lo poëta es una vaca (1967)
- La paciéncia (1968)
- Made in France (1970)
- Lo trabalh de las mans (1977)
Assaigs
- Los carbonièrs de La Sala (1975)
- Las cronicas de Viure (1963-1974)
Referència
Notes
- ↑ Sense cap relació familial amb l'escriptor occità Max Roqueta.
- ↑ 2,0 2,1 LAFONT Robèrt (1979) Nani Monsur, Valdariás: Vent Terral.
- ↑ LAFONT Robèrt (1991) Temps tres, coll. Internacional, Perpinyà: Trabucaire.
- ↑ MARTÈL Felip (1989b) = MARTEL Philippe, "Un peu d'histoire: bref historique de la revendication occitane, 1978-1988", Amiras 20 (Mort et résurrection de Monsieur Occitanisme): 11-23