Júnior Futbol Club
| Júnior FC | |||||||||
| Nom del Club | Júnior Futbol Club | ||||||||
| Fundació | 1917 | ||||||||
| Ciutat | Sant Cugat del Vallès | ||||||||
| Presidència | Miquel Àngel Ranera | ||||||||
| Pavelló | Instal·lacions Club Júnior | ||||||||
Hoquei herba  | |||||||||
| Entrenador/a | Adrian Lock | ||||||||
| Lliga | Divisió d'honor | ||||||||
Hoquei herba .svg){kind=small} | |||||||||
| Entrenador/a | Xavier Galí Cornet | ||||||||
| Lliga | Divisió d'honor B | ||||||||
| Futbol | |||||||||
| Lliga | Segona catalana grup 3 | ||||||||
| |||||||||
| Web oficial del Júnior FC | |||||||||
El Júnior Futbol Club és un club esportiu de la ciutat de Sant Cugat del Vallès, destacant actualment en la pràctica de l'hoquei sobre herba, el futbol, el tennis, i el pàdel.
El club és sobretot rellevant per la programació operística que alguns socis varen portar a terme sota la direcció de Josep Sabater entre els anys 1931 i 1969.[1]
Seccions esportives
- Atletisme: Un dels fundadors del club, Joan Serrahima, va aconseguir ser olímpic amb la participació a les olimpíades d'Amsterdam de 1928. L'actual estadi Joan Serrahima de Montjuïc porta el seu nom. També destacà a la secció en Lluís Pratsmarsó que va aconseguir el record d'Espanya de 1500 metres. Actualment es manté una secció de running.
- Bàsquet: La secció es consolida l'any 1967 amb la creació de l'equip femení.Actualment sense practicants.
- Bridge: Secció creada el 1944-45.
- Futbol: És la secció fundadora del club. Durant les temporades de 1956 a 1958, l'equip del Junior es va mantenir com a campió de Catalunya d'aficionats.
- Frontó: Creada el 3 de juliol de 1921.
- Hoquei herba: Una de les seccions més importants del club que ha aportat esportistes olímpics a Londres (1948); Mèxic (1968); Barcelona (1992); Atlanta (1996) i Pequín (2008) Destaca la secció femenina, campiona de la Copa de la Reina l'any 1987/88.
- Pàdel: Consolidada l'any 1995. Actualment una de les mes nombroses del club.
- Tennis: Activitat iniciada l'abril-maig de 1919 a les pistes de Can Pons de Sarrià.[2]
Palmarès
- Campionat de Catalunya de Futbol d'Aficionats : 1950, 1952. Ascens a Primera Divisió Catalana el 2011 on hi van jugar la temporada 2011-2012.
- Campionat de Catalunya femení: 1979, 1981, 1982, 1986, 1987, 1991
- Copa d'Espanya femenina: 1987-88
Equips filials
- Júnior 1917
Secció escènica del Júnior Futbol Club
Una de les seccions més destacades del club ha estat la dedicada, amb l'objectiu d'obtenir ingressos per al club, al teatre i la música. Entre la seva fundació i els anys seixanta del segle XX no només va esdevenir una de les principals de l'entitat, sinó que va arribar a un nivell excepcional i a tenir un paper rellevant en la història de l'òpera a Catalunya.
La iniciativa d'una entitat esportiva de donar a conèixer obres musicals, especialment operístiques, al públic català ja constituïa una novetat, i en la seva realització, amb l'assessorament d'alguns músics professionals com Josep Sabater, s'aconseguiren resultats d'un nivell alt, lluny del que podria esperar-se d'un grup d'afeccionats. A més, se centraren en estrenar òperes poc habituals o inèdites en els escenaris de Barcelona, excel·lint en ocasions històriques com l'estrena mundial de l'òpera Merlin d’Isaac Albéniz, o les actuacions que van fer-se en el marc del Congrés Internacional de Musicologia i de Música Contemporània, que va tenir lloc a Barcelona l'any 1936.
El principal promotor de les activitats escèniques del club fou Teodor Torné, metge i músic barceloní aficionat al teatre i la música. El secretari de l'entitat, Albert Jubierre, n'explica que Torner, en els seus viatges, mirava de cercar partitures d'òperes que no s'haguessin representat a Espanya, per fer-les amb el grup. Bona part dels socis eren grans aficionats a l'òpera, i alguns eren cantants professionals, amb la qual cosa podien treballar-les per a la seva representació. Hi col·laborava, en la direcció d'orquestra, Josep Sabater, titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu; quan aquest morí, el substituí Antoni Carbonell Costa, director de la Coral Polifònica del Col·legi de Metges, també formada per aficionats. En algunes representacions, també van col·laborar cantants professionals com Francesca Callao o Mirna Lacambra, i l'Orquestra Clàssica de Barcelona.
El seu fons documental (programes, enregistraments sonors, figurins de decorats i vestuari, etc.) va ser donat per membres de la junta a la Biblioteca de Catalunya, on es conserva.[3]
Obres representades
- I feroci romani, òpera en un acte de Mariano Vázquez. Paròdia de l'òpera sèria del romanticisme, s'havia estrenat el 1866 al Teatro de la Zarzuela de Madrid i es feia per primer cop a Catalunya.
- Aida, paròdia de l'òpera de Giuseppe Verdi, Coliseu Pompeia (6 febrer 1931)
- Il barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini, Teatre Tívoli (11 abril 1932)
- La rondalla del tsar Saltan, de Nikolai Rimski-Kórsakov, Teatre Tívoli (8 maig 1933)
- La núvia venuda, de Bedrich Smetana, Teatre Tívoli (31 maig 1934)
- Il barbiere di Siviglia, de Giovanni Paisiello, Coliseum (24 maig 1935), primera representació a Barcelona des de 1888.
- Una cosa rara, de Vicent Martín i Soler, Teatre Tívoli (21 abril 1936), en la primera representació de l'obra des del segle XVIII, en el marc del Congrés Internacional de Musicologia.
- Alcina, de Georg Friedrich Haendel, Teatre Tívoli (9 juny 1943), estrena de l'obra a Espanya
- El gall d'or, de Nikolai Rimski-Kórsakov, Teatre Tívoli (23 de novembre 1944 i 26 novembre 1945), estrena a Espanya
- Die Fledermaus, de Johann Strauss, Teatre Calderón (25 maig 1948). Estrena a Espanya.
- L'amour des trois oranges, de Sergei Prokofiev, Teatre Tívoli (9 desembre 1949). Estrena a Espanya de l'òpera.
- Merlín, d'Isaac Albéniz, Teatre Tívoli. Estrena mundial de l'obra, tot i que en versió traduïda al castellà i abreviada.
- Czaar und Zimmermann, d'Albert Lortzing, Teatre Tívoli (19 desembre 1951), estrena a Espanya
- L'ivrogne corrigé, de Christoph Willibald Gluck ; L'heure espagnole, de Maurice Ravel; i I feroci romani, de Mariano Vázquez, Teatre Tívoli (1 juny 1953). Les dues primeres òperes s'estrenaven a Espanya.
- Svanda, el gaitero, de Jaromír Weinberger, Teatre Tívoli (29 novembre 1954)
- I quattro rusteghi d'Ermanno Wolf-Ferrari, Coliseum (1955). Estrena a Espanya.
- Il Ritorno di Don Pedro, Coliseum (desembre 1956), estrena a Espanya; el 1957 la van representar al Teatre Fortuny de Manresa. Obra formada per un recull de la música que Wolfgang Amadeus Mozart va compondre per a les seves òperes bufes L'oca del Cairo i Lo sposo deluso, ambdues inacabades i mai no representades. Hans Erismann (1911- ), musicòleg i director d'orquestra suís, va comptar amb l'acció i els textos d'Oskar Wälterlin i Werner Gallusser en la versió alemanya i amb la participació d'Ettore Cella i Luigi Raimondo en la italiana per a completar aquesta nova obra, que es va representar l'any 1955 al Palau de Schönbrunn de Viena.
- Die Kluge i Carmina Burana, de Carl Orff, Gran Teatre del Liceu (12 abril 1958), estrena a Espanya de la primera obra.
- La dama boba, d'Ermanno Wolf-Ferrari, Palau de Congressos de la Fira de Barcelona (1964, amb motiu del quart centenari del naixement de Lope de Vega, autor de l'obra en què es basa l'òpera). Estrena a Espanya.
- Il mondo della luna, de Franz Joseph Haydn, Palau de Congressos de Barcelona (14 maig 1964 i 19 maig 1967), estrena a Espanya.
- Cançons amoroses i Noves cançons amoroses, de Johannes Brahms, Col·legi d'Advocats de Barcelona (7 juny 1967)
- Doktor und Apotheker, de Carl Ditters von Dittersdorf, Palau de la Música Catalana. (6 novembre 1969), estrena a Espanya.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Les òperes del Club de Futbol Junior». Biblioteca de Catalunya.
- ↑ Cinquantenari del C. de F. Junior. 1917-1967. Barcelona: Gráficas Layetana, cop. 1967.
- ↑ «Fons del Club de Futbol Júnior a la Biblioteca de Catalunya».
Bibliografia
- Ramon Oliveres. Cinquantenari del C. de F. Junior: 1917-1967. Sant Cugat: Club de Futbol Junior, 1967.
- Jacinto Torres Mulas. La ópera Merlín, de Isaac Albéniz.
- Enciclopèdia catalana. "Club de Futbol Junior".
- Margarida Ullate i Estanyol. Francesc Fontbona. Les òperes del Club de Futbol Junior (Tresors de la Biblioteca de Catalunya)
2.png){kind=small}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
