Jaume-Joan Lleys i Agramont

Jaume Joan Lleys i Agramont (Figueres, 1803 – Castelló d'Empúries, 20 de gener del 1853) va ser músic, violoncel·lista, i compositor.

Biografia

Estudià música a Barcelona, amb el mestre de capella de Santa Maria del Mar Francesc Andreví. Amb disset anys accedí a aquesta mateixa responsabilitat en la catedral de Girona el 8 d'octubre del 1820, i exercí el càrrec en dos períodes, entre 1820 i 1822 i novament en el bieni 1823-1824; hagué d'abandonar aquesta feina per les restriccions pressupostàries que patí la seu gironina. El 27 de març del 1824 plegà per intercanviar-se la plaça amb el mestre de capella de l'església parroquial de Castelló d'Empúries, Josep Barba i Bendad. Lleys esdevingué el mestre d'aquesta parroquial i hi restà la resta de la seva vida, del 1825 fins al seu traspàs el 1853.

En compliment de les obligacions pròpies del càrrec, Lleys va ser autor d'una gran quantitat de música religiosa, que es conserva parcialment a la Biblioteca de Catalunya, a l'arxiu de la catedral de Girona i en altres centres. A més de les composicions musicals, Lleys també va publicar un "Tràctat teòric i pràctic d'harmonia i composició musical", que s'havia de complementar amb una segona part, el Tratado teórico y práctico de la imitación libre y canónica, que roman inèdit en la Biblioteca de Catalunya.

La seva obra es marcà també pel gran nombre de deixebles seus que esdevingueren músics d'anomenada. El seu nebot Isidre Lleys va ser sacerdot i organista de la parròquia de Figueres, i la consideració que li tenia el seu oncle es mostrà perquè li va llegar el seu piano i tots els seus manuscrits i material de música. Un altre nebot de mossèn Joan Lleys va ser el prolífic compositor de sardanes Antoni Agramont.

A més de n'Isidre, altres deixebles de Lleys foren Bonaventura Frígola i Frígola, Narcís Fita ^[1] i Càndid Candi. Agustín Aparicio ^[2] també va ser alumne seu.

Obres

Goigs a Sant Fèlix (1833), per a 4 veus i orquestra. Dedicats al sant patró de Vilafranca del Penedès
Jesus, Rex mitis (1849), motet per a tres veus, flauta i fagot
Missa de Rèquiem, a 4 veus
Reges Tharsis (1820-1822), ofertori a 4 i 8 veus amb orquestra
Stabat Mater (1845), per a 8 veus i orquestra
Tema con variaciones para el violoncello a toda orquesta (1820-1822)
Villancets nadalencs, per a 8 veus i orquestra

Misses a 4 i 8 veus
Rosaris a 4 i 5 veus amb orquestra

Altres obres conservades a l'Arxiu Capitular de la catedral de Girona: Aria y Coro a la Virgen de los Dolores: Calma, madre, Coblas al S. Sacramento, Himno a 8 v., Laudate Dominum in santis eccis, Laudate pueri Dominum, Missa (1833), Missa a 4 y 8 v., Paso del 3r. tono a 8 v., Recitado y Aria, Responsorio: Cenontibus illis, Responsorio: Omnes moriemini, Responsorio: Vidi Speciosam, Rosario a 4 v., Rosario a 4 y 8 v., 4 altres Rosaris, Salmo: Beatus on, Villancico: Venid Querubines, Villancico burlesco para Navidad: Tiernos pastorcillos, Villancico serio para Navidad: Al Dios protector, Villancico serio para Navidad: Espíritus sacros, Villancico serio para Navidad: Los ángeles santos

Bibliografia

Obres de Jaume Joan Lleys

Tratado Teórico y Práctico de Armonía y Composición Musical Barcelona: Juan Budó, s.d. [1850]
Tratado teórico y práctico de la imitación libre y canónica inèdit, conservat a la Biblioteca de Catalunya

Obres sobre Jaume Joan Lleys

Francesc Civil i Castellví Momento y pasado musical en Castelló de Ampurias, article a Revista de Girona p. 18-23
Felip Pedrell Remembranzas de músicos ampurdaneses II: Jaime Juan Lleys y Agramon, article a La veu de l'Empordà del 6.2.1915

Notes

↑ Narcís Fita (Figueres, segle XIX – 20 de febrer del 1887) va ser organista de l'església parroquial de Figueres i ensenyà música al seu nebot i futur compositor d'anomenada, Albert Cotó. Fita compongué una Missa a quatre veus i orquestra (1856) i una Missa de Glòria (1863), i altres obres religioses, com: Miserere mei, Deus, a 12, confitebor tibi, a 8, Dixit Dominus, a 8, Beatus vir, a 8, Laudate pueri, a 8, Coeli enarrant glòria tua, sl 8. Hom li atribueix una sarsuela: La festa de l'adroguer ó'ls amors de Layeta: sainete lírich catalá en un acte y tres quadros, amb llibret de Joan Manel Casademunt i "música del mestre Fita" (Barcelona: Biblioteca de lo Teatro Regional, 1895)
↑ Agustín Aparicio va ser autor de diverses obres: Laudate Dominum in Sanctis, a 8 (1832), Ecce quam bonum, a 8, Jubilate Deo, a 8, Ecce nunc, a 8, Laudate Dominum, a 8, At te levavi, a 8, Domine, non est exaltatum cor meum, a 8

Enllaços externs

[1] Narcís Fita (Figueres, segle XIX – 20 de febrer del 1887) va ser organista de l'església parroquial de Figueres i ensenyà música al seu nebot i futur compositor d'anomenada, Albert Cotó. Fita compongué una Missa a quatre veus i orquestra (1856) i una Missa de Glòria (1863), i altres obres religioses, com: Miserere mei, Deus, a 12, confitebor tibi, a 8, Dixit Dominus, a 8, Beatus vir, a 8, Laudate pueri, a 8, Coeli enarrant glòria tua, sl 8. Hom li atribueix una sarsuela: La festa de l'adroguer ó'ls amors de Layeta: sainete lírich catalá en un acte y tres quadros, amb llibret de Joan Manel Casademunt i "música del mestre Fita" (Barcelona: Biblioteca de lo Teatro Regional, 1895)

[2] Agustín Aparicio va ser autor de diverses obres: Laudate Dominum in Sanctis, a 8 (1832), Ecce quam bonum, a 8, Jubilate Deo, a 8, Ecce nunc, a 8, Laudate Dominum, a 8, At te levavi, a 8, Domine, non est exaltatum cor meum, a 8

[1]

[2]