Jaume Borrell i Pla

Jaume Borrell i Pla (Arenys de Mar, 1613 - Barcelona, 1641), militar i Cabdill de la Independència catalana.

Nascut en una família marinera, va quedar orfe als 5 anys. La família que se'l va afillar l'introduí en l'ofici de mestre d'aixa, però en Jaume Borrell volia més acció i s'allistà al servei del rei com a soldat.

Era un jove inquiet, amb talent, i ben aviat el nomenaren capità d'una companyia de cavalls, un càrrec generalment destinat a la noblesa. El 1637 el destinaren a Salamanca, on desitjós d'aprendre, aprofitava les hores de lleure per estudiar a la Universitat.

Mentrestant, l'any 1640, a Catalunya va esclatar el Corpus de Sang. El marquès de Los Vélez, cap suprem de les forces d'invasió, volia castigar Catalunya i va fer venir un exèrcit de soldats, entre els quals hi havia en Jaume Borrell.

Tot va ser trepitjar Catalunya i adonar-se que no podia lluitar contra els seus. Havia de salvar la seva pàtria, de manera que desertà i s'oferí a la Generalitat. Una decisió molt aplaudida, en el moment.

En Jaume Borrell, convertit en un home alt i fort, valent, lluità tan bravament que es guanyà el sobrenom de Cabdill de la Independència catalana. Entre d'altres accions, cal destacar la seva participació en la defensa del coll del Portell (entre el turó del Carmel i el de la Rovira, a Barcelona) i en la batalla de Montjuïc.

Les tropes castellanes, que odiaven a mort el cabdill arenyenc, li prepararen una emboscada al coll del Portell, on caigué mort a trets. Tenia 28 anys.