Jaume Brossa i Roger
Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868,[1] 1869[2] o 1875[3] - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català. Des del 1892 publicà els seus assaigs polítics a L'Avenç, de la que en fou principal animador i en la que es destacà com a capdavanter del Modernisme, i a La Revista Blanca. Adoptà un anarquisme individualista i intel·lectual propi de finals del segle XIX, influït tant per Friedrich Wilhelm Nietzsche i Henrik Ibsen com per les activitats dels ateneus obrers.
Va escriure articles polèmics, amb llenguatge agressiu i grandiloqüent, on defensava una línia democràtica socialitzant, raó per la qual fou detingut sovint. A causa dels seus articles i a una conferència a l'Ateneu Barcelonès hagué d'exiliar-se a París el 1897 i la seva influència disminuí. Des del 1898 col·laborà a Catalònia, a La Revista Blanca de Madrid, i el 1906 ho va fer a El Poble Català. Cap al 1914 tornà a Barcelona, on va estrenar algunes obres de teatre influïdes per Ibsen i col·laborà en les revistes El Diluvio i Iberia, favorables als Aliats de la Primera Guerra Mundial. Va morir a causa de l'epidèmia de grip de 1919.
Obres
- La crisi del règim i el nou dever republicà (1914)
- Els sepulcres blancs (1900)
- Les flors del desert (1902)
- Ecos de la tragedia (1918)
Fonts
- ↑ Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari, treball de recerca de Núria Soler i Ventosa.
- ↑ Jaume Brossa i Roger a Biografies, resumit del Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62
- ↑ «Jaume Brossa i Roger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 25 març 2011].
Enllaços externs
- «Jaume Brossa i Roger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 25 març 2011].
- Jaume Brossa i Roger a Biografies, resumit del Diccionari de la literatura catalana d'Edicions 62
- Jaume Brossa (1868-1919) regeneracionista i revolucionari, treball de recerca de Núria Soler i Ventosa, per baixar.
- "El Modernisme" a LletrA, la literatura catalana a internet