Jaume Mestres i Fossas
Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - ibídem, 1981) fou un arquitecte català, titulat el 1917 per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Fortament atret per l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 1925, les seves obres intentaren reflectir aquest nou llenguatge racionalista, però sense arribar al purisme del mateix. Influenciat als seus inicis per l'art déco (piscina coberta del Club Natació Barcelona, 1929; Pavelló dels Artistes Reunits per a l'Exposició Internacional de Barcelona, 1929; Pavelló de les Indústries Catalanes per a l'Exposició Iberoamericana de Sevilla, 1929), als anys 1930 s'associà al GATCPAC, encara que no participà activament en el programa impulsat per aquell grup i s'adscriví al racionalisme: Editorial Seix Barral, 1930; Mútua Escolar Blanquerna, 1930-1933; cases de la plaça Molina, 1933-1934). Durant 1936-1937 fou secretari del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya. També coŀlaborà en diverses revistes tècniques especialitzades.[1]
Fou membre de la Lliga Regionalista i, després, d'Acció Catalana. Fou un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs de 1924 i un actiu impulsor de la natació a Catalunya. Formà part del Consell Directiu de les federacions catalana i espanyola de Natació Amateur en representació del Club Natació Barcelona [2] i va ser fundador i primer president [3] de la Federació Espanyola de Natació el 1920.