Jean Renoir
  | |
|---|---|
| Naixement: | 15 de setembre de 1894 París (França) |
| Defunció: | 12 de febrer de 1979 (als 84 anys) Beverly Hills, Califòrnia (EUA) |
| Nacionalitat: |  França Estats Units
|
| Cònjuge/s: | Catherine Hessling (1920–1930) Dido Freire (1944–1979) |
| Premis Oscar | |
| Oscar honorífic 1975 - Trajectòria cinematogràfica | |
Millors pel·lícules | |
| 1926 Nana 1931 La Chienne 1932 Boudu sauvé des eaux 1935 Toni 1936 Les bas-fonds 1936 Le Crime de Monsieur Lange 1936 Partie de campagne 1937 La grande illusion 1938 La bête humaine 1938 La Marsellesa 1939 La règle du jeu 1941 Swamp Water 1943 Aquesta terra és meva 1946 The Woman on the Beach 1950 The River 1953 Le Carrosse d'or 1955 French Cancan 1956 Elena et les hommes 1959 Le testament du Docteur Cordelier | |
| Fitxa sobre Jean Renoir a IMDb | |
Jean Renoir (15 de setembrede 1894 - 12 de febrer de 1979), va ser un director de cinema, guionista i actor francès. Era el segon fill del famós pintor impressionista Pierre-Auguste Renoir. Les seves pel·lícules, que durant molt temps van ser menyspreades i incompreses, apareixen avui dia com obres clau dins del desenvolupament de la història del cinema francès entre 1930 i 1950, abans que s'iniciés a França la Nouvelle vague. La influència sobre el cinema de François Truffaut és especialment notable.
Biografia
Després d'uns estudis mediocres, Jean Renoir s'allista en el cos de dragons en 1912. Soldat durant la Primera Guerra Mundial, servirà en l'aviació a partir de 1916. Patix una ferida en la cama que el farà coixejar tota la vida.
En 1920, es casa amb una de les models de son pare, Andrée Heuchling, i obri un taller ceràmic. L'estrena, en 1921, de la pel·lícula de Erich von Stroheim, Esposes frívoles serà determinant en la seua futura carrera com a cineasta.
El seu primer llargmetratge, La Fille de l'eau (1924), és una faula bucòlica amb estètica impressionista, en el que participen la seua jove esposa, que havia adoptat el pseudònim de Catherine Hessling, i el seu germà major, Pierre Renoir. La tèbia acollida que es dispensa a la pel·lícula no desanima el cineasta, que poc després s'aventurarà en una costosa producció, Cançó de bressol, basada en la novel·la homònima de Émile Zola, en 1926. Per a finançar-la vendrà alguns dels llenços de son pare que havia heretat. Més avant es llançarà a una sèrie de pel·lícules d'inspiració diversa (La Petite Marchande d'allumettes, basada en el relat de Hans-Christian-Hans-Christian Andersen, 1928 ; Tire-au-flanc, comèdia militar, 1928 ; On purge Bebé, basat en Georges Feydeau, 1931) que no sempre van convèncer el públic.
El període realista
La Berganta (1931) marca un canvi en l'obra de Jean Renoir. És una de les primeres pel·lícules sonores, adaptada partint d'una novel·la de Georges de La Fouchardière; La Berganta va donar a Michel Simon un dels seus millors papers, el d'un petitburgués zelós, assassí i desmanotat.
Després de La Nuit du carrefour (basada en Georges Simenon, 1932), en la que Pierre Renoir interpretava al comissari Maigret, el director dirigirà una sèrie impressionista d'obres mestres: Boudou salvat de les aigües (una altra vegada amb Michel Simon, 1932), El crim de Monsieur Lange (amb Jules Berry, 1935), Una partida de camp (1936) en la que el seu nebot Claude Renoir és l'autor de la fotografia, i Els baixos fons (amb Louis Jouvet, 1936). Buscant inspiració en les novel·les de Gorki o en els relats de Maupassant, Jean Renoir demostra un agut sentit de la realitat, que posa al servei d'un autèntic naturalisme poètic.
El compromís polític
A poc a poc anirà buscant la col·laboració de Jacques Prévert i Roger Blin, que donen a la seua producció una dimensió obertament política, marcades per les idees del Frente Popular: La vie est à nous, (1936), El crim de Monsieur Lange, La Marsellesa, (1938). Aquesta tendència obrirà el camí al neorealisme italian. Abans de la Segona Guerra Mundial, Jean Renoir tracta de promoure un missatge de pau amb La gran il·lusió (1937), en la que participen (en un homenatge) son pare espiritual Erich von Stroheim i Jean Gabin. En La bèstia humana (1938), tracta de posar davant de la pantalla els compromisos socials de l'època. En la seua obra mestra, La regla del joc (1939), preveu l'afonament dels valors humanistes i traça un quadro sense cap condescendència sobre els costums de la societat francesa.
L'etapa nord-americana
Exiliat en els Estats Units en 1940 (deixarà inconclusa una adaptació de Tosca de Victorien Sardou, que al final rodarà Carl Koch), Jean Renoir adquirix la nacionalitat nord-americana. Encara que s'adapta difícilment a l'univers de Hollywood, dirigix a pesar de tot algunes pel·lícules per encàrrec, en especial pel·lícules de propaganda, com Aquesta terra és meva, amb Charles Laughton en 1943 o Salute to France 1944 i adaptacions literàries (Memòries d'una donzella, basat en Octave Mirbeau, 1946), abans de viatjar a l'Índia per a rodar El riu (The River, 1951), pel·lícula en color, contemplativa i serena, amb un humanisme a vegades desencantat. Aquesta pel·lícula desenvoluparà una important influència en el propi cine de l'Índia.
Les seues últimes pel·lícules
De volta a Europa a principis dels anys 1950, Jean Renoir encara rodarà Li Carrosse d'or (basat en Prosper Mérimée, 1952), French Cancan (amb Jean Gabin i Françoise Arnoul, 1955), Elena i els hòmens (amb Ingrid Bergman i Jean Marais, 1956) i Li Caporal épinglé (basat en Jacques Perret, 1962).
En trobar-se cada vegada amb majors dificultats per a produir la seua pel·lícules, es dedica a la televisió (Li Petit Théâtre de Jean Renoir, 1969-1971) i es dedica amb major interés a l'escriptura: publica un llibre sobre son pare, Renoir, mon pare (1962), la seua autobiografia, La meua vida i les meues pel·lícules (1974), un assaig (Escrits 1926-1971, 1974), algunes obres de teatre (Orvet, 1955) així com diverses novel·les (Els Quaderns del capità Georges, 1966 ; El crim de l'anglés, 1979).
En 1970, es retira i se'n va a viure a Beverly Hills, on mor en 1979.
Enllaços externs
- Jean Renoir a Internet Movie Database (anglès)
- Jean Renoir a TCM Movie Database (anglès)
- Jean Renoir a Allrovi (anglès)
- Jean Renoir a Find A Grave (anglès)