Joan Borràs i de Palau

Obra de Joan Borràs i de Palau

Joan Borràs i de Palau (Barcelona, 24 de setembre del 1868 - 27 de gener del 1953) va ser compositor, crític musical i periodista.

Biografia

Encara que transplantada a Barcelona, era de família mataronina de tota la vida i net de Gaspar Borràs i Carbonell, que havia estat alcalde de la capital del Maresme. Als cinc anys començà la seva formació musical amb el professor de piano Pere Tintorer (antic deixeble de Franz Liszt), aprengué harmonia amb Francesc Brunet i contrapunt i instrumentació amb Domènec Mas i Serracant. Borràs acabà la carrera de Dret, però exercí d'advocat poc temps; treballà a la Caixa de Pensions alhora que es dedicava a la composició i a la crítica musical a la premsa.

Borràs s'incorporà a la redacció de El Correo Catalán al 1889, quan encara estudiava a la Universitat, per portar la secció de crítica musical d'aquest diari. Al llarg de seixanta-quatre anys hi continuà col·laborant, tasca que complementà amb col·laboracions a la barcelonina revista Actualidad, a la madrilenya Mundo Gráfico i al mataroní Diario de Mataró y la Comarca. En el camp de la literatura especialitzada, també publicà a La Música Ilustrada Hispano Amaricana (1898-1902), Música (1915) i a la Revista Musical Hispano Americana. La seva extensa cultura (que arribava al coneixement del rus per entendre les òperes en aquesta llengua), que es plasmava en les seves crítiques, li donà un prestigi ciutadà i el permeté de jurat d'importants competicions i de conèixer i tractar tota mena de personalitats del camp de la música.

Com a compositor fou autor d'obres profanes i religioses, cançons catalanes per a cant i piano o per orquestra, obres per a corals i per a l'escena i, a més d'altres poetes, va musicar poesies de Mossèn Cinto, com La farigola. Mostra de l'apreci que tingueren les cançons d'en Borràs és que figuraren en el repertori de grans figures de la lírica, com Mercè Capsir, Francesc Viñas, Victòria dels Àngels, Miguel Fleta, Enrico Caruso, Maria Barrientos, Hipólito Lázaro, Toti dal Monte, Tito Schipa i altres, i de Conxita Supervia, que en gravà La farigola i Voreta la mar (el madrigal Voreta la mar gaudí de gran predicament en la seva època, la partitura es reimprimí una munió de vegades i la gravaren diversos cantants). Joan Borràs rebé diversos reconeixements públics: a l'any 1906 va ser nomenat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, el 1918 l'ajuntament de Mataró el va fer Fill Adoptiu de la Ciutat i, fialment, se li va concedir la "Cruz de Isabel la Católica". Al 2006, la seva documentació personal ingressà a la Biblioteca de Catalunya.

Els germans Borràs de Palau

Els Borràs de Palau eren set germans (Manuel, Josep, Joan, Maria, Francesca, Teresa i Melcior); dos d'ells, Teresa -cantant- i Melcior -metge, violinista i crític musical -, foren músics també. En Josep va ser redactor de temes econòmics al Correo Catalán amb el pseudònim "Arturo Irubarri" i en Manuel treballava a l'Ajuntament de Barcelona en l'Exposició Universal de Barcelona del 1888; posteriorment va ser degà del Col·legi de Notaris de Catalunya del 1920 al 1928.

Obres

• L'addio del soldato, per a baríton i piano
• Aïmada (1924), per cant i piano
• Anaridas: capricho, per a piano, dedicada a Josep Rodoreda
• Angel meu, cançó de bressol amb lletra de Joaquim Rubió i Ors
• Añoranzas, per a piano
• 2 Ave Maria
• El baile, text de Carlos Ossorio i Gallardo, música de Frederic Alfonso, Vicent Costa i J.Borràs
• La barca, cançó
• Benedictus, que s'interpretava a la catedral de Barcelona per Corpus
• Camí de març, cançó
• Cançó de bressol (1905), cançó amb lletra d'Apel·les Mestres
• Cançó de maig, per a veu i piano, amb lletra d'Apel·les Mestres
• La cirereta: rondalla popular (1907), en dos quadres, amb lletra de Felip Santem [1]
• Clizia, òpera amb lletra de Ducati i Tormei
• Els cosinets, cançó amb lletra de Jacint Verdaguer
• Come il ventaglio: romanza, amb lletra d'Angelo Bignotti
• Coplita de Navidad, per a veu i piano
• Credo (1899), per a dos cors i orgue
• Credo (1904), a quatre veus mixtes i orquestra, en honor de les santes Juliana i Semproniana
• El cuento de la lechera, zarzuela en un acto, lletra d'Artur Carreras
• Danza húngara, per a banda
• Fent nonetes, cançó
• Himne de la Escola Nocturna y Dominical del sagrat Cor de Jesús (1903), amb lletra de Francesc de Paula Girbau
• Joguina, per a violí i piano
• Impromptu, per a violoncel
• ¡Ingrata!, serenata, per a veu i piano, amb lletra de Josep Maria Tous i Maroto
• Minuet (1906)
• 2 Misses
• No diguis blat, cançó amb lletra d'Eduard Aulés
• No et coneixia, cançó amb lletra de Maria Domènech de Cañellas
• O Salutaris (1889), per a veu i harmònium
• Oratori
• La papallona argentada, cançó per a veu i piano amb lletra de M. Emília Fornó
• Pas a quatre, pas-doble per a piano
• Pater Noster (1893), per a baríton i harmònium
• Pensament de tardor, per a piano
• Pensament religiós: Tantum ergo, per a veu i harmònium o piano, amb lletra de Jacint Verdaguer
• La presó de Xauxa, cançó amb lletra d'Apel·les Mestres
• Rapsòdia bohèmia (1929), per a banda
• El rapsoda, alegoría, per a banda
• La resurrección de Lázaro, visión musical, amb lletra de Josep Carner
• Ricordo, per a piano
• Romàntica, per a piano
• Santa Nit, per a veu i piano, amb lletra d'Apel·les Mestres
• Lo somni de sant Joan, cançó amb lletra de Jacint verdaguer
• Volades, cançó amb lletra de Jacint Verdaguer
• Voreta la mar (1896), cançó per a veu i piano, amb lletra de Josep Maria Rabassa i Dalmau

Sardanes

• La farigola, per a quatre, sis veus o cor, amb lletra de Jacint Verdaguer
• El filador d'or, per a cor, amb lletra de Jacint Verdaguer
• La sardana (1904), per a cor a quatre veus, amb lletra de Joan Maragall, dedicada a Lluís Millet
• Visca la ganiveta (1909), lletra de Thos i Codina

Bibliografia

• Lluís Adan i Ferrer, Antoni Martí i Coll Joan Borràs de Palau, els seus germans i una precoç violinista, article a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria 75 (2003), p. 30-38

Enllaços

• Joan Borràs de Palau, els seus germans i una precoç violinista