Joan Lluís i Pallarès
Joan Lluís i Pallarès (Enviny, Pallars Sobirà 1912 - Barcelona 1999) fou un folklorista català. Joan Luis i José de noms d'inscripció en el registre civil, com a fill de pares desconeguts, fou acollit per la família de Casa Xampaineta, de Rialb. Fins als 19 anys va fer de pastor en el seu poble, al voltant de la ribera de Sort i de la vall d'Àssua. Després treballà de llauner a Tremp i després de la guerra civil espanyola marxà a Barcelona, on es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies sobre folklore català que mantenia Agustí Duran i Sanpere a l'Arxiu Històric de Barcelona. Allí conegué els coneguts folkloristes i intel·lectuals Josep Maria de Casacuberta, Pau Vila i Dinarès, Joan Coromines, Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra, qui l'encoratjà a escriure sobre el seu Pallars natal i donar-ne a conèixer les formes de vida. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres
- Records de la meva vida de pastor (1955)
- El meu Pallars (quatre volums, 1959, 1966 i 1979)
- Històries i llegendes del Pallars (1971)
- L'home de la bossa. Novel·la d'antics costums nupcials del Pallars (1980)
- Els pastors i les estrelles (1992)
