Joan Margarit i Consarnau
 El poeta Joan Margarit a Barcelona. | |
| Naixement | 11 de maig de 1938 Sanaüja (La Segarra) |
| Activitat | Poeta, arquitecte |
| Premis | Premi Nacional de Literatura (2008) |
| JoanMargarit.com | |
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Biografia
Joan Margarit neix a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.
El pare i la mare s'havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l'àvia paterna, on va néixer el poeta.
Acabada la guerra i fins el 1948, la família canvia moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el batxillerat a l'Institut Ausiàs March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.
L'any 1954 la família es trasllada a les illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col·legi Major Sant Jordi, on residirà fins el 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta amb qui es casa l'any següent, i amb qui tindrà tres filles, Mònica, Anna i Joana, i un fill, Carles.
Margarit s'havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d'un llarg parèntesi de deu anys, escriu "Crónica", publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció "Ocnos", de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.
Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
L'any 1987, amb motiu del mil·lenari de Sant Just Desvern, l'Orfeó Enric Morera va estrenar la seva Cantata de Sant Just.
El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia[1], i l'octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya[2] El 2010 Margarit fou l'encarregat de fer el pregó de la festa major de Barcelona. En aquell pregó va parlar de les relacions entre Catalunya i Espanya tot exposant que havia arribat l'hora de "renunciar al tipus d’unió que fa segles va convenir a les dues parts" i respectar la independència catalana si finalment "volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca".[3][4] També fou l'encarregat d'inaugurar el curs acàdèmic 2010-2011 de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).[5]
Obra
Llibres d'assaig
- Noves cartes a un jove poeta (originalment en castellà) Proa, 2009
Llibres de poesia
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
- Mar d'hivern Barcelona: Proa, 1986
- Cantata de Sant Just Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
- La dona del navegant Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
- Llum de pluja Barcelona: Península, 1987
- Poema per a un fris Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
- Edat roja Barcelona: Columna Edicions, 1990
- Els motius del llop Barcelona: Columna, 1993
- Aiguaforts Barcelona: Columna, 1995
- Remolcadors entre la boira Argentona: L'Aixernador, 1995
- Estació de França Madrid: Hiperión, 1999
- Poesia amorosa completa (1980-2000) Barcelona: Proa, 2001
- Joana Barcelona: Proa, 2002
- Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
- Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
- Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
- Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
- Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
- No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
- Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
Obra poètica traduïda
- A l'anglès:
- Tugs in the fog, versions d'Anna Crowe (Bloodaxe Books, 2006)
- Al rus:
- Llums dels instants (Universitat de San Petersburg, 2003)
- A l'hebreu:
- Mai no m'he tingut per grec, versions de Shlomo Avayou (Keshev Publishing House, Tel Aviv, 2004)
Referències
- ↑ «El poeta Joan Margarit, Premi Nacional de Literatura». lamalla.cat, {{#invoke:data|data_format|30 de juny del 2008|d-m-Y}}.
- ↑ «El poeta Joan Margarit guanya el Premi Nacional de Poesia per "Casa de misericòrdia"». 3cat24.cat, {{#invoke:data|data_format|7 d'octubre del 2008|d-m-Y}}.
- ↑ «Pregó de Joan Margarit», {{#invoke:data|data_format|23 de setembre de 2010|d-m-Y}}.
PDF
- ↑ «El pregó de Joan Margarit crida a revisar les relacions amb Espanya». BTV Notícies, {{#invoke:data|data_format|23 de setembre de 2010|d-m-Y}}.
- ↑ «Joan Margarit inaugura el curs acadèmic 2010-2011». UPF, {{#invoke:data|data_format|27 de setembre de 2010|d-m-Y}}.
Enllaços externs
- Lloc web oficial de Joan Margarit
- «Joan Margarit i Consarnau». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
| |||||
- Persones vives
- Santjustencs
- Escriptors catalans del sud contemporanis en català
- Arquitectes catalans del sud contemporanis
- Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya
- Poetes catalans en català
- Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
- Membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC
- Premis Nacionals de Literatura
- Sanaüja
- Segarrencs